Alt de la Capa, Pic de Sanfonts i Comapedrosa (3x100 cims FEEC)(IBP=155)

Preciosa i desafiant ruta circular que relliga 3 cims del repte dels 100 cims de la FEEC.
Estacionem a un aparcament a peu de la carretera CG-4 inconfusible per l'escultura en forma de tassa. Està a 600m passat el telefèric Pal-Arinsal del Coll de la Botella. Inicialment havíem planificat prendre el telefèric per començar la ruta al Coll de la Capa, però el personal del restaurant ens informa que just aquest estiu (2023) han decidit no obrir, de forma que afegim 350m i 2km en sentit ascendent (i l'equivalent al final de la ruta en sentit descendent).
Pugem al Coll de la capa per un corriol ben fressat i senyalitzat en pendent suau inicialment (10-15%) i fort al final 30%). Un cop al coll, tombem a la dreta per pujar directes a l'Alt de la Capa, primer cim de la jornada. Desfem les passes per retornar al coll i progressem 200m fins a les instal.lacions del sector Pal-Arinsal de l'estació d'esquí de Vallnord. Aquí virem a l'oest (esquerra) per flanquejar el Pic Negre, seguint un corriol fitat que ens duu en envolvent al Coll del Pic Negre (hi ha l'opció de flanquejar per l'est, però es perd cota que s'ha de recuperar després). A partir d'aquest punt iniciem un ascens vers el nord-oest per sota del Pic del Port Vell que ens durà de forma relativament còmoda (pendents del 10-15%) a la Portella de Sanfonts. A partir d'aquest punt assolim la cresta, que gairebé dibuixant un semicercle ens durà de sud a nord cap el Pic de Sanfonts, primer, i el Comapedrosa, després. La cresta és inicialment suau, ampla i predominantment herbada, i va transicionant cap a terreny abrupte i de pissarra nua. No hi ha passos complicats, i en alguna ocasió esporàdica cal ajudar-se de les mans. Ens els punts més perdedors de la cresta val la pena fiar-se dels cercles de pintura groga i de les fites. Només en algun passatge puntual ens ha costat seguir les marques, però per intuïció hem recuperat la ruta de seguida. Hi ha algun pas amb fort pendent, però de poques desenes de metres. Quan portem 2kms de cresta (7kms acumulats) assolim la cota 2880m i arribem a una zona de cresta completament plana flanquejada per dues petites prominències amb sengles grans fites i que es podrien considerar cims. El primer d'ells en alguns mapes marquen com a Sanfonts, mentre que altres indiquen com a cim de Sanfonts el cim més distal. En estar aquest darrer al costat del vèrtex geodèsic del Instituto Geográfico Nacional, hem indicat al track aquest com a cim, i hem reservat l'etiqueta "avantcim" pel primer. El pas d'aquest sector horitzontal de cresta és simplement impressionant, per les vistes a banda i banda (al nord Estanys de Baiau, al sud Estany Negre) i no presenta cap dificultat tècnica però és molt estret en algun punt i cal extremar la precaució. Un cop assolit el vèrtex i el que per conveniència etiquetem com a Pic de Sanfonts, fem una davallada curta per un corriol en fort pendent fins a situar-nos en un collet al davant de l'agulla de Baiau, que superarem per un corriol aeri però relativament senzill que transcorre pel vessant oriental (per la dreta, enbel nostre sentit de marxa). Aquí és molt important seguir en tot moment els punts de pintura groga per no complicar-se la vida innecessàriament. Arribem a intersectar amb el GR-11 a prop de la Portella de Baiau, i descendim a la capçalera de la Vall de Comapedrosa, des d'on iniciem a l'esquerra una curta però dura (pendent mitjà 40%) ascensió per corriol molt descompost, sovint relliscós, que ens durà al cim del Comapedrosa per la pala del vessant oest. Des del cim albirem unes espectaculars vistes d'un gran sector del Pirineu on destaca el cordal de Roca Entravessada i Medacorba, en primera instància, que dona pas a la llunyania al Pica-Roja, Gabarró, Pica d'Estats, Verdaguer, Sotllo i darrere al Montcalm.
Un cop assolit el tercer cim objectiu del dia, tenim l'opció de retornar per la cresta de Sanfonts (opció lineal) o per la Vall de Comapedrosa (opció circular), i optem per la segona. De les diverses opcions de descens del cim del Comapedrosa, triem retornar pel corriol oest que havíem emprat per ascendir, que no té particuçars complicacions però on pot resultar fàcil una relliscada. La progressió per la vall és deliciosa, passant pels Estanys Negre i Comapedrosa, per algun pedregar i restes de congestes. A cota 2500 tenim l'opció de seguir baixant pel camí senyalitzat cap a el Refugi de Comapedrosa, o bé prendre un corriol poc definit, sense senyalitzar però prou ben fitat, que ens fa progressar en travessia, amb poca ganància o pèrdua de cota, que enllaça amb el camí que puja des del refugi fins a la Portella de Sanfonts. Triem aquesta segona opció, ja que ens estalvia una 2kms, 300m de descens i 400m d'ascens. Cal, però, advertir que en algun punt ens ha costat trobar les fites, i que hi ha un flanqueig aeri, fàcil però en qué s'han d'extremar les precaucions.
Un cop retornats a la Portella de Sanfonts, completem el cercle i només resta desfer els 4kms que ens separen, ara en la seva pràctica totalitat en descens, del punt d'inici de la ruta.


[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]