Agulles de Montserrat per les seves canals

He estat uns dies pujant i baixant les canals que porten al capdemunt de la Regió d’Agulles. Amb això he pogut comprovar que aquestes canals, totalment desconegudes per a mi, es podien fer en les dues direccions sense que hi haguèssin trams d’alta difucultat. Un cop verificat que totes les canals es podien fer, ha estat el moment de planejar la ruta.


La idea d’aquesta sortida ha estat la de fer una mena de Travessa de la Regió d’Agulles incomplerta. Això vol dir que es tracta de pujar per una canal, fer un troç de l’itinerari de la Travessa d’Agulles fins arribar a una nova canal. S’agafa aquesta canal de baixada fins arribar al camí que va de Can Maçana a la Portella ( PR C-78). Un cop en aquest camí es va en direcció a la Portella fins arribar a la següent canal. Es torna a pujar fins arribar de nou a la Travessa d’Agulles, repetint-se la mateixa operació de pujar i baixar per les canals fins arribar a la Canal Ample que es l’última de les que hi ha en aquest sector de la muntanya montserratina. Aquesta canal l’he fet de baixada, enllaçant de nou amb el PR C-78 que he anat seguint en direcció al Coll de Port, fins que he arribat a l’altura del Torrent del Lloro. Passat aquest torrent surt un corriol que el segueix amunt per la seva dreta. Pujant per aquesta nova canal s’arriba a enllaçar amb el recorregut de la Travessa de la Regió de Frares Encantats. Un cop allá he buscat un bon lloc per veure l’espectacular roca del Lloro, gaudir de la panoràmica uns minuts i desfer després el camí, per tornar a enllaçar amb el PR-C 78.


Un cop arribat al PR C-78, he continuat fins al Coll de Port primer i a Can Maçana després per donar per acabada aquesta espectacular sortida (al menys a mi m’ho ha semblat) per la zona de les Agulles.


Es important remarcar que tret de la corda que hi ha instal-lada a la zona dels Merlets, he evitat tots els punts “conflictius” de la Travessa d’Agulles i en canvi he pogut gaudir dels miradors que hi ha per allà a dalt. Les contrapartides d’aquestes coses positives es que he fet el doble de desnivell que hi ha en la Travessa d’Agulles i que les canals son exigents ( en la seva part alta son molt dretes i es necessari fer servir les arrels i branques dels arbres per a progressar, tan si es puja com si es baixa).


L’itinerari dintre de les canals es molt evident, pel que resulta senzill d’orientar-. En algunes inclús hi ha marques o corriols ben definits que et van dient per a on anar. Només en una d’ elles, la del Dàtil, hi ha un punt en que tens dues opcions, dreta o esquerra. Jo he pujat per la dreta però per l’esquerra també s’arriba a conectar amb la Travessa d’Agulles..


L’ordre en que he fet les canals ha estat el seguüent ( els noms els he tret de la web de Tot Montserrat; hi ha mapes queels hi donen una denominació diferent):


Itinerari actual de la Travessa d’Agulles. Neix un cop passat el Pas de la Portella, passa per un curt i senzill trau de roca i s’enfila cap a la Regió d’Agulles seguint marques vermelles. Al arribar al peu dels Merlets s’ha de pujar una corda que ajuda a pujar una rampa molt dreta d’uns 15-20 metres. Una mica més amunt, passada l’Agulla del
Capdemunt vaig deixar el camí de la Travessa d’Agulles per girar a ma dreta i anant a buscar la canal per la que passava l’itinerari històric de la Travessa de la Regió de les Agulles, la Canal de la Miranda de les Boïgues.


Canal de la Miranda de les Boïgues. En el punt més alt d’aquesta canal hi ha unes vistes precioses de la Bola de la Partiô, la Filigrana,, l’Ou de Colom, etc. La canla es molt dreta al principi en que s’ha se baixar caminant per sobre de la roca. En tot el camí hi ha marques vermelles, ja sigui al terra o en els arbres. El camí es força evident i, en cas de dubte, es millor decantar-se cap el costat dret de la canal. A la part baixa d’aquesta canal s’enllaça amb el PR C-78, pel que es camina uns pocs metres en direcció al Refugi Vicenç Barbé, fns que s’arriba a l’entrada de la Canal del Dàtil.



Canal del Dàtil. Aquesta canal l’he fet de pujada. Es tracta d’un recorregut sense marques ni fites, tot i que l’orientació no es difícil. Comença sense massa desnivell però els últims 100 metres son molt drets. El terra està molt erosionat i ple de fulles pel que avançar es feixuc. Cal aprofitar les arrels i branques dels arbres per pujar amb una mica de comoditat. Al arribar al peu del Dàtil es pot optar per anar per la dreta o per l’esquerra. Les dues opcions son vàlides ja que de fet antigament es donava la volta al Dàtil ( el trajecte actual passa uns metres més amunt). Jo he continuat pel cantò dret fins arribar a dalt de tot ( més enllà de l’itinerari de la Travessa) per gaudir de la cara nord de les Agulles. Les vistes son espectaculars!. He baixat unas metres fins a conectar amb les marques vermelles de la Travessa d’Agulles, seguint el seu itinerari fins arribar a l’entrada d’una nova canal, la de les Bessones.


Canal de les Bessones Abans de començar la baixada tambê m’he acostat a l’extrem nord de la Paret d’Agulles per gaudir del paissatge que hi ha uns centenars de metres per sota. Després ja he començat a baixar per la canal. Com totes les altres, tambê es força dreta al seu començament, però no es tant difícil com la del Dàtil. A pocs metres del final del descens, quan ja es va per un corriol en molt bon estat, hi ha un trencall que surt a mà dreta i que en dos minuts et porta al’Avenc dels Puetons, un dels més importants de Montserrat. Jo n9 hi vaig anar aquesta vegada. Arribats de nou al PR C-78 vaig passar el Refugi Vicenç Barbé per agafar a contimuació la Canal de l’Ou. En aquest cas tocava pujar-la.


La Canal de l’Ou està marcada amb senyals de color blau. No son tant seguides com les de la Canal de les Boïgues però en vas trobant. A més sempre hi veus senyals de camí pel que es dificil d’equivocar-te. Es una canal que va guanyant inclinació a mida que vas pujant, de manera que a la seva part superior també has d’ajudar-te amb les arrels i les branques dels arbres per anar pujant. La característica d’aquesta canal es que hi ha un pas d’uns 2 metres d’alçada que es passa amb l’ajuda d ‘una corda sense dificultats. Tambê es una canal força bonica i interessant de fer. Al final de la canal arribes a la paret d’Agulles des d’on pots veure la Foradada i la Cadireta a sota teu. La panoràmica es, un cop més,excepcional. Des d’aquest punt s’agafa de nou el camī de la Travessa d’Agulles per anar al mirador que hi ha a peus de laTri Roca. De nou vistes magnífiques, ara cap al cantó del Bruc. Des del mirador es va seguint el camí de la Travessa d’Agulles fins arribar al Portell Estret, lloc a on es gira a la dreta per baixar per la Canal Ample.


La Canal Ample La Canal Ample es la mès coneguda de totes les que he fet avui. Es fàcil de seguir i no tē ni de bon troç el desnivell ni les dificultats tècniques que tenen les altres. Al final de la baixada va a sortir al PR C -78.



Aquí es a on acaba aquest recorregut per la Regió de les Agulles. A partir d’aquest enllaç ja només es tracta de continuar caminant en direcció al Coll de Port sense entrebancs, tot i que jo encara volia una mica mes de “canya” i això va tindre com a resultat que vaig pujar i baixar per la canal del Camí del Lloro
Aquesta canal va per un camí fresat que circula a pocs metres del cantó dret del Torrent del Lloro. El camí està molt ben conservat. A la part alta d’aquesta canal hi passa l’itinerari de la Travessa dels Frares Encantats. Jo vaig aprofitar per desviar-me uns metres a la dreta per una petita canal que hem permetia pujar al cim d’una roca que no se com es diu. Des d’aquest cim tenia una panoràmica espectacular del Lloro i de la Monja, entre d’altres. Un cop passats uns minuts allà a dalt vaig dsfer el camí per tornar al PR C-78 i continuar cap al Coll de Port, primer, i a Can Maçana desprès.



Si voleu veure les rutes que tinc penjades a Wikiloc per l’entorn de Montserrat només heu de posar montserratjsg al cercador de Wikiloc i les tindreu totes.