Voltejant la Segarra del Nord :: Sanaüja-Torà-Ivorra-Potell-Gospí-El Llor-Guissona-Florejacs-Ribelles.

Aquesta ruta per la Segarra està basada en l’itinerari de pedal medieval 2016, adaptada al nostre gust, d’entrada comencem a Sanaüja enlloc de Guissona i fem alguna retallada perquè ens quedi una ruta de 84 quilòmetres enlloc dels 105 de la ruta original, tot i així queda una ruta dura que encara que circula majoritàriament per pistes hi ha forces corriols, alguns difícils tècnicament o bé amb pujades amb durs pendents que ens faran arrossegar la bici. L’època que em escollit ens ensenya la cara verda de la Segarra amb tocs grocs de la colza.

Sortim de Sanaüja pel costat de la riera, aigua amunt, cap a Pedrafita seguint bones pistes amb pujades de pendents moderats, no arribem al vèrtex geodèsic sinó que al arribar a la casa del mateix nom seguim la pista que baixa fins a creuar el barranc de Granell, aquí deixem la pista per posar-nos dins del barranc seguint un “corriol” on hem de baixar diversos cops de la bici i a més trobem un tram totalment tapat pels esbarzers, més avall tornem a pedalar fins a passar per dins un túnel que passa per sota la carretera, a l’altre banda sortim de la llera del torrent com podem i de seguida arribem a una pista on ja podem continuar pedalant de baixada fins a la Mesquita.

Ara la pista va pujant una mica per després anar pujant amb pendent molt suau, amb algun sifó entremig, i així arribem a l’Aguda. Marxem de l’Aguda per una pista que porta a l’ermita de Sant Salvador, una mica abans d’arribar-hi agafem un corriol, amb força pedra al inici, que es ciclable però, el corriol baixa fins arribar a la vora d’un torrent allà`girem cap a la dreta i després d’encarar un empit tornem a baixar fins arribar a Torà, per la porta del Darrere.

Passem per diversos carrers de Torà i anem a buscar la carretera LV-3003 que deixem de seguida per agafar una pista planera que ens porta a un sender, una pala que impresiona d’entrada, que farem empenyent fins arribar al costat de l’avenc d’Enconills, ara el sender segueix pujant i el fem gairebé tot sobre la bici fins que arribem al peu de La Pinada però ens en separa un tirapits que no ens veiem en cor de fer sobre la bici, a hores d’ara, si no ho teníem clar, ja ens ha quedat clar que la Segarra no es plana.

Marxem de La Pinada baixant encara per un sender que arriba de seguida a un camí que ens porta cap a Ivorra, després de baixar una mica i enfilar-nos després fins al poble. Marxem amb una bona pujada que més endavant s’aplana fins arribar a Portell. Per un terreny que va fent ondulacions arribem a un corriol, sense cap dificultat, que comença baixant per planejar després per entrar a Gospí. Fent un sifó arribem al coll de l’Ametlla i tot baixant arribem a una bifurcació, si anéssim a l’esquerra seguiríem l’itinerari original però nosaltres anem cap a la dreta per fer la primera retallada.

Arribem al camí Ral que ve de les Oluges, on retrobem l’itinerari original, i anem en direcció a Torroja, abans d’arribar-hi agafem un corriol a mà dreta amb un empit d’entrada per pujar una feixa, després va ondulant a mitja vessant i ens porta sense cap dificultat al camí de les Serres, al arribar a una bifurcació el deixem per anar cap a l’esquerra pels plans de Meià, a mesura que anem avançant ens apareix el castell de Castellmeià per sobre un mar verd d’ordi. Arribem de pla ala conjunt format per Castellmeià, a l’esquerra i la Mare de Déu de la Llet a la dreta.

La pista baixa fins a la carretera L-324 que seguim uns centenars de metres i la deixem per agafar la L-312 que ens porta a El Llor després d’uns 400 metres. Passem per sota Sant Julià i seguim unes pistes que fent pujadetes i baixadetes ens deixen a Guissona. Travessem la vila de punta a punta pel mig i en sortim per sota l’ermita de Sant Macari i anem seguint diverses pistes entre conreus, el terreny es força pla fins que a la vista de Florejacs baixem a travessar el barranc que porta el mateix nom, i una pujada ens deixa al poble que travessem pel carrer que volteja el castell i l’església.

Fem una curta baixada i agafem un camí, no gaire bo, que puja al tossal del Bautista, arribem a un sender, primer puja una mica per anar planejant després, sense cap dificultat ens porta a un camí on ens apareix de sobte el castell de les Sitges, fent una curta marrada hi arribem. Seguint diferents camins arribem a un corriol que baixa, sense cap dificultat, fins un gram tub que passa per sota la C-14, a l’altre cantó va pujant suaument entre la carretera i un camp fins que arribem a una pista, aquí tornem a deixar l’itinerari original, que ens porta fins a la Casanova i ens retorna a retrobar la traça que havíem deixat.

Arribem a Vilalta, remuntem fins a l’Alzina i una llarga baixada ens porta a travessar la C-452, deixem la traça original i tombem a la dreta on de pla arribem a unes masies que estan escampades al pla que hi ha sota Ribelles, des de dalt el seu castell ens mira com anem remuntant la pista asfaltada que hi puja, al primer revolt sobtat seguim recte deixant la pista enquitranada, pujant primer i baixant després faldegem la costa de les Garrigues per arribar finalment a Sanaüja després d’una curta baixada.