Alt de Juclar (100 cims FEEC) des del Refugi de Juclar

Aquest és, sens dubte, el 100 cims més compromès que hem fet dels 209 que portem fins a la data. Ho és perquè requereix estar familiaritzat amb l'entorn de muntanya escarpada. Això explica perquè en el moment de la nostra ascensió la FEEC ha validat poc méa de 100 ascencions, quan hi ha molts cims que superen les 1.000.
Hem fet el cim en el context d'una sortida de dos dies en què hem pres el Refugi de Juclar com a base d'operacions. El primer dia vam pujar des de la Baladosa al Pic d'Escobes (track a https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-descobes-100-cims-feec-110845689) i vam baixar fins el refugi. El segon dia hem ascendit a l'Alt de Juclar des del refugi i a continuació hem fet el descens des del refugi fins a la Baladosa. (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/acces-refugi-de-juclar-des-de-la-baladosa-110845727).
L'Alt de Juclar es pot assolir fent tota la cresta homònima, la qual cosa implica material d'escalada, o bé fent la "via directa" que hem fet nosaltres, seguint ressenyes prèvies força fiables. La major part de ressenyes es posen d'acord en la ruta a seguir, però hem palès una gran heterogeneïtat en quan als recursos tècnics a fer servir, que vam des de l'ascensió sense cap mena de material a l'ascensió en cordada amb asseguradors flotants i baixades en ràppel de 50m. Després de parlar-ho amb el guia del refugi, nosaltres hem adoptat una estratègia que ens ha donat seguretat i alhora lleugeresa, consistent en portar bastons de senderisme i grampons lleugers. I és que la dificultat de l'ascensió no es troba tant en que hi hagi molt pendent o passos d'alta dificultat tècnica, sinó en que bona part de l'ascensió es fa per pales herbades amb poca adherència i amb pendents de 40°-50°. Uns grampons lleugers donen l'adherència i tracció necessària, i el bastons (idealment ajustables en alçada) donen punts de recolzament i estabilitat. Tot i així, hi ha zones herbades on el pendent fa que, de pujada, haguem de posas mans a l'herba (que en alguna ocasió hem hagut d'aprofitar com a agafador precari) i tambe hi hag hagit passos de roca o mixtos de roca i herba on hem progressat escalant. D'altra banda, convé tenir en consideració l'estat de l'herba, ja que si està humida és desaconsellable fer l'ascensió. Fets aquest aclariments, passem a descriure l'ascensió.

Iniciem l'ascensió des del refugi del Juclar. Prenem el camí de la Vall d'Incles (amb marques grogues) cap a l'esquerra, saltem la paret de la presa i sense travessar-la tirem avall pel camí. A 50m creuem la llera del riu, que trobem seca i comencem a ascendir per un petit collet tot seguint un corriol molt poc fressat. Passat el collet el corriol va tombant a esquerra (a nord i més endavant oest) tot guanyant alçada. Algunes escasses però molt oportunes fites ens duen en fort pendent amunt passant per petites tarteres i una falda de muntanya folrada de rododendres i nabiueres (veiem nabius a dojo, però no ens detenim a assaborir-los, les cabres que pasturen a prop ens ho agrariran ;). En 20min ens plantem en una plana presidida per un estanyol, que superem per la seva esquerra. Aquí acaba la part senderista de la ruta i comença l'alpinista. Dibuixem un semicercle al voltant de l'estanyol tot guanyant alçada i pendent, i ens dirigim a la pala herbada i estreta que sembla "caure" cap a l'estanyol i que puja en lleugera diagonal cap a le dreta (est). És molt important destacar que NO s'ha de pujar tota la pala, ja que al final desemboca en una collada flanquejada per una paret vertical on, pel que esmenten en ressenyes d'escalada, hi ha una instal.lació per baixar un ràpel de 18m (no ens consta que hi hagi equipació d'ascens). Cal pujar per una segona canal que arrenca de la principal just a meitat d'ascensió, la zona més estreta. Mireu el waypoint del track. Tot i així, nosaltres hem pujat uns 30m més i hem tombat a l'esquerra, fent una travessia horitzontal per anar a buscar la sortida superior de la canal. Tot i que amb aquesta opció hem evitat una escalada curta d'un rocallam i hem reduit el pendent, no la recomanem ja que la travessia éa molt exposada.
Un cop arribats al final de la segona canal, el pendent suavitza i ascendim amb més comoditat al costat d'una paret inclinada en busca de la principal i dificultat de l'ascensió, que és una xemeneia mixta (terra, roca i herba) que ofereix diverses alternatives. Això sí, hi ha un pas escalada inel.ludible, de grau III, d'uns 3m i que presenta bones presese tant si es progressa pel flanc dret (que hem fet de pujada) com per l'esquerre (que hem fet de baixada). Una pujada de 15m més per pala herbada ens deixen en un collet on a l'esquerra hi ha una placa de 6m l'ascensió de la qual permetria assolir el Pic Oest de Juclar (que no fem per no dur material), i a la dreta (est) trobem la cresta, amb certa exposició però senzilla de grimpar (sobretot comparat amb l'ascensió que acabem de fer) que en 50m ens duu al cim de l'Alt de Juclar. Des d'aquí divisem unes vistes al.lucinats, amb els estanys de Juclar presidint el fons a la vall i la silueta imponent del Pic d'Escobes al fons.
Un cop fetes les fotos de rigor emprenem la baixada. Just arribant al pas de roca de la xemeneia veiem una instal.lació de ràpel (cinta plana i maillon) que sembla en bones condicions i pot ser una opció interessant per un descens segur. Nosaltres desgripem amb cura aprofitant les bones mans de la paret esquerra de la xemeneia (paret dreta mirant avall) i desfem el camí, fins arribar a la segona canal que, si bé havíem obviat de pujada, ara sí que fem de baixada. Aquest descens és la part herbada que més impressiona pel fort pendent (segurament superior al 50%) però la baixem amb seguretat clavant bastons (que portem estesos a 120 cms en la baixada). A mitja canal trobem un pas de roca obligat que cada membre de l'expedició hem atacat per un flanc diferent (potser més fàcil el de baixant a la dreta. Superat el pas de roca a uns 20m confluim amb la primera canal, darrera dificultat tècnica a superar. Un cop a l'estanyol només resta seguir les fites per baixar la pala de les nabiueres i retornar al refugi.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]