Volta per la vall de Santa Magdalena. De Sant Joan de l’Erm a les bordes de Conflent
near Sant Andreu, Catalunya (España)
Viewed 4440 times, downloaded 204 times
Trail photos
Itinerary description
[CA] Volta per la vall de Santa Magdalena. De Sant Joan de l’Erm a les bordes de Conflent
Els extensos paratges de Sant Joan de l'Erm i valls de Santa Magdalena, coneguts i utilitzats des d'èpoques prehistòriques com a terra de pas entre el Pallars i l'Alt Urgell, són un dels indrets més aptes del Pirineu per a activitats de lleure i natura. Els boscos de pi negre, avet i bedoll, explotats des de l'edat mitjana, actualment estan en procés de recuperació sota l'empara del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Per damunt de l'estatge arbori, que atén els 1.800 m, s'estén el pis alpí, configurat per amplis praders dedicats a la pastura. En són testimoni els nombrosos conjunts de bordes, antany dedicades a l'habitatge d'estiu, que s'escampen dispersos aquí i allà configurant un paisatge peculiar. El recorregut, llarg i amb considerable desnivell acumulat, sempre per camí bo, permet conèixer una part important d'aquest entorn. Hi pot haver neu fins a ben entrada la primavera.
Ruta senyalitzada.
La ruta parteix del refugi de la Basseta on s’hi accedeix per la carretera que el connecta amb Montferrer a través de Castellbó i Sant Andreu; aquesta surt de la carretera N-260 poc abans d’arribar al PKM 231 des de la Seu d’Urgell.
0,00 km (1.720 m). Refugi de la Basseta, Sant Joan de l’Erm. Des del refugi s’agafa el sender ample que, en direcció NO, descendeix ràpidament, allunyant-se de la pista que també porta a Santa Magdalena. El sender transcorre fent un bonic recorregut per dins el bosc, recuperant alçada per retrobar la pista que baixa des del refugi (4,75 km, 1.537 m). Es continua baixant seguint l’itinerari 51 del Parc Natural de l’Alt Pirineu: es creua el riu de Santa Magdalena a gual (cal no dubtar amb la bicicleta o es remullarà els peus) i es segueix aquest per la seva dreta fins l’ermita.
10,21 km (1.553 m). Santa Magdalena de Ribalera. Santuari i antic hospital d’estil romànic al límit del municipi de Farrera (Pallars Sobirà) amb el de les Valls de Valira (Alt Urgell), és el centre de la vall de Santa Magdalena i dels veïnats de Civís i Ribalera, que malgrat tot consten com a despoblats des de fa segles.
S’agafa la pista de l’esquerra, fent la volta en sentit horari guanyant alçada gentilment però sense parar per dins el bosc de Santa Magdalena, que té una extensió de més de 20 km de llarg de pins, avets i bedolls amb una superfície superior a les 8.000 ha.
11,63 km (1.666 m). Desviació a les bordes de Bedet. En un revolt surt un sender ample pel qual es pot arribar a les bordes (a la mateixa cota, malgrat que el camí que hi porta en poc més d’un quilòmetre descendeix una mica per tornar a agafar alçada); les bordes no es veuen des d’aquí però es podran veure quan es guanyi alçada.
Seguint el revolt es continua pujant. Al quart revolt surt una altra pista secundària que mena a les bordes de la Plana (a uns 450 m). Acostant-s’hi es té una primera panoràmica de la vall, per sobre les bordes de Bedet, cap a l’E.
Es segueixen les indicacions de l’itinerari de BTT continuant pujant per la pista principal, que de seguida arriba a la font de Casals.
15,02 km (1.897 m). Font de Casals. Abeurador situat en un encreuament de camins: pujant cap al SE hom es dirigeix cap a Serret; cal continuar per l’altre camí, pla, seguint la indicació cap a Tírvia (NO). Es passa el coll de Jou (1.921 m), una obertura del bosc cap a ponent, i es segueix remuntant.
16,20 km (1.951 m). La Creu de Bedet. L’encreuament principal del camí de Santa Magdalena a Tírvia, per on s’arribaria seguint la pista recta saltant a la vall del Tressó. Es gira cap a la dreta per dirigir-se cap al NE. Després de planejar una mica es comença un descens llarg i agraït creuant alguns barrancs per una solana on, gràcies a l’alçada, no hi manquen arbres, especialment pins roigs. La pista ofereix una panoràmica espectacular sobre la vall, verda i ufanosa, amb grups de bordes i ramats de vaques i cavalls que esquitxen els prats.
Es passa per sobre el coll de l’Albo, al nord del Bony de Salambó, a l’altra banda del qual hi ha Santa Magdalena, i es continua baixant cap al riu de l’Olla. Abans d’arribar-hi la pista s’estreny sota lo Grau.
21,84 km (1.725 m). Riu de l’Olla. Es creua sota la presència imponent del pic de Salòria (al NE, de 2.789 m d’altitud) i, seguint les indicacions, es puja pronunciadament cap a les bordes de Conflent per una pista més erosionada. Es deixa una pista a mà dreta i es torna a creuar el riu. Passades les primeres bordes es segueix pujant cap a l’ermita.
23,05 km (1.834 m). Mare de Déu de la Pietat. Coronant el veïnat de Conflent, la petita ermita ha testimoniat històries de pastures, contraban d’Andorra, la fugida de la Guerra de 1936… l’evolució i la duresa del país, tal com recullen els seus goigs: La gent d’aquest bell paratge/ que mig any és blanc de neu/ van bastir aquest ermitatge/ per tenir-vos aprop seu.
Es desfà el camí per tornar al riu de l’Olla i ara, sense creuar-lo, es segueix la pista que recupera una mica d’alçada seguint-lo per la seva esquerra. S’arriba a un encreuament sota les bordes de Jussà, que es visiten breument.
26,35 km (1.670 m). Bordes de Jussà o de Llusà. Petit barri del nucli de Civís, es pot remuntar una mica la pista que va en direcció del coll d’Ares per tenir una vista alçada de les construccions de pedra. Es retorna a l’encreuament i es gira a l’esquerra (E i, després d’uns pronunciats revolts, S) perdent alçada ràpidament per anar a buscar el riu de Girén. Es creua el riu trobant una pista, tancada a l’esquerra per una porta verda; s’agafa cap a la dreta guanyant alçada al riu. Per dins el bosc, la pista desemboca en un revolt en una altra de més grossa que baixa del refugi del Ras de Conques: es continua per la dreta cap avall.
30,83 km (1.553 m). Santa Magdalena de Ribalera. Es retroba l’ermita i el camí d’anada, que ara es segueix en direcció contrària, creuant el riu (33,75 km, 1.498 m) abans de començar la pujada cap a la Basseta.
36,32 km (1.537 m). Bifurcació. Es retroba el trencall del sender d’anada: es pot tornar per aquest o continuant per la pista estalviant-se uns metres d’ascens.
41,04 km (1.720 m). Refugi de la Basseta, Sant Joan de l’Erm. Fi de l’itinerari.
[ES] Vuelta por el valle de Santa Magdalena. Desde Sant Joan de l’Erm a las bordas de Conflent
Los extensos parajes de Sant Joan de l'Erm y de Santa Magdalena, conocidos y utilizados desde épocas prehistóricas, tierra de paso entre el Pallars y el Alt Urgell, son uno de los lugares más aptos del Pirineo para actividades de ocio y naturaleza. Los bosques de pino negro, abeto y abedul, explotados desde la Edad Media, actualmente están en proceso de recuperación bajo el amparo del Parque Natural de l'Alt Pirineu. Por encima del piso arbóreo, que atiende a los 1.800 m, se extiende el piso alpino, configurado por amplios prados dedicados al pasto. Son testimonio de ello los numerosos conjuntos de bordas, antaño dedicadas a la vivienda de verano, que se esparcen dispersos aquí y allá configurando un paisaje peculiar. El recorrido, largo y con considerable desnivel acumulado, siempre por buen camino, permite conocer una parte importante de este entorno. Puede haber nieve hasta bien entrada la primavera.
Ruta señalizada.
La ruta parte del parking del refugio de la Basseta donde se llega por la carretera que lo conecta con Montferrer a través de Castellbó y Sant Andreu; esta sale de la carretera N-260 poco antes de llegar al PKM 231 desde la Seu d’Urgell.
0,00 km (1.720 m). Refugio de la Basseta, Sant Joan de l’Erm. Desde el refugio se toma el sendero ancho que, en dirección NO, desciende rápidamente, alejándose de la pista que también lleva a Santa Magdalena. El sendero transcurre haciendo un bonito recorrido por el bosque, recuperando altura para encontrar la pista que baja desde el refugio (4,75 km, 1.537 m). Se continúa bajando siguiendo el itinerario 51 del Parc Natural de l’Alt Pirineu: se cruza el río de Santa Magdalena a vado (no hay que dudar con la bicicleta o se mojarán los pies) y se sigue este por su derecha hasta la ermita.
10,21 km (1.553 m). Santa Magdalena de Ribalera. Santuario y antiguo hospital de estilo románico al límite del municipio de Farrera (Pallars Sobirà) con el de las Valls de Valira (Alt Urgell), es el centro del valle de Santa Magdalena y de los vecindarios de Civís y Ribalera, que a pesar de todo constan como despoblados desde hace siglos.
Se coge la pista de la izquierda, dando la vuelta en sentido horario ganando altura gentilmente, pero sin parar por dentro del bosque de Santa Magdalena, que tiene una extensión de más de 20 km de largo de pinos, abetos y abedules con una superficie superior a las 8.000 ha.
11,63 km (1.666 m). Desviación a las bordas de Bedet. En una curva sale un sendero ancho por el que se puede llegar a las bordas (en la misma cota, aunque el camino que lleva en poco más de un kilómetro desciende un poco para volver a coger altura); las bordas no se ven desde aquí, pero se podrán ver cuando se gane altura.
Siguiendo la curva se sigue subiendo. A la cuarta curva sale otra pista secundaria que conduce a las bordas de la Plana (a unos 450 m). Acercándose se tiene una primera panorámica del valle, por sobre las bordas de Bedet, hacia el E.
Se siguen las indicaciones del itinerario de BTT continuando subiendo por la pista principal, que enseguida llega a la fuente de Casals.
15,02 km (1.897 m). Fuente de Casals. Bebedero situado en un cruce de caminos: subiendo hacia el SE uno se dirige hacia Serret; hay que continuar por el otro camino, llano, siguiendo la indicación hacia Tírvia (NO). Se pasa el collado de Jou (1.921 m), una apertura del bosque hacia poniente, y se sigue remontando.
16,20 km (1.951 m). La Creu de Bedet. El cruce principal del camino de Santa Magdalena a Tírvia, por donde llegaría siguiendo la pista recta saltando al valle de el Tressó. Se gira hacia la derecha para ir hacia el NE. Después de planear un poco se empieza un descenso largo y agradecido cruzando algunos barrancos por una solana donde, gracias a la altura, no faltan árboles, especialmente pinos rojos. La pista ofrece una panorámica espectacular sobre el valle, verde y lozano, con grupos de bordas y rebaños de vacas y caballos que salpican los prados.
Se pasa por sobre el cuello de L’Albo, al norte del Bony de Salambó, al otro lado del cual hay Santa Magdalena, y se continúa bajando hacia el río de la Olla. Antes de llegar la pista se estrecha bajo Lo Grau.
21,84 km (1.725 m). Río de la Olla. Se cruza bajo la presencia imponente del pico de Salòria (al NE, de 2.789 m de altitud) y, siguiendo las indicaciones, se sube pronunciadamente hacia las bordas de Conflent por una pista más erosionada. Se deja una pista a mano derecha y se vuelve a cruzar el río. Pasadas las primeras bordas se sigue subiendo hacia la ermita.
23,05 km (1.834 m). Mare de Déu de la Pietat. Coronando el vecindario de Conflent, la pequeña ermita ha testimoniado historias de pastos, contrabando de Andorra, la fuga de la Guerra de 1936… la evolución y la dureza del país, tal como recogen sus gozos: La gent d’aquest bell paratge/ que mig any és blanc de neu/ van bastir aquest ermitatge/ per tenir-vos aprop seu. (La gente de este bello paraje/ que medio año es blanco de nieve/ construyeron este eremitorio/ para teneros cerca suyo).
Se deshace el camino para volver al río de la Olla y ahora, sin cruzarlo, se sigue la pista que recupera un poco de altura siguiéndolo por su izquierda. Se llega a un cruce bajo las bordas de Jussà, que se visitan brevemente.
26,35 km (1.670 m). Bordes de Jussà o de Llusà. Pequeño barrio del núcleo de Civís, se puede remontar un poco la pista que va en dirección al collado de Ares para tener una vista elevada de las construcciones de piedra. Se devuelve al cruce y se gira a la izquierda (E y, después de unas pronunciadas curvas, S) perdiendo altura rápidamente para ir a buscar el río de Girén. Se cruza el río encontrando una pista, cerrada a la izquierda por una puerta verde; se toma hacia la derecha ganando altura al río. Por dentro del bosque, la pista desemboca en una curva a otra más grande que baja del refugio del Ras de Conques: se sigue por la derecha hacia abajo.
30,83 km (1.553 m). Santa Magdalena de Ribalera. Se reencuentra la ermita y el camino de ida, que ahora se sigue en dirección contraria, cruzando el río (33,75 km, 1.498 m) antes de comenzar la subida hacia la Basseta.
36,32 km (1.537 m). Bifurcación. Se reencuentra el desvío del sendero de ida: se puede volver por éste o continuando por la pista ahorrándose unos metros de ascenso.
41,04 km (1.720 m). Refugio de la Basseta, Sant Joan de l’Erm. Fin del itinerario.
Waypoints
Centre d'informació PNAP
Bordes de Bedet
Bordes de Mitjà
A Bedet
A la Plana
Font de Casals
Riu de Girén
Pista
Riu de Santa Magdalena
Lo Grau
Coll de l'Albo
Bony de Salambó
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bona ruta, majoritàriament per pistes en bon estat. Destacar la dificultar tècnica del sender que surt del refugi fins a trobar la pista principal (algo mes de 4 kms). En especial el seu tram final, no es apte per iniciats. La categoria de fàcil no s’ajusta a la realitat de la ruta, ni per distància, desnivell ni per la dificultar tècnica de alguns trams del sender. El comentari que fa l’autor de que la ruta transcorre sempre per pistes en bon estat no es del tot correcte pel que he comentat abans.
En qualsevol cas, es una ruta recomanable que es pot fer mes fàcil agafant la pista principal que va en paral·lel al sender. Tot i així, si el nivell tècnic es bo, sempre es mes recomanable agafar el sender, molt mes maco i divertit que la pista principal.