Vilajuïga - Pau - Palau Saverdera - Mas Fumats - Roses - Segon Moll - Santa Margarita - i tornada pel camí antig de Figueres

Petita sortida per visitar els pobles del voltant, sensa transitar per vies importants, utilitzant com alternativa camins sense asfalcar i l'antic camí de Figueres a Roses per fer la tornada.
Aquesta es una ruta molt planera i de bon fer, apta per tots el publics que permet passegar i guadirs d'aquesta zona d'una forma ben comoda i amable, que ens permet arribar a Roses i les seves platjes que valen molt la pena de esser visitades.

l'ANTIC CAMI DE FIGUERES A ROSES
Degut a la seva situació geogràfica al centre d'una àmplia comarca Figueres és una població rodejada de camins i carreteres, des del seu inici històric. La majoria d'ells han desaparegut en haver-se incorporat a la xarxa viària de la població dins el seu desenvolupament històric i altres ja estan oblidats per les generacions actuals. Es tracta d'una relació monòtona de noms que té la seva importància ja que forma part del seu passat.

El camí més antic que està historiat era la calçada romana, que avui ha desaparegut sota les terres del rec de l'Aigueta i que formava el límit oficial del terme municipal de Figueres amb el de Cabanes. Es tractava de la via que els romans anomenaren Domitia i després Via Augusta i que després de creuar els Pirineus anava fins a Tarraco. A l'edat mitjana va portar el nom de Via Francesca i Via Calciata. A la zona de l'Aigüeta de Figueres hi havia format el poblat romà de Juncària i la calçada passava pels actuals carrers de Narcís Soler, calçada dels Monjos, Méndez Núñez, Nou i Borrassà.

Thank you for watching

Tot seguit es va formar el camí ral antic, que era una part de l'actual N-II que es va desviar prop de Pont de Molins de l'antiga calçada romana i es va traslladar al costat del marge de la muntanyeta del castell fins a una placeta dita del Rei que es formava al final de l'actual avinguda Marignane i carrer de la Jonquera. D'aquell petit nucli medieval de Figueres sortien molts altres camins. Hi havia el Camí de la sorra amb motiu de la construcció del castell de Sant Ferran i que anava fins el riu Muga, a Cabanes, d'on treien la sorra pels treballs de la fortalesa i que traslladaven en carretes fins a l'obra. Camí de la Pastora que era un sender ramader que anava del camí vell de Vilafant al de Llers i per on hi transitaven els ramats de bestiar de la zona oest de la comarca que portaven el mercat de Figueres. Passava per l'actual zona del Turó Baix i el carrer de la Pastora. Allà hi foren enterrats els soldats francesos morts de la Guerra Gran. El nom respon al fet de l'existència d'un mas, ara habitatge, en el qual hi vivia una pastora. El nom respon al fet de l'existència d'un mas, ara habitatge, en el qual vivia una pastora. El nom s'ha mantingut en un carrer modern. El camí de la Dinamita que anava de Figueres a Cabanes, pels masos Carreté i Canyet, prop de l'antiga fàbrica de dinamita que hi havia i que va explotar l'any 1888 provocant la mort de dinou noies i un noi treballadors.

Prop seu hi havia el Camí Vell de Vilabertran, que sortia pel carrer de la Jonquera, passava pel de Cadaqués, l'edifici de caputxins i els actuals vials de la Costa Brava, Tapis i Font del Soc. Creuava pels camps de l'Agulló, del baró de Serrahí, Cendrassos, la Dinamita, la Marca, Anguila, clot d'en Renart, Granollers, Llinars, els Bosquets i Pradell. Una altra era el Camí de Sant roc que s'iniciava al barri del Garrigal, avui carrer de la Tramuntana i menava al convent de Sant Roc que estava al lloc on avui hi ha el castell de Sant Ferran. No seguia l'actual traçat de la carretera del Castell, sinó que era més cap a llevant. A la vessant de la carretera de França hi havia els llocs denominats Camp de l'Oratori, Pla de Fontcoberta. Camp dels Capellans, Abeuradors, Pla de sant Francesc, Pontarró, Pla dels Suros, La Rabassada, els Canyers, el Canyet i Pou de'n Borras. Allà mateix hi havia el Camí de Perafita a Llers que era una variació de la carretera de Llers. Per la banda de ponent d'aquest camí, que començava prop dels Arcs del Castell, hi havia els masos Balló i Roca i anava fins aquella població.

Les altres zones del seu entorn era el Cos de Caball, Serra Roja, Coma Llobatera, Les Faldes, Porta Vermella, Basses de Terrissers, Bosch de l'Abat, Bosc del Rei, Estant Negre, Pedrafita, Montpedrós, La Garriga, Les Comes i el Prat de les Fonts. El camí de Cendrassos era un viarany que conduïa a la zona del Pla dels Suros, que estava al final de l'avui carrer de Cendrassos. El camí també fou dit de la Vial d'Amunt i comunicava amb la vila de Figueres pel Camí de les mosques que anava des del final del carrer de Cendrassos fins al Rec Arnau i que avui una part encara manté l'estat rudimentari i porta el nom d'avinguda Costa Brava.