Vallbona d'Anoia - Sant Joan de Mediona

Cementiri Municipal de Capellades

El cementiri és situat en el cim del Molar o Mulà amb l'entrada orientada a nord enmig d'una zona arbrada. S'hi arriba a través d'un vial que serpenteja per la vessant nord del Mulà que surt del Parc de la Font Cuitora. Recinte de planta rectangular amb l'eix longitudinal orientat nord-sud. En una de les darreres ampliacions, la portalada del primer clos va quedar incorporada dins l'actual recinte, quedant aïllades les dues pilastres de pedra en les quals recolza un element de ferro forjat que incorpora la data "1858", corresponent a la data de construcció del cementiri. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el "cementiri vell", està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula àrab a una vessant. El cos central construït, el formen tres capellespanteó. Recinte de planta rectangular amb l'eix longitudinal orientat nord-sud. En una de les darreres ampliacions, la portalada del primer clos va quedar incorporada dins l'actual recinte, quedant aïllades les dues pilastres de pedra en les quals recolza un element de ferro forjat que incorpora la data "1858", corresponent a la data de construcció del cementiri. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el "cementiri vell", està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula àrab a una vessant. El cos central construït, el formen tres capellespanteó. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dosàmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i el segon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.

Capellades

Capellades és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia.

Font del Bosc

Urbanització de Mediona.

Can Paixano

Entitat de població de Mediona.

Can Cabreta

Mas de Can Cabreta.

Mas Pagès

Antic Mas, actualment en runes.

Mas Bolet

Sant Joan de Mediona

Sant Joan de Mediona és un poble, cap del terme municipal de Mediona, situat a la vall de la riera de Mediona, aigües amunt del Castell de Mediona. L'any 2010, tenia 807 habitants censats. Hi trobem l'església de Sant Joan de Conilles, documentada el 1299 i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és la que dóna nom al poble.

Can Verdaguer

Entitat de població del municipi de Mediona.

Monterrey Park

Castell de Mediona

El castell de Mediona es bastí damunt del congost de Mediona que solca el riu de Bitlles, afluent del riu Anoia, un lloc estratègic, no per la gran panoràmica del territori sinó per la proximitat a una via de comunicació important que connectava el Penedès i l'Anoia. El castell està molt relacionat amb la nissaga dels Mediona.

Cal Lluís

Mas de Cal Lluís.

Canaletes

És el cap de municipi de Cabrera d'Anoia, al sector sud-oest del terme, que es formà a partir del segle XVIII i que al seu temps es divideix en dos nuclis, anomenats el Mas de Canaletes i el Raval. Canaletes celebra les festes tradicionals pel gener (festa petita) i per l'agost (festa major). El ball pla de Cabrera té una versió pròpia de la contrada, tant de melodia com de coreografia.

Can Feixes

Can Feixes és una masia de Cabrera d'Anoia (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El raval o caseria de Can Feixes, amb 9 h el 2005, dit també Can Feixes de la Pineda, al nord de Canaletes, és centrat en l'antic Mas de la Pineda, anomenat Can Feixes. Es tracta d'un mas català típic, amb esgrafiats decoratius a la façana i a les porxades, fets l'any 1946 per Ferran Serra. La capella de Santa Eulàlia, edificada al segle XVI, era administrada per la família Freixes i serví els masos d'aquest veïnat fins al segle XVIII, quan fou construïda una nova capella al costat del mas de Can Feixes, en substitució de l'anterior.

Cabrera d'Anoia

Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia. Limita al nord-oest amb La Torre de Claramunt, al nord amb Capellades, al nord-est amb Vallbona d'Anoia i a l'est amb Piera. Al sud i l'oest limita amb la comarca de l'Alt Penedès, amb els municipis de Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona. Durant la Segona República Espanyola el municipi fou denominat Cabrera del Penedès. El 4 de febrer de 2007 va deixar d'usar el nom de Cabrera d'Igualada i recuperà l'antic nom del municipi que fa referència a la comarca i a la conca del riu Anoia.

Castell de Cabrera

El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia). És un castell termenat documentat el 1051, construït a fi de vigilar el camí ral d'Aragó, a l'indret del congost de Capellades. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. Se'n conserven restes romàniques de la muralla, al costat de la masia de can Móra i la capella de Sant Salvador. De l'antic castell de Cabrera, posteriorment palau residencial, només se'n conserven uns panys de paret de muralla emmertelada formada de grossos carreus, perforats amb sageteres del clos que protegia la fortalesa. L'aparell és fet amb blocs de pedra amb el predomini de les formes allargassades, només escairats i disposats en filades horitzontals estretes, lligades amb un morter de sorra i calç. Casa dels Mora És de planta rectangular. S'aprofita el mur de l'antic castell de Cabrera. Són dos cases adossades a les quals s'hi entra a través d'un pati que les comunica mitjançant una antiga arcada que conserva l'escut dels Cardona. A la part dreta se li adossa el pati que està situat davant l'església de Sant Salvador. El 13 de les calendes d'Octubre de l'any 20 del rei Enric (1051) ven per 300 unses d'or a Udalart vescomte, son nebot, el castell de Fontanet. A les nones de novembre de l'any 25 del mateix rei (1056), ven també a son nebot i a sa muller el castell de Cabrera. El primer senyor va ser el bisbe de Barcelona i vescomte Guislabert I de Barcelona, i en arribar l'any 1063 el seu successor, Miró Guilabert, va vendre el castrum Capraria a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva dona Almodis de la Marca. En aquesta venda també s'hi va incloure l'església de Sancti Salvatoris. A partir de 1147 el comte barceloní encomana la castlania dels castells de Piera i Cabrera al vescomte Guillem de la Guàrdia. El 1273 Asbert de Mediona va donar al rei Jaume el Conqueridor el castell d'Altea a canvi del castell de Cabrera, que li cedí en feu. Més tard acabaria recuperant el d'Altea. Quatre anys més tard, Asbert donà de nou el castell d'Altea i el de Vilamajor al rei, aleshores Pere el Gran, el qual a canvi li confirmà el feu del de Cabrera. L'any 1348 Pere de Tous rebé els feus del castell de Cabrera i lloc de Vallbona i dos anys més tard Pere el Cerimoniós li confirmava la potestat d'aquest castell. Tot i que hi hagué algunes vendes momentànies dels termes del castell, Bernat de Tous recuperà la titularitat i el 1396 aquest noble vengué el castell de Cabrera i el lloc de Vallbona als Cardona. A partir de 1483 el lloc pertanyia als Camporrells i finalment va passar a mans de la família dels Foixà vers l'any 1550, època en què el castell ja estava en estat força malmès. Finalment, a finals del segle XVIII hi ha constància que la família Móra era la propietària i va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se al portal l'escut dels Cardona.