Vidreres - Castell de Sant Iscle - Puig Ventós - Ermita de Caulès

Aquesta ruta discorre pels boscos de massís de l'Ardenya i visita alguns dels momuments més interessants que es poden trobar al terme de Vidreres. El punt de partida és el pavelló poliesportiu on hi ha molt d'espai per aparcar.

D'aquí se surt cap al sud, cal travessar una riera i seguir per uns carrers fins a posar-se en paral·lel a la C-35, que caldrà travessar per un pas superior. Al davant s'obre una gran plana i a l'esquerra ja es veuen les restes del castell de Sant Iscle, primer objectiu de la sortida. S'avança per aquesta plana, amb diferents masos fins que es deixa la pista asfaltada per començar a pujar per un sender cap al castell. Aquest sender es converteix ràpidament en un camí molt poc ciclable, així que caldrà caminar una miqueta fins arribar a dalt. El castell, espectacular, amb plafons explicatius per aprofundir en el coneixement.

Pel costat oposat on s'ha arribat es marxa del castell en un primer tram en baixada que acaba en una pista, cal girar a l'esquerra i iniciar una petita pujada, es passa pel costat d'un mas i en el següent trencall, es gira a la dreta i es comença una bona ascensió per una pista ampla. Després d'una bona estona, caldrà obviar un cartell que marca l'ermita de Caulès per girar a la dreta en una forta baixada. Es passen alguns masos i s'arriba a un camp on es gira a l'esquerra, es travessa una riera i en un trencall de múltiples camins, caldrà agafar un que surt al centre a l'esquerra, un corriol que porta certes dificultats i que per moments és poc ciclable i sempre en pujada.

S'arriba a una pista i es continua ascendint, es voreja una pedrera i finalment s'arriba a un dipòsit d'aigua. En aquest punt es gira a l'esquerra i sense deixar algun tram ascendent, es va per una pista ampla, fins que hi ha la possibilitat de pujar al Puig Ventós, un cim amb vèrtex geodèsic que queda al costat de la ruta. El camí per arribar-hi no està senyalitzat i no és del tot ciclable. Tampoc el puig té massa interès, així que és un tram completament facultatiu.

Arribar a Caulès des d'aquí és molt senzill i ràpid, de seguida es veu l'espadanya. S'hi passa pel davant i es continua, ara sí, en baixada per la pista. En un collet on hi ha un arbre i un senyal, cal deixar la pista principal i prendre'n una que surt a l'esquerra per anar als pantans d'en Llobet. La baixada continua, s'arriba a un mas i cal girar cap a l'esquerra, per una pista estreta. Un cop a la vall de la riera, es deixa a mà dreta el trencall per anar al tercer pantà d'en Llobet i de seguida es passa pel costat del segon i del primer, fins que s'arriba a un gran mas.

Des d'aquí, es retorna cap a Vidreres per la gran plana que hi ha entre les muntanyes i el poble. Es fa una mica de volta per camins rurals, es travessa dues vegades una riera i es passa pel costat d'una hípica per acabar al camí per on s'havia vingut i ja només caldrà desfer-lo per arribar al punt de sortida.

Qualifico la ruta com a moderada perquè hi ha una mica de pujada i també alguns trams poc ciclables. Per sort, és una ruta curta i en molts dels trencalls hi ha indicadors que ajuden a orientar-se. Tot i les rieres i pantans, no hi ha cap punt d'aigua en tota la ruta.