Vic-La Guixa-Miranda-Sant Sebastià-Creu de Gurb-Vic
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 20.43 mi
- Elevation gain
- 2,884 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 2,884 ft
- Max elevation
- 2,741 ft
- TrailRank
-
88
5
- Min elevation
- 1,609 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 18 minutes
- Coordinates
- 1748
- Uploaded
- May 23, 2017
- Recorded
- May 2017
near Vic, Catalunya (España)
Viewed 5454 times, downloaded 393 times
Trail photos
Itinerary description
Ascensió a la Creu de Gurb (841 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 37 de la FEEC. Ciclable fins a 30 metres del cim
Sortim de Vic pel carril bici que ens porta ca al Camí Vell de Malla, per diversos camins planers anem fins a La Guixa, agafem un camí que puja suaument cap al Canonge i augmenta el pendent fins a arribar a Fontarnau, a partir d’aquí encarem unes ziga-zagues que amb pendent moderat pugen fins a La Miranda, arribem a un collet i enlloc d’anar cap a La Miranda tombem a la dreta per anar planejant pel serrat de la Teieda, de seguida comencem a baixar amb pendent moderat passant pel coll Burí, on podem veure a la nostra dreta Les Costes Males, seguim encara baixant fins a travessar el Mèder.
Sense treva passem de baixar a pujar, travessem la BV-4316 i encarem la dura pujada fins a Sant Sebastià, arribem a l’ermita de Sant Sebastià, on el 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans. Marxem de l’ermita per un corriol que sense complicacions ens porta amb poc pendent fins a les casetes on arribem a un camí que amb pendent moderat ens baixa fins a travessar a gual la riera de Sant Bartomeu.
Farem un tram força planer pel costat de la C-25 fins que la travessem per un túnel que hi passa per sota, a l’altre cantó aviat comencem a pujar fent unes ziga-zagues, amb força pendent, per les costes de la Noguera, seguim pujant pels serrat del Bosc amb el mateix pendent fins que veien a la dreta la Noguera, ara el pendent afluixa per més endavant baixar fins arribar a un trivi. Agafem el camí de la dreta que puja moderadament cap al puig del Portell, quan el voregem el camí s’acaba i seguim per un corriol, facil, que puja una mica i baixa fins un collet.
Del collet seguim recte i el corriol comença a pujar molt dret enfilant-se al turó de la Creu de Gurb, haurem d’empènyer fins a dalt del cim, quan som a dalt tenim una panoràmica de la Plana de Vic. Retornem fins el collet, ara ja podem anar algun tram sobre bici, del collet marxa un corriol cap a la dreta, mol dret erosionat i ple d’arrels que fem gairebé a peu tota l’estona, arribem a un sender planer que agafem cap a la dreta, aviat s’estreny i agafa pendent, tot hi així aquest si que el farem sobre la bici, travessem un torrent i arribem a una pista que de pla ens porta cap a un altre corriol, mes curt, que sense complicacions ens deixa a un camí que ens porta a travessar la C-25 per sobre un pont, de seguida entrem a Vic, pel alberg Canonge Collell i seguin diversos carrers per carril bici arribem al lloc on hem iniciat la ruta.
Sortim de Vic pel carril bici que ens porta ca al Camí Vell de Malla, per diversos camins planers anem fins a La Guixa, agafem un camí que puja suaument cap al Canonge i augmenta el pendent fins a arribar a Fontarnau, a partir d’aquí encarem unes ziga-zagues que amb pendent moderat pugen fins a La Miranda, arribem a un collet i enlloc d’anar cap a La Miranda tombem a la dreta per anar planejant pel serrat de la Teieda, de seguida comencem a baixar amb pendent moderat passant pel coll Burí, on podem veure a la nostra dreta Les Costes Males, seguim encara baixant fins a travessar el Mèder.
Sense treva passem de baixar a pujar, travessem la BV-4316 i encarem la dura pujada fins a Sant Sebastià, arribem a l’ermita de Sant Sebastià, on el 17 de maig de 1705 hi va tenir lloc el Pacte dels Vigatans. Marxem de l’ermita per un corriol que sense complicacions ens porta amb poc pendent fins a les casetes on arribem a un camí que amb pendent moderat ens baixa fins a travessar a gual la riera de Sant Bartomeu.
Farem un tram força planer pel costat de la C-25 fins que la travessem per un túnel que hi passa per sota, a l’altre cantó aviat comencem a pujar fent unes ziga-zagues, amb força pendent, per les costes de la Noguera, seguim pujant pels serrat del Bosc amb el mateix pendent fins que veien a la dreta la Noguera, ara el pendent afluixa per més endavant baixar fins arribar a un trivi. Agafem el camí de la dreta que puja moderadament cap al puig del Portell, quan el voregem el camí s’acaba i seguim per un corriol, facil, que puja una mica i baixa fins un collet.
Del collet seguim recte i el corriol comença a pujar molt dret enfilant-se al turó de la Creu de Gurb, haurem d’empènyer fins a dalt del cim, quan som a dalt tenim una panoràmica de la Plana de Vic. Retornem fins el collet, ara ja podem anar algun tram sobre bici, del collet marxa un corriol cap a la dreta, mol dret erosionat i ple d’arrels que fem gairebé a peu tota l’estona, arribem a un sender planer que agafem cap a la dreta, aviat s’estreny i agafa pendent, tot hi així aquest si que el farem sobre la bici, travessem un torrent i arribem a una pista que de pla ens porta cap a un altre corriol, mes curt, que sense complicacions ens deixa a un camí que ens porta a travessar la C-25 per sobre un pont, de seguida entrem a Vic, pel alberg Canonge Collell i seguin diversos carrers per carril bici arribem al lloc on hem iniciat la ruta.
Waypoints
Waypoint
1,568 ft
Comments (9)
You can add a comment or review this trail
Totof bon dia, tu que ets un gran entès em això del Wikiloc, com es fa per posar-hi waypoints, perquè ara aquí al Wikiloc no se que han canviat que no surten, hi no pots penjar-hi només que 6 fotos, moltes gràcies
Aquilegia vulgaris o corniol és una espècie de planta dins la família ranunculàcia, és planta nativa de les zones temperades d'Europa i Àsia.
És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt, tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/vic-la-guixa-miranda-sant-sebastia-creu-de-gurb-vic-17883876/photo-11306656
Tragopogon dubius és una espècie de planta composta nativa d'Europa meridional i Àsia central i occidental que habita tan al nord i al nord-oest de França. Encara que s'ha informat la seva presència al Caixmir i l'Índia, les últimes dades indiquen que les mostres d'aquestes àrees poden ser una espècie diferent. T. dubius ha estat introduïda a Amèrica del Nord, on s'ha generalitzat, s'informa de tot el territori continental dels Estats Units amb excepció d'uns pocs a l'extrem sud-est, i totes les províncies de Canadà, excepte Terranova i els territoris del nord.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/vic-la-guixa-miranda-sant-sebastia-creu-de-gurb-vic-17883876#wp-17892622/photo-11306775
Dactylorhiza és un gènere d'orquídies que inclou unes seixanta espècies, les quals estan estretament relacionades amb el gènere Orchis. El nom Dactylorhiza procedeix de les paraules gregues "daktylos" (dit) i "rhiza" (arrel). Això és per la forma dels dos tubercles subterranis que caracteritza les espècies del gènere. Dactylorhiza va estar anteriorment classificada dins del gènere Orchis. Es distribueixen des d'Europa fins a Àsia central. Aquestes orquídies es troben distribuïdes al llarg de la zona subàrtica i la part temperada de l'hemisferi nord: a Europa, des d'Escandinàvia fins al nord d'Àfrica; fins i tot a Madeira, Islàndia, oest d'Àsia, nord d'Àsia, l'Himàlaia, Amèrica del Nord i també a Alaska.
Són d'hàbit terrestre i tenen tubercles. Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en sòls bàsics i prats humits, llindes de boscos i en àrees on l'arbreda està aclarint-se. En aquestes gruixudes tiges subterrànies poden emmagatzemar gran quantitat d'aigua, que els permeten sobreviure en condicions de sequera. Tenen grans fulles lanceolades, i en la majoria de les espècies, també clapejades. Desenvolupen una tija llarga que aconsegueix una alçada de 70-90 cm. Les fulles de la part superior són més petites que les fulles més baixes de la tija.
La inflorescència, comparada amb la longitud de la planta, és més aviat curta, i és un raïm compacte amb unes 25-50 flors. Aquestes es desenvolupen a partir d'uns capolls axil·lars. Els colors predominants són gradacions del rosa roent, clapejats amb taques més fosques.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/vic-la-guixa-miranda-sant-sebastia-creu-de-gurb-vic-17883876#wp-17892623/photo-11306785
Les veces són plantes herbàcies anuals amb fulles compostes pinnades més o menys pubescents amb molts foliols que sovint acaben en un circell, a diferència del gènere Lathyrus (guixa) les tiges no són alades. Les flors són purpúries o més o menys violàcies, el llegum té de 5 a 12 granes. Als Països Catalans viu des de nivell de mar fins als 1500 m d'altitud.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/vic-la-guixa-miranda-sant-sebastia-creu-de-gurb-vic-17883876#wp-17913305/photo-11306805
Heliantem (Helianthemum) és un gènere de plantes dins la família cistàcia. El seu nom deriva del grec i significa flor de sol. Aquest gènere té unes 110 espècies d'arbusts perennifolis o semiperennifolis. Estan distribuïts per Amèrica, Europa i del Nord d'Àfrica a Àsia Menor i Àsia Central. El centre de diversitat es troba a la regió mediterrània. Als Països Catalans hi ha 19 espècies d'heliantems.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/vic-la-guixa-miranda-sant-sebastia-creu-de-gurb-vic-17883876#wp-17913307/photo-11306827
La melissa borda (Melittis melissophyllum; sinònims Melittis sylvestris, Melittis grandiflora Sm., Rehmannia chinensis Libosch. ex Fish. & Mey.) és una espècie de planta amb flors del gènere Melittis que té aquesta com a única espècie. El gènere pertany a la família Lamiàcia. És originària d'Europa, des del sud d'Anglaterra fins a Turquia. Les flors de la varietat silvestre són blancs amb una taca rosa. Hi ha un cultivar ornamental de flor vermell fosc, el cultivar s'anomena "Royal Velvet Distinction." Al nord arriba a l'Europa Central. És una planta autòctona a la vegetació dels Països Catalans.
Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/vic-la-guixa-miranda-sant-sebastia-creu-de-gurb-vic-17883876#wp-17913310/photo-11306874
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bona combinació de pistes i corriols, algun de dificultat extrema.
Avui l'hem feta i ens ho hem passat molt bé!!!
I no ens ha agafat la pluja.
Amb esmorzar i dinar a Can Pamplona