VV VAL DE ZAFRAN, TERRA ALTA, BAIX EBRE

EL DESNIVELL NO ÉS REAL !!!! ESTA EQUIVOCAT !!!
Divertida ruta cicloturista per la via verda del Baix Ebre, Terra Alta i Val de Zafran. La via verda Val de Zafran- Terra Alta-Baix Ebre, es va construir pel interès del govern de l’Aragó de tenir sortida a port de mar, l’obra no es va concloure, faltava el tram de Tortosa a Sant Carles de la Ràpita. Va estar en funcionament 31 anys, fins l’enfonsament d’un túnel entre Pinell de Brai i Prat del Comte. El trajecte avança per indrets gairebé verges, on predomina el silenci i la calma, amb les vistes del Parc Natural dels Ports, alternant viaductes i túnels entre congostos, barrancs i estrets.
Sortim de l'estació de Xerta, aquest tram de via verda coincideix amb el GR 99, conegut com el Camí Natural de l'Ebre. Hi ha diversos túnels de diferents llargades.
Passada l’estació de Benifallet seguim el curs del riu Canaletes, iniciem la pujada.
Arribem al pont de la Riberola, que ens permet travessar el riu Canaletes, deixem el Baix Ebre per entrar a la Terra Alta. Arribem a l’antiga estació del Pinell de Brai i tot seguit al Santuari de la Fontcalda, conjunt paisatgístic, termal i religiós. Situat enmig d’una vall a la vora del riu Canaletes, rep el nom de la font mineromedicinal d’aigua calenta que brolla al peu del santuari. Després de travessar dos túnels s’arriba a l’estació de Prat de Comte.
Tot just sortir de l’estació de Prat de Compte es troba el túnel més llarg del recorregut, 749 metres, i de camí cap a Bot la ruta passa a tocar de l’ermita de Sant Josep. L’estació de Bot es troba al bell mig del traçat i al costat de la població, han habilitat un vago de tren com a bar.
El camí per la Via Verda continua en direcció a Horta de Sant Joan. Sis túnels i dos viaductes de fins a onze arcs conformen aquesta part del recorregut on, a mesura que es va pujant, es descobreixen les muntanyes que formen part del Parc Natural dels Ports. La presència de la muntanya de Santa Bàrbara indica que s’està a punt d’arribar a l’estació d’Horta de Sant Joan a dos 2 quilòmetres del municipi.
Arribem a l’última estació de Catalunya, la d’Arnes-Lledó, situada a la vora de l’imponent pont de formigó que salva l’obstacle natural del riu Algars, on hi ha l’assut de Lledó, zona ideal per banyar-se. Entrem a la comarca del Matarranya,a Terol. Veiem les Roques d’en Benet, als Pots.
Arribem al alberg de Queretes, ubicat a l’antiga estació. Aprofitem per deixar part del bagatge, ja que ens quedarem a dormir aquí, i per dinar.
Un cop hem recuperat forces i hem descansat, continuem cap a l’estació de Vall-de-roures, abandonada. Per mig d’un bosc de pins albirem el campanar de la Torre del Compte, avancem cap a l’estació de Torre del Compte, avui convertida en L’hotel la Parada del Compte. Travessem el viaducte del Matarranya i seguim a les estacions de La Vall del Tormo i la de Valljunquera en ruïnes. Decidim tornar.