Vallbona d'Anoia - El Bruc

El Bosc de l'Àliga

Ca n'Aguilera és una entitat de població del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia, que compta amb 175 habitants (2005). La pedania es va formar al voltant de la casa de la família Zaragoza de Viala (descendents dels Aguilera). La casa popularment es coneix com la Baronia de Ca N'Aguilera per un dels títols nobiliaris de la família: la Baronia d'Almenar. L'edificació principal data del segle XV. El conjunt arquitectònic de la Baronia està format per la casa principal amb l'església, que és d'estil modernista i és obra de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Antoni Gaudí. El 12 de juny de 1712 en Josep Aguilera i Centelles va rebre llicència per a "obrar capella" al costat de la casa principal pero no va ser fins a finals de 1910, quan va ser construïda de nou, que l'Església va esdevenir la construcció d'avui en dia. Les mecenes de la remodelació modernista de l'església varen ser Mercedes d'Aiguavives i de León, baronessa d'Almenar i la seva filla Isabel de Viala i d'Aiguavives, viuda de Matíes Zaragoza de Viala. El 23 de gener de 1921 l'esglèsia va ser cedida l'església al Bisbat, essent bisbe de Barcelona el doctor Ramón Guillamet i Comas. En Joan Vilanova i Cucurella ha publicat el llibre Camins per la memòria, que relata tradicions, costums i part de la història del llogaret des de principis del segle XX.

Can Martí de l'Estela

Can Martí de l'Estela és una entitat de població del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia.

Els Hostalets de Pierola

Els Hostalets de Pierola és un municipi de la comarca de l'Anoia, anomenat Pierola fins el 1987.

Piera

Piera forma part de la comarca de l'Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d'Anoia, a l'est amb Masquefa, a l'oest limita amb Cabrera d'Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d'Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d'Hortons i al sud-oest amb Torrelavit. Té una superfície de 57’3 km² i una altitud mitjana de 324’7 metres. Piera té més de 14.000 habitants. Aquesta població augmenta considerablement a l'estiu, degut a les segones residències.

El Bruc

El Bruc és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Montserrat Parc

Montserrat Parc és un poble del municipi d'El Bruc (Anoia).

Cal Muset

Cal Jaume Bruguers

Castell de Castellolí

El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia. Del recinte encara es conserven importants fragments de muralla, una gran cisterna i dues estances cobertes amb volta de mig punt. En un dels extrems es conserven l'absis guarnit amb bandes llombardes de la que va ser església romànica de Sant Feliu, i que, posteriorment dedicada a Sant Vicenç, fou parroquial fins a l'any 1705.

Can Mabres

Castellolí

Castellolí és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya. El municipi és a uns 60 km a l'oest de Barcelona, a l'interior de Catalunya i s'estén a l'esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà. La ciutat d'Igualada està situada al est de l'Anoia, a 315,8 metres sobre el nivell de la mar, en el centre de la fossa d'erosió que rep el nom de conca d'Òdena. El municipi limita al nord i a l'oest amb el terme d'Òdena, a l'est amb Vilanova del Camí i al sud amb l'Anoia, que serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui. El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons. El seu terme municipal, amb tan sols 8.29 km², és ocupat quasi totalment pel sòl urbà. És, de fet, un dels municipis més petits geogràficament de la comarca, però amb la densitat de població més alta del territori, amb 4.772,29 hab/km². Igualada neix al voltant de l'any 1000, al marge esquerre del riu Anoia que dóna nom a la comarca. El nom d'Igualada prové del llatí aqualata, que ve a significar on el riu s'eixampla, un riu ben aprofitat per proveir d'energia hidràulica els molins. Té l'origen en una cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, a través d'Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans del camp de Tarragona, i el camí ral que comunica Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella. La seva posició enmig de la Conca d'Òdena, esdevé un lloc de trobada natural també per a la pagesia i afavoreix l'intercanvi i venda de mercaderies. El primer indici de construcció que tenim de la vila és l'edificació d'una capella el 1003 al costat d'una “mota” o “força”, fortificació de defensa menor. La capella consta com a parròquia l'any 1059. L'any 1381 Igualada rep el títol de Carrer de Barcelona, quedant sota la tutela de la ciutat de Barcelona i equiparant-se a aquesta en drets, llibertats i prerrogatives. La vila va creixent i, entre els segles XIV i XV es construeixen dues muralles, fins que al segle XVIII, la vila s'allarga cap a Soldevila i Capdevila, seguint el camí Ral. Si bé durant els primers segles de vida, la vila creix a un ritme contingut, pendent d'epidèmies i migracions, fou durant els segles XIX i XX, que Igualada, a més de rebre el títol de Ciutat i de disposar de línia ferroviària, assisteix a una expansió econòmica espectacular. Les indústries de teixits esdevenen les més importants de Catalunya, com també les adoberies de pells, que es mecanitzen i esdevenen el primer centre productor de la península. Gradualment sorgeixen les primeres indústries de gènere de punt assolint una importància cabdal a nivell nacional. Entre els anys 1800 i 1900, la població es duplica fins a arribar als 10.486 habitants. L'any 2005, la població supera els 35.000 habitants, en un terme municipal de vuit quilòmetres quadrats. AQUALATA, la llegenda de la formació d'Igualada L'antiga Conca d'Òdena s'estenia en un immens estany d'aigua que conformava la unió de la muntanya del Castell de Claramunt i la muntanya dels Tres Mollons. L'embassament donà nom al riu en aquell indret, Aqualata, que vol dir aigua ampla. Prop d'aquell estany, en una gran masia sobre el turó d'Òdena, vivia un pagès de molt mal humor i caràcter aspre, tant que tots els mossos que llogava li fugien. L'amo estava tan desesperat que va prometre vendre's l'ànima al diable si aquest l'ajudava. Només dir això, se li presentà el Maligne amb aparença de jornaler i li digué que es faria càrrec de tot, amb la condició que mentre l'amo li manés feina seria el seu servent, però que si aquest no tenia res a ordenar-li el diable li prendria l'ànima per sempre. Quan arribà el moment que el pagès no tenia res a manar, se li va ocórrer ordenar al diable que dessequés el gran estany que cobria aquella part de la comarca, la qual cosa va executar extraient grans pedres i terres formant un gran terrabastall i tremolor de terres per tota la contrada, que va donar lloc a la formació de la muntanya dels Tres Mollons. Aleshores el propietari ja no va tenir cap més feina a manar-li, i el diable es va emportar la seva ànima a l'Infern. És per això que l'escut de la ciutat té pintades unes aigües a la part inferior en record de quan el lloc era un estany. Camí de Sant Jaume al seu pas per Igualada Amb la denominació de Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) es fa referència a la ruta que recorren els pelegrins procedents de tot Europa per arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la. En forma part el camí que va de Montserrat a d'Igualada, on se sol fer parada després de 24,6 km. Així, avui dia, el Camí de Sant Jaume a Catalunya compta amb l'itinerari que va de Montserrat a Lleida, Saragossa i Logronyo. La ruta més fàcil, més rectilínia i, per això, la més utilitzada actualment a Catalunya.

Vilanova del Camí

Vilanova del Camí és un municipi situat a la Conca d'Òdena, a la comarca de l'Anoia, a la dreta del riu Anoia, formant pràcticament un continu urbà amb Igualada. La major part de la població es troba al nucli del municipi, però existeixen dos nuclis separats a Can Titó i els Moletons.

Capellades

Capellades és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

La Pobla de Claramunt

La Pobla de Claramunt és un municipi de la comarca de l'Anoia.

La Torre de Claramunt

La Torre de Claramunt és un poble ben orientat vers la sortida del sol, amb una densitat de població de 3.532 habitants, amb una extensió de 14,80 Km2 i pertanyent a la Comarca de l'Anoia (província de Barcelona). El nucli antic es troba a 364 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la vall baixa de la riera de Carme, a d'indret de la seva confluència amb el Riu d'Agost, que travessa el terme del sector oriental a l'occidental. La meitat del terme és ocupat per bosc de pins amb algunes alzines i roures. A l'altre meitat del terme, hi predominen els conreus de secà.

Font de Ferro

El seu nom ve d'una petita font. Allà mateix han col·locat una taula amb bancs, que es poden aprofitar per descansar o per esmorzar còmodament.