[100 cims] La Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m) des de Cavallers

[100 cims] La Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m) - Alta Ribagorça
03/08/2019

Ruta feta per lliure per un grupet de 4 membres del Club Excursionisme Torredembarra: L'Àngels, en Ramon, en Joan i jo.
El track (un cop més) no s'ha gravat correctament del tot i ha afegit uns quants metres de desnivell i uns rectes amb mala cobertura, però en general és bastant aproximat. En Ramon CG ha penjat el track gravat amb Garmin molt més acurat:
https://ca.wikiloc.com/rutes-alpinisme/punta-alta-de-comalesbienes-des-de-cavallers-39467026

Un cim assequible, però molt exigent en quant a rocam i desnivell.
M'agradaria posar-lo com a molt difícil, però en realitat, només és difícil però per aquesta ruta es fan molt llargues les tarteres de l'inici i del final, tant per pujar com per baixar. També hi ha el problema de múltiples traçades i senders fitats, i entre ells el que esquiva més rocam. Sort pels que el trobin a la pujada, de baixada és més senzill i necessari.

La pujada s'inicia des de la presa de Cavallers, aparcant on millor es pugui el cotxe i es fan unes zigua-zagues per la pista que puja cap al cantó de dalt de l'estany. A meitat d'una recta en sentit nord, trobem a la dreta la indicació i el rocam que ens senyala l'inici de la primera tartera, dreta, llarga i amb diferents terrenys. A mesura que arribem al final s'estreny i gira cap a la dreta per salvar el penyal que fa de capçalera. Hi ha un parell de fites de fusta i un parell de grimpadetes senzilles.
Desseguida seguim per un bosc de pins on el terreny es barreja a trams de rocam i sense. Aquí el pendent, tot i ser fort en algun tram es deixa fer. Deixem el bosc i apareixen els matolls i el rocam més llarg amb un pendent relativament suau. Es pot pujar pel torrent, per l'esquerra del torrent (buscant les zones herbades o més amunt on veiem gent que puja enganxada a les parets del costat nord (nosaltres anem a l'est). Un cop passada la cascada hi ha un tram de rocam i aviat arribem a una petita remuntada anterior als llacs. Aquesta és més agradable per la zona més herbada. En arribar al primer estany hem de baixar uns metres i les fites ens indiquen de passar-lo per l'esquerra, cosa que fem, per pujar i endinsar-nos a la tartera que separa els dos cims (El Cim de Comalesbienes i la Punta Alta de Comalesbienes). De baixada però, descobrim que es passa millor per l'altra costat de l'estany.
La tartera és llarga i de pendent progressiva, però es deixa pujar prou bé amb algun punt variable (hivern, neu, pas de gent, vent, pluja...) on tot es belluga una mica.
Finalment arribem al collet que separa els dos cims (inicialment havíem parlat de fer-los tots dos però en ser-hi, decidim fer només La Punta Alta).
L'ascens final s'inicia cap a llevant amb blocs de granit de mida mitjana (taules d'escriptori +/- grans i petits) i unes grimpades fàcils fins un bloc que es supera fàcilment per la dreta. Després el pendent va disminuint en apropar-nos al cim i s'eixampla una mica. El cim és prou espaiòs però el sòl és tan fragmentat de pedres mitjanes que es fa difícil caminar-hi i mantenir l'equilibri. Millor trobar un bon punt i restar quiet.
Les vistes compensen tot l'esforç. En aquest aspecte és un cim privilegiat. Es veuen tots els cims importants de l'Aragó més proper, de la Vall d'Aran, de França, gairebé d'Andorra perquè es veu la Pica d'Estats i els seus cim veïns i tots els que envolten el que hem pujat.
La baixada, pel mateix lloc tot i buscant més zones herbades, es fa molt llarga i costosa, però amb paciència i tranquil·litat aconseguim arribar al final només amb algunes rascades a les cames (de la baixada) i un parell d'assentades de cul.
Hem tingut un dia esplèndid amb una temperatura bastant bona i la calor s'ha notat més a la baixada. A l'estiu cal portar prou aigua.
Per a tots els que diuen que aquest és el 3 mil més assequible, puc dir que no ho ha estat per a mi. Aquest ha estat el sisè, i si bé algun te algun pas més tècnic, cap d'ells te aquest rocam.