6 Picos de Russell des de Llauset

Circular per pujar els 6 cims dels Russells, des de la presa de Llauset.
Creiem que la manera d'enllaçar els cims és la que ens permet fer menys puja-baixa, començant per la punta E. Triem també aquest inici perquè ens permetrà accedir tot l'estiu, mentre que per Pescadores trobarem la pista tancada durant juliol i agost. El desnivell acumulat fent des d'un lloc o altre és similar, tot i que per aquest costat ens esperarà una remuntadeta final d'uns 200m per tornar fins la Collada de Vallibierna des dels Ibons, i és cert que això cap al final de la ruta se'ns farà una mica feixuc... Hem vist algunes ressenyes que intenten evitar la remuntada aquesta del GR ja sigui no perdent desnivell entre el camp de blocs o passant per alguna bretxa de la cresta que surt al nord del Coll de los Bucardos. Nosaltres vam preferir avançar per terreny més còmode a costa de refer el desnivell.

Descripció de la ruta:

- Des de la presa de llauset fins la Collada de Vallibierna seguirem el GR, passant pel nou refugi de Llauset, que ens permetria escurçar la jornada aproximadament 1h i uns 300m de desnivell positiu.
- De la Collada de Vallibierna al Collado de los Bucardos flanquegem per blocs seguint algunes fites, però si tenim visibilitat és molt evident on volem anar i per on és més senzill.
- Seguim la carena cap al nord. Més endavant, perdem una mica de desnivell (molt poc) per baixar fins als ibons que hi ha a uns 2830m. Seguim fites. Al final, abandonem fites i tirem rectes cap a la base de la cresta que baixa del Russell E.
- Pugem per on ens sembli a la cresta (fàcil). La cresta permet avançar per dalt, o uns metres per sota per la vessant dels ibons que acabem de passar. Només hi ha un punt intermig on una marcada bretxa ens talla el pas. Al final, arribarem al Russel E.
- Des del Russel E podem seguir prop de la cresta per grans blocs, o més endins (cap al nord, vessant Salenques) per blocs més petits i més tartera. Nosaltres al track hem fet sempre prop de la cresta.
- Pocs abans de l'Antecima SE trobarem un replà, on comença la baixada cap a la Aguja Sur. La baixada és potser més delicada que l'Aguja Sur en si, la qual no presenta gaire dificultat més enllà de moure's amb compte i tenir bona caiguda a sota. Tornarem enrere per on hem baixat. Nosaltres ens vam desviar una mica més a l'esquerra per error, seguint un rastre enmig de la tartera i sorreta.
- Arribem a l'Antecima SE. Si no volem complicacions, per anar fins al cim principal del Russell buscarem un camí de sorreta i tartera que queda a l'esquerra (oest) de la cresta baixant uns metres. O podem seguir la cresta... Tot i que vista d'aquí sembla senzilla, el pas més difícil (II+/III expo) el tindrem en desgrimpada just abans d'arribar al cim del Russell, quan ja sigui "massa tard" per tornar a desfer la cresta i anar pel camí. Nosaltres vam decidir desgrimpar-lo ja que hi érem, però no cal patir tenint el camí.
- Del Russell a la Punta de la Brecha Russell no hi ha cap dificultat remarcable
- Tornem enrere des de la Punta de la Brecha, i més o menys a l'alçada del coll entre aquest cim i el Rusell ens dirigim a la dreta en el sentit de la marxa (oest / vessant Glaciar de Russell / Tempestades). Veurem fites que ens guiaran per on anar a buscar les repises que donaran accés al nevero sota el Tempestades i Margalida. Segons quines fites seguim, haurem de fer alguna petita desgrimpada. Al final, trobarem un senderó pla que ens portarà fins a la desgrimpadeta (fàcil) final d'accés als neveros.
- Gràcies a la neu, avancem molt còmodament fins la base de la Aguja SW. Tot i que potser es podria pujar per la canal d'aquesta vessant, no ens arrisquem i anem per la seva "canal normal" del vessant est. A costa de remuntar uns 100m més. La canal tartera la pugem enganxats a la paret, ja que al mig encara conserva neu, fins a la bretxa on es troben les canals que pugen dels dos vessants donant lloc a l'agulla. Des d'aquí, ja veurem la xemeneia/canal que puja fins al punt més alt. Un pas de III a la meitat inferior d'aquesta, la resta II. A dalt trobarem (juny 2017) una reunió feta amb cordinos. Abans hi havia una corda fixa, no l'hem trobat.
- Si volem rapelar l'agulla, caldrà una corda mínim de 40. Nosaltres amb la de 30m vam puguer assegurar la baixada excepte de l'últim, però en doble no arribava per fer ràpel. Amb cura, però, es pot desgrimpar.
- Ara ja només queda seguir baixant fins a la Collada de los Sarrios, des d'on ja veurem el baixa-puja que ens espera fins als ibons i la posterior Collada de Vallibierna... Ens ho agafem amb calma, doncs el dia és bo, i anem fent xino xano. Finalment, un cop a la Collada de Vallibierna, ens retrobem amb el GR i el camí fet al matí. Sabem que ja tot és baixada... o gairebé! doncs no recordàvem les petites remuntadetes que fa el camí quan rodeja la presa de Llauset, i després de 11h de ruta per crestes i blocs, se'ns fan durs com si fossin cims addicionals! ;)

Ruta feta al juny 2017, en unes 11h 30 amb parades.