Volta a la Serralada de Marina

Ruta molt ben trobada, combina perfectament cultura amb natura, tot gaudint de la serralada de Marina, a tocar de la metròpoli de Barcelona. El traçat és molt complert i variat, majoritariament transcorre per pistes, algun corriol de molt bon fer i molt poc asfalt. El temps a emprar, dependrà en gran mesura de l'estona que hi volguem dedicar a gaudir del patrimoni i l'entorn. El temps de pedalar han estat quatre hores. Aquesta ruta és originària d'en Manel Garcia, publicada a la revista Vèrtex 270.

Per anar a l'inici de la ruta, s'hi pot accedir per l'estació de la Renfe de Badalona o amb vehicle deixant-lo aparcat pel polígon industrial. Anem a buscar el pont del Petroli i el pas soterrat que creua les vies del tren, anem creuant la ciutat amb molta cura del transit, cap al parc de Montigalà i la riera de Sant Jeroni. Nomès de creuar per sota l'autopista ja ens oblidem del transit i, enfilem les primeres pujades cap a Sant Jeroni de la Murtra. Ens hi arribem, hi ha força activitat amb una paradeta d'aliments al seu exterior. Després de la visita reculem uns metres fins un aparcament on enfilem una nova pista amunt, per un terreny molt sorrenc. Guanyem alçada ràpidament fins trobar l'ermita de Sant Climent, a mig restaurar. Reculem de nou fins la pista principal que ens porta al poblat ibèric de Puig Castellar. Hi ha una passera des d'on podem contemplar Barcelona. També hi trobem uns ferros on poder estacar la bici i poder fer un tomb pel poblat ibèric.

Sortint de visitar Puig Castellar, cal prendre un corriol força divertit en lleugera pujada, que mena a una pista on hi ha una torre de guaita. Des d'aquest punt tenim bones vistes Santa Coloma. Seguim la pista de baixada fins el Singuerlín, tot prenent els carreres que el voregen cap a la dreta, algun d'ells és contra direcció i cal anar alerta. finalment entrem en un corriol que desemboca a una escola abandonada. Seguim la pista sota Puig Castellar fins baixar vora el Besós davant de la cimentera. Seguim el curs en ascens fins trobar el torrent de Vall-llosera, prenem la pista en ascens fins trobar Sant Pere de Reixac. Fem una visita al recinte i desfem el camí fins la pista principal, que primer puja fins la font dels caçadors per acabar baixant decidida fins trobar de nou el riu Besós.

Seguim de nou amunt per la seva llera una bona estona, fins que trobem una petita escullera, ens enfilem a la pista i sortim a la carretera vora un centre de desballestament de vehicles. Només de creuar la carretera, entrem en un corriol situat a la dreta d'una pista, és divertit tot i ser en lleugera pujada, fins que ens deixa a una pista. La seguim a dreta i esquerra amunt, creuem una masia i camps de vinya, i arribem a Sant Cebrià de Cabanyes. L'ermita està força ben conservada, seguim pujant fins trobar una pista travessera que prenem a ma dreta. En aquest punt i després de molts kilòmetres en solitari em trobo a una ciclista. La Marie està desesperada buscant el seu amic. Segueixo pista amunt per la conreria fins arribar a una urbanització. Hem de seguir pel carrer de la dreta amunt i, al cap d'un parell de kilòmetres em trobo l'amic perdut de la Marie. Després del feliç retrobament segueixo fins el Coll de Montalegre.

Al Coll cal agafar uns metres avall la carretera fins arribar a la pista que baixa fins a la cartoixa de Montalegre, Està tancada, només veig passar dos cartoixans i desfaig el camí tot pujant de nou al coll. Segueixo amunt per una pista a ma dreta, cada vegada més dreta fins trobar unes fortes rampes que ens faran guanyar fort desnivell en pocs metres. Coronem el turó d'en Galzeran on ha desaparegut el vèrtex geodèsic. Desfem la pujada tot entrant en un corriol a ma dreta que baixa tot fent unes divertides llaçades. Entrem a una nova pista que baixa força dreta fins arribar a Tiana. Nomès d'entrar, trobem l'ermita de l'alegria on poder reomplir el bidó a la font. Seguim pista avall entre camps de regadiu, tot creuant la població fins arribar al mar a Montgat. Fa força vent i al mar hi ha força practicants d'esports a vela. Seguim pel passeig marítim després de creuar les vies vora la torre de defensa dels pirates. Ja només queda una passejada pel passeig marítim, tot fent la foto de rigor amb el mono de l'anís.

IBP index 107