Alta ruta de los perdidos + diverses ascensions

Aquesta ruta està feta sobre el mapa, no gravada directament, així que no es fiable 100%.
Feia temps tenia aquesta travessa al cap , crec que vaig veure alguna foto per Instagram i em va cridar molt l'atenció. No puc opinar d'altres travesses mes populars com carros de foc, cavalls del vent, etc el que si puc dir que aquesta es brutal, crec que es difícil de superar... te molta varietat de paisatges, cada etapa et sorprèn, passes pels grans clàssics del Pirineu, racons molt màgics. Veure el circ de Gavarnie des de diferents punts de vista, passar la Bretxa de Rolando i etapes mes tard desde Espuguettes veure-la tant petita envoltada de grans com el cilindro o l'aresta que puja al petit Astazu, dormir al Baysellance refu guardat mes alt dels Pirineus per despres anar a la única glacera que queda al Pirineu que es com una llengua, passar pel refu de Tucarroya un altre joia digne de fer nit allà amb les vistes privilegiades a la cara nord del perdut en fi, penso que es mes que recomanable.
Jo aquesta activitat la vaig fer jo sol a finals d'agost de 2018. Vaig agafar dies bons i dies no tan bons, però la vaig poder fer sense cap problema. Al final es estar be de forma física i estar acostumat a aquest tipus d'ambients.

Etapa 1; Refugi Bujaruelo - intent de pic Taillón - Refugi Goriz
Etapa 2; Ascensió al Mont Perdut i avantcim del cilindro Marboré
Etapa 3; Refugi Goriz - ascensió Punta de las Olas - Refugi de Pineta
Etapa 4; Refugi de Pineta - Refugi Espuguettes
Etapa 5; Refugi Espuguettes - ascensió al pic Pimené - Refugi de Grange de Holle
Etapa 6: Refugi de Grange de Holle - Refugi Baysellance
Etapa 7; Refugi Baysellance - ascensió Vignemale - Refugi de Oulettes de Gaube
Etapa 8; Refugi de Oulettes - Refugi Bujaruelo
Etapa 9 (bonustrack); Ferrata de Sorrosal

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Etapa 1; Refugi Bujaruelo - intent de picTaillón - Refugi Goriz (17 km 1900+ aprox.)

El dia 0 vaig anar fins a Sant Nicolás de Bujaruelo on vaig fer nit per començar la primera etapa a primera hora del matí. Aquella mateixa tarda i nit va haver-hi un tempestot de la hòstia, la cosa el primer dia ja pintava divertida... Per sort el dia de la primera etapa estava destapat el dia, almenys el matí...
Anem direcció puerto de Bujaruelo per allà un tio molt jefe que anava amb la bici i carregat amb les alforges. Continuem pujant fins el Refugi de Serradets, en aquella època estava en obres. Des d'allà ja veiem la Bretxa de Rolando, el circ de Gavarnie i les restes d'algunes glaceres. Un cop a la Bretxa vaig anar direcció al Taillón, però a certa altitud estava tot emboirat i la meteo que hi havia marcava tempesta cap a les 12 del migdia. Realment no em faltava molt per arribar a dalt, però pujar i estar emboirat i jugarmela no valia la pena. Aquella zona no me la coneixia, així que ho vaig deixar estar i vaig seguir el meu camí per anar a Goriz. Passo per el paso de los Sarrios si no recordo malament, on hi havia unes cadenes per ajudar-se sense ser difícil.

L'última part abans d'arribar a Goriz recordo que se'm va fer dura. Realment anava super motivat i valent, però ara pensant en fred aquella etapa que vaig fer jo eren uns 17 km 1900+ amb el motxilote a sobre em vaig quedar sense aigua.
Quan vaig arribar al refu vaig fer un bon pintxo de truita de patates amb una cocacola i just es va posar a pedregar! En aquell moment vaig pensar, ja estic rebentat i es la primera jornada... espero aguantar heheh, bàsicament em faig flipar volent fer el Taillón i mes així de carregat. Però res, després dormint be les hores que toquen et recuperes per seguir el dia següent.

Etapa 2; Ascensió al Mont Perdut i avantcim del cilindro Marboré (5km 1370+ aprox.)

Aquest dia estava ple de gent a Goriz que anava al Perdut, jo per no trobar-me a la multitud vaig sortir súper d'hora si no vaig ser dels primers a arribar a dalt del cim poc va faltar.

En general recordo bastant pedregam, no la considero la millor etapa però al final no havia pujat mai al Perdut i sempre fa il·lusió. Un cop em vaig plantar davant l'escupidera em va fer respecte perquè pràcticament no hi havia ningú pujant-la, no tenia cap referencia i a simple vista es veia empinada i el nom de "escupidera" es per alguna cosa tot i que hi havia traces per llocs sense neu.

Com tot és qüestió de perspectiva, un cop estàs dins pujant es fàcil (almenys sense neu) i baixant era una tartera bàsicament, i la vaig baixar corrents vaig tardar 10 minuts en baixar-la...

Al cim em vaig trobar un home amb el seu fill que em va dir que anaven al cilindre i jo li vaig preguntar què tal era per pujar-hi i em va comentar que tenia un parell de grimpades, però que no era difícil. Així que vaig anar-hi de cap, ja que anava sobradíssim de temps, havia pujat dels primers super d'hora i tenia un altra nit pagada a Goriz.

Des del lago helado pujem la tartera i un cop al collet hi ha una espècie de xemeneia d'uns 5 metres aprox que no era difícil però havies d'assegurar els passos. Després vas pel llom fins al punt on hi ha un altre trepadeta, que per mi era menys difícil, però mes exposada i com jo soc més aviat cagat em vaig quedar allà. Tot i aixó va valdre molt la pena! La perspectiva del Perdut des d'allà es molt guapa. La massificació d'un pic i altre no te res a veure, mentre al perdut es veien riuades de gent, al Cilindre només em vaig creuar al pare i fill que m'havia trobat abans.

Que per cert, ells anaven amb una corda per assegurar el pas de baixada jo vaig haver de desgrimpar vigilant, però es pot fer.
Baixant ja amb plena llum del dia es veu en tota l'esplendor la vall de Soaso.

Etapa 3; Refugi Goriz - ascensió Punta de las Olas - Refugi de Pineta (14km 950+ 1900- aprox)

Anem fins al coll de Arrablo i jo agafo el camí de la faja de las olas. Ordesa està ple de "fajas" feixa crec en català, no recordo que fos massa aeri la veritat, de fet aprofitant vaig pujar fins al cim de Punta las Olas. Les vistes cap al cañón de Añisclo son molt guapes, aquesta zona em vaig trobar mes isards que persones. La part final de la faja la vaig fer tot emboirat i no tenia vistes i a la vegada no havia percepció de pati que que nom veia mes enllà del perimetre d'on estaba.
Arribem un punt on estem per dalt de la vall de Pineta, molt guapo, ara la baixada tela, són 2 km molt verticals on els genolls van patir de valent. Un cop a baix la vista és molt guapa veient el que ens espera la següent jornada.

Etapa 4; Refugi de Pineta - Refugi Espuguettes (17 km 1750+ aprox)


Aquest dia comença passat per aigua en grans quantitats. Surto del refu amb els pantalons impermeables full equip tot tapat, està ploviscant però en 30 minuts ja es diluvi a sobre em perdo i vaig per un camí que no toca. Com vaig amb el Gps veig que es camí està mes amunt d'on estic i vaig bosc a través. Era un bosc super ropit, frondós i d'un color verd intens sumat al diluvi que queia era entre màgic i aventurer. Amb el temps va anar afluixant, tot i això vaig pujar fins al balcó de Pineta plovent. A dalt es va obrir el cel i tot va canviar, em vaig treure roba i vaig gaudir el fabulós paisatge que tenia.

Aquesta etapa em va agradar molt, tenia la cara nord del perdut a mà esquerra amb l'ibón de Marboré davant on també em vaig parar una bona estona a contemplar el paisatge. Havia una muralla de pedra amb una petita debilitat al centre que es trobava el refu lliure mes alt dels Pirineus, el refu de Tucarroya, simplement espectacular. Aquí he d'anar a passar una nit.

A partir d'aquí baixem per anar al vessant francès on tot es més verd.
Anem fins lel coll de hourquette d'Alans i apartir d'aquí vaig anar emboirat fins al refu d'Espuguettes.
Aquest refugi era bastant auster, però la noia que el guardava era molt simpatica i ens va fer un sopar bonissim, de fet vaig menjar tal quantitat que em vaig empatxar i vaig fotre una bona vomitada...
Hi havia un parell de bascos que el dia segënt anaven a escalar l'aresta del petit Astazu i estaven amb els típics nervis previs.

Etapa 5; Refugi Espuguettes - ascensió al pic Pimené - Refugi de Grange de Holle (16km 1150+ aprox.)

Aprofitant que aquesta jornada era la mes suau vaig aprofitar a fer un pic que em va recomanar la noia del refu. Era el Pic Pimené, es un cim petit en comparació amb el que hi ha a la zona, però es un fantàstic mirador que penso que val la pena nsi tens temps de sobre. Aquell dia estava super destapat i es podia veure tot amb claredat.
Des de dalt hi ha una panoràmica brutal, la bretxa, Taillón, el Perdut, el Cilindre, els Astazu, Gavarnie, Vignemale, espectacular! Vaig compartir part del camí de pujada amb els bascos que anaven a fer l'aresta.
Després d'estar fent fotos i estar sol contemplant el panorama baixo fins a Gavarnie poble i un cop allà vaig a propi circ a veure la cascada. Impressionant el lloc, no aprecies la dimensió si no ho veus en persona. Allà si que estava ple de turistes que venien amb un curt passeig.
Des d'aquí ja vaig fins al refu de Grange de Holle.
No sé perquè, era un dels refus on em vaig trobar menys gent, bé el del dia anterior havia molt poca gent també, però era molt mes petit i auster.

Etapa 6: Refugi de Grange de Holle - Refugi Baysellance (15 km 1100+ aprox.)

Aquesta jornada recordo que era la Diada Nacional de Catalunya i no vaig poder ser a les típiques mobilitzacions de cada any, però va valdre molt la pena.
Agafo el GR10 direcció Bayssellance. Recordo que el primer tram eren bastants prats verds amb molta vaca fins a arribar al llac de Ossoue, molt guapo. Allà mateix hi ha un refu lliure, precari com tots en general però es sostre. Des del llac es veu la vall i el camí que comença a enfilar-se a poc a poc. El paisatge és molt verd i a mesura que vas pujant se't van obrint les vistes del que portem fet fins ara i a on anem.
Una mica abans d'arribar al refu Bayssellance hi havia tres coves excavades a forma de refugi d'emergència, potser es una patillada meva, però em sona que es dels alpinistes de la zona de l'època. Havien restes de mantes tèrmiques, però realment estava fet una merda no val la pena fer nit allà penso.
Un cop arribo al refu ja veig la multitud de gent que hi ha, la majoria ansiosos per anar al Vignemale. El refu no era molt gran, però era molt autèntic, recordo que ens van posar una sopa de ceba boníssima i formatge de postres.

Etapa 7; Refugi Baysellance - ascensió Vignemale - Refugi de Oulèttes de Gaube (13km 1100+ aprox.)

Aquesta jornada marcava tempesta al migdia per variar, i al ser una ascensió vaig sortir dels primers. De fet vaig sortir amb 3 francesos i franceses iaios que se'ls veia molt curtits. Hi havia un català bastant bocamoll, el típic que ho sabia tot. Així que jo vaig anar darrere els francesos a pas lent ( estaven curtrits però tenien una edat) i el català amb un petit grupet que s'havien fet amb els del refu amb ell com a "líder" o "guia" anaven per un altra banda.
Al final el tio aquell bocamoll es va equivocar de camí hahahah quina risa, així que nosaltres érem els que anàvem primers. Quan ja vaig veure amb claritat el camí i em vaig situar ja els vaig avançar i vaig anar sol fins al cim, aprofitant i sent el primer en pujar aquell dia sense trobar-me a ningú. Tot el tram de la glacera d'Ossoue el vaig fer sol i emboirat a tope. El tram de grimpada ja estava despejat. Ara, mirant amb perspectiva m'ho hagués mirat millor, ja que en aquella glacera hi ha unes esquerdes importants, tot i que en principi es veuen, però mai se sap.
Després només calia tornar amb calma fins al Bayssellance per agafar la resta de la motxilla i deixar uns grampons que em van llogar per l'ocasió. i xino xano fins a Refugi de Oulettes on per variar casi cada dia s'em posava a ploure a l'últim tram de la jornada.
Aquell refugi situat a l'esplanada que hi ha davant la cara nord del Vignemale, una cara nord que deu ser una passada pujar-la.

Etapa 8; Refugi de Oulettes - Refugi Bujaruelo (17 km 600+ aprox.)

Últim dia de la travessa, vaig tranquil·lament i relaxat, una jornada que és més aviat desnivell positiu. Anem a buscar la vall d'Ara, on hi ha molta aigua i anem fins a Bujaruelo, on faig una bona dutxa i un bon dinar i em quedo a dormir a la furgo.

Una travessa de 10! molt guapa i que només els que l'hagin fet poden veure n primera persona la seva bellesa.

Etapa 9 (bonustrack); Ferrata de Sorrosal

Això no ho tenia previst, de fet no sabia ni que existia aquesta ferrata, estava baixant amb la furgo i vaig parar a Torla i Broto per fer una mica el guiri i la vaig veure. Automàticament vaig preguntar a un grupet de gent de la zona i em van dir que podia llogar equip a un hotel crec que era i així va ser.
La ferrata molt guapa, tota l'estona al costat del riu i cascada. Un tram que et poses per un túnel excavat a la roca. I lo millor que era tota per mi sol! la millor manera d'acabar les vacances.