Vallbona de les Monges. Ruta selfies llocs interessants 2014 a peu i en bicicleta.

07 Forrellat pati Joanet escurçó

Només un petit exemple que encara hi ha elements realment antics. En tot el poble hi ha petits detallets i elements que val la pena mirar amb atenció. Al ser dins el poble potser us costa de trobar, tot i que la localització és exacta.

01 Estimaocells

L’Eduard és metge, viu a Martorell i és un apassionat de la natura. I ha muntat un projecte de turisme rural, ideal per a les persones que també volen conèixer la natura que els envolta i, en especial, els seus ocells. És "La caseta de l’òliba" i ofereixen tota mena d’activitats, també per als més petits. A l’estiu, organitzen el taller dels estimaocells, on cada família crea un ninot que llavors instal·len en una cruïlla. Molta gent s'hi atura a fer fotografies, doncs és a peu de carretera i és molt vistós.

02 Búnquer

Situat dins el recorregut de la ruta L2 (la podeu trobar d'entre les meves rutes. Molt interessant), aquest element de guerra és un dels molts que hi ha situats en el nostre terme municipal i que recorda que no fa tants anys, la guerra va fer estralls en tota la contrada. Per sort, mai es va usar activament. Informació: La Ruta L2, era la línia de defensa republicana que s'estenia des de la Seu d'Urgell fins a Tarragona, es va construir per contenir l'avanç de les tropes franquistes en el moment de produir-se una previsible ruptura del front, ruptura que va tenir lloc el 23 de desembre del 1938. Aquesta ruta conte unes quantes edificacions militars (trinxeres, nius de metralladores, observatoris, i bunkers).

04 Font del Lel

De caràcter privat, aquesta font està situada a la mateixa zona d'on brolla l'aigua de Rocallaura, però aquesta no s'ha explotat per fer-ne us comercial. Un lloc fresc per les caloroses jornades d'estiu.

09 Mas a Rocallaura

A Rocallaura sempre se li ha dit La Masia i es de Ca La Cecilia. Tot i que en desconeixem la història, és un dels masos més grans i mes ben conservats del terme.

Pas estret a Rocallaura

Situat dins el nucli urbà de Rocallaura, és una solució arquitectònica del tot original, doncs un pas estret entre dos carrers es soluciona amb unes escales ben boniques i originals. No és l'unic detall en el paisatge dels carrers d'aquest poble. Val la pena perdre-hi una estona el temps passejant-hi.

08 Font Mare de Déu del Tallat

Aquest racó va ser descobert fa molts anys per un grup de senglars que en busca d'aigua per calmar la seva set, van furgar i van fer brollar aquesta font (actualment en desús). Dins la reixa hi ha un pou d'aigua, i a la paret del fons hi ha una petita imatge de la Verge del Tallat tallada a la pedra. Ajupiu-vos!

06 Vistes a Cobertran

Aquest selfie és un exemple de les zones ferestegues i amb vegetació més densa que hi ha al terme. I combinen amb la modernitat dels molins de vent. El Cobertran és una muntanya de 792 metres que es troba entre els municipis de Senan a la Conca de Barberà i de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Cobertran

10 Pessebre Tossal Gros

Aquesta fotografia està feta al Tossal Gros, altrament dit "el sostre comarcal de l'Urgell", ja que és el punt més alt de la comarca (804m). A més a més hi ha col·locada una pilastra, més concretament un vèrtex geodèsic. Des d'aquesta alçada s'hi veu tota la Conca de Barberà. Ja és tradició que quan un grup d'excursionistes, associacions o persones de pas hi arriben, deixin un pessebre, sigui de ceràmica, ferro forjat, etc. com a prova o record d'haver fet el cim. Aquest n'és un exemple de la desena (aproximadament) que n'hi ha.

03 El Masdéu

Perot de Bellver, procurador general del monestir, declarà que Mas-Dèu era un terme a part dels Omells i Llorenç, i des del 20 de desembre del 1569 va passar a pertànyer a Vallbona de les Monges. Davant la sentència dictaminada, la gent dels Omells van demanar a l'abadessa Estefania de Piquer (representant i propietària del Mas-Dèu), que els hi donés "llicència" per pasturar els seus ramats al terme de Mas-Dèu, i així ho van pactar. L'any següent (1970), s'hi afegiren els veïns de Llorenç. Aleshores el Mas-Dèu passà a anomenar-se "la Quadra del Mas-Dèu". Font documental: "Abaciologi de Vallbona 1153-1977" de Josep Joan Piquer i Jover