20210728 jm Estany de Llauset Pics de Vallibierna i Culebras

Vam sortir a les vuit matí de l'aparcament de la pressa de Llauset on havíem arribat amb cotxe procedents de Vielha. Això en permetria fer la ruta tota d'una tirada sense fer nit al Refugi de Cap de Llauset. Havia plogut durant la nit i vam sortir del túnel quan encara plovia, però afortunadament al anar pujant cap a l'embassament del Llauset va parar. Tot i així hi havia boires altes que després no ens permetre veure absolutament res de zona Posets Maladeta.
En aquest primer tram de la ruta seguirem el GR 11. Així que deixem l'aparcament s'utilitza per passar un túnel no equipat que es va fer servir en la construcció de la presa i després es segueix per el lateral de l'embassament fins al seu final. En aquest punt, al davant tenim la vall de Llauset, que serà el nostre punt de retorn. Agafem el sender de la dreta que pasa per l'estany de Botornés i segueix fins al refugi, que deixem a dalt a la dreta. Una mica més enllà el camí es bifurca seguin a l'esquerra aquest GR seguiria fins s la Vall de Posets Maladeta. Sols el seguim uns 300m i ens desviem per agafar la direcció al Pic de Vallibierna passant per una serie de llacs (ibons). Fins al segon ibón la pujada es "suau", però a partir d'aquí ja s'enfila fort, seguim en una zona de grans blocs i seguirá així fins quan ja estem aprop de la carena. Carenejem uns 300m fins que assolim el Pic de Vallibierna 3067m entre aquest cim el Pic de Culebras hi ha un espadat que s'anomena "pas de cavall" els Expert el pasen per el lateral amb mans i peus i altres com jo el passem com podem, el passem a "cavall". Tot seguit ja trobem els pic de Culebras 3062m. A partir d'aquí ja tot és baixada, els primers trams són delicats i cal escollir els passos per on baixar, per sort està fitat. Un cop he deixat les roques flanquejem una tartera de pedra per arribar al Coll de Llauset. En aquest punt una noia de 16 anys que formava part d'un grup de colonies d'estiu, va caure avall rodolant 150m poca estona abans. No els vam veure pero els vam auxiliar després, un cop vam ser al coll de Llauset on amb l'ajuda de dos monitors va conseguir remuntar. La noia estava totalment magullada i en xoc, tan aviat reia com plorava. Un cop a dalt ja no va poder donar cap passa. Els vam auxiliar amb la manta tèrmica i amb beguda isotònica i xuixes dolces. Es va avisar a rescats donant les coordenades. Un cop confirmat que l'helicopter estava en camí els vam deixar. Vam baixar el coll de Llauset cap avall al cap de l'estany pràcticament fent una línia recta, quan estàvem a mig camí vam poder veure les maniobres de rescat de l'helicòpter. Vam retornar per el Lateral de l'estany per el mateix camí de l'anada, l'estany està a la cota 2.200 i ara que teníem el temps el vam poder dedicar a disfrutar de les flors que esclataven en aquesta época que és la primavera del Pirineu.