Andorra - Parc natural del Sorteny - Estany i Pic de l'Estanyó - Pic de la Cabaneta - coll dels Meners - refugi de Sorteny

Una ruta circular en la que es fan dos cims: el pic de l’Estanyó (el més alt d’Ordino) amb 2915 metres i el de la Cabaneta (el més alt de Canillo) amb 2863 metres. Aquest cims són el segon i el vuitè més alts d’Andorra. Si s’afegeixen un quilòmetre dos-cents metres més de recorregut i 190 metres de desnivell positiu, també es pot fer el pic de la Serrera.
Segons l’estadística del GPS, el recorregut té una distància de 12,8 Km i un desnivell positiu acumulat de 1210 metres, que es va fer amb un temps total de 6 hores i 44 minuts, dels quals en moviment en van ser 4 hores i 47 minuts. La cota més baixa està a 1738 m. i la més alta a 2915 m.
El temps dels trams que he anat indicant a l’explicació, és el total tenint en compte les aturades. Teniu en compte que aquest pot variar segons el vostre ritme i les pauses que feu.
La ruta en si, podríem considerar-la moderada si s’està acostumat a caminar. Però hi ha trams exposats i aeris que a la carena entre el cim de la Cabaneta i el coll dels Meners.
En el cas de que es tingui vertigen o simplement no es vulgui fer la carena abans esmentada, sempre podreu tornar enrere des del qualsevol dels dos cims, encara que jo us recomanaria fer el de la Cabaneta, ja per mi més espectacular que el de l’Estanyó.
S’arriba al pàrquing del parc natural del Sorteny des del poble d’Ordino, seguint per l’avinguda de les Moles en direcció Arcalís fins passat el poble del Serrat. A 1,4 km del poble del Serrat per la CG3, trobarem l’encreuament senyalitzat a mà dreta que ens porta fins a l’aparcament del Parc natural (Coordenades GPS: 42.6263 / 1.5516). A l’estiu és de pagament. Si arribeu entre les 19:00 i les 10:00 hores, podreu intentar arribar a un aparcament més proper passant per una pista, amb el que estalviareu una bona estona.
Iniciem la ruta creuant una tanca (WP01), seguint la pista que porta al refugi Borda de Sorteny. Als deu minuts trobem un trencall a la dreta (WP02) que baixa al riu i el creuem per damunt d’un pont. El camí no té pèrdua seguint les marques de punts grocs. Als vint minuts trobarem un indicador cap a l’Estanyó (WP03) i just després seguirem el corriol a la dreta quan s’ajunta el caminet que ve del refugi. Quan portem uns 50 minuts i una distància recorreguda de uns 2 km, veurem una gran tanca de fusta per davant nostra, però nosaltres hem d’anar a l’esquerra, on també n´hi ha un altre que creuarem per damunt pujant unes escales (WP04). La ruta continua fent pujada pel costat del riu. Als 2,3 km, el creuarem per damunt d’un altre pont (WP05).
Ara arribem a l’estany e l’Estanyó (WP06), havent fet ja 2,8 Km i un temps de 1 hora i deu minuts. Seguim el corriol, pujant per l’esquerra de l’estany. Aquest és un pas una mica aeri, ja que a la dreta hi ha una bona inclinació. Tot i això, el camí està en bones condicions, suficientment amplet per no patir. Creuem una tartera (WP07) i anem pujant fins arribar a la carena que ens durà al primer cim. Aquesta carena és molt ample i no hi ha perill. A més a més, la pujada ens deixarà bocabadats amb totes les muntanyes properes: la Serrera, La Font Blanca, de tant en tant el Estanyó i més lluny, la Pica d’Estats, cap al final la Madaleta, etc.
El corriol passa de ser per un tram amb verd a un paisatge totalment rocòs. En aquell moment ja veurem el cim de l’Estanyó. Seguim el corriol ara una mica difús per ser tot de pedra i passem a una plana a la nostra dreta (WP08). Curiosa aquesta plana per això, ser totalment plana entre un turonet per on hem vingut i el cim. Continuem cap a la part E-SE de la plana i veiem el camí que puja cap al cim. Aquest camí es fa be i no has de grimpar massa. Arribem al cim (WP09) a les 2 hores i 40 minuts de l’inici, havent fet 4,9 km.
Val la pena gaudir de les vistes: els pics de la Cabaneta, el Montcalm, la Font Blanca, el Tristaina, el Rûhle, el Escobes, el Grau Roig, el Pessons, la Madaleta, el Comapedrosa, la Pica d’Estats, el Casamanya, ... També serà fàcil de gaudir del vol dels voltors o dels trencalòs.
Des del cim de l’Estanyó veiem el de la Cabaneta i com arribar-hi. També la carena que volem fer després i que porta al coll dels Meners.
Havent gaudit una bona estona, baixem del cim desfent camí i ens dirigim a les marques grogues que surten cap a la nostra dreta N, NE (WP10). Una baixadeta amb terra desfeta i esquist i seguidament una pujadeta. La vista sembla la de l’Estanyó: paratge verd i sobtadament un munt de roca i pedra que fan el cim. Aquí però el camí s’ha d’anar buscant més, ja que no està tant marcat i els punts grocs estan més separats. El pas està una mica exposat en algun punt, però amb tot, s’arriba a la part superior sense més problema. Hi arribem a les 3 hores i 45 minuts de l’inici, havent fet 6,5Km.
El cim de la Cabaneta és molt més petit i cal parar compte especialment a la part Est, ja que la caiguda és quasi vertical. Tot i ser una mica més baix (seria millor dir una mica menys alt) que el de l’Estanyó (52 m), aquest cim per mi té millor visual 360º a l’estar més apartat. Veus tot el paratge que abans he anomenat, però t’ofereix millors vistes de les valls poblades. Per baixar del cim de la Cabaneta, desfem camí.
Ara és el moment de decidir si seguir aquesta ruta o tornar per on hem vingut.
Baixem cap a la carena seguint un pas molt molt inclinat, ben senyalat amb punts grocs. Aquest pas es fa be. Hi ha l’opció de recular uns metres per anar a buscar un corriol que baixa més suament. Jo no l’aconsello ja que hi ha una bona inclinació lateral i el terra està molt desfet, a més del munt de esquist que n’hi ha.
Baixem la tartera per on hi ha una pedra al terra amb la inscripció de “MENERS” (WP12). Des de dalt la baixada fa respecte, però un cop t’hi poses, veus que poc a poc vas fent i sols s’ha de seguir l’itinerari marcat. En un recorregut de 342 metres, en baixarem un desnivell de 135, fins arribar a un tram curt planer i de seguida iniciarem la carena (WP13). Els següents 800 metres seran per passos exposats. Haurem de grimpar, anar canviant de dreta a esquerra de la carena pel mig d’agulles, amb un pas força estret i sense cap lloc per agafar-se que la pròpia pedra, menys al final on una corda ens ajuda uns cinc metres. Dit això, el pas no representa més dificultat que el del vertigen i alguna grimpada nivell II, però una possible caiguda serà en vertical.
Arribem al coll de Meners (WP14). Si el passem cap a la dreta, podrem fer el cim de la Serrera. Com nosaltres l’haviem fet l’any passat, ja iniciem el retorn.
A partir d’ara hem de seguir les marques vermella i groga. Baixem cap a l’esquerra (O), per un corriol fent ziga-zaga, fins a la vall, pel costat del rierol de les Cebes i després del riu de la Serrera. El camí no té pèrdua. Seguim fins veure la cabana de la pleta de Serrera i allí el camí segueix a la dreta fins arribar al pas de la Serrera (WP15) que el passarem creuant una tanca de fusta. Portem 10,6 Km i 6 hores. Ara ens trobem amb una baixada amb molta roca i un paisatge totalment canviat, amb molt d’arbre. A l’arribar al riu de la Cebollera el creuem per damunt d’un pont i seguim el que surt planer a la nostra esquerra (WP16).
Seguint el camí, arribem al refugi Borda de Sorteny (WP17) a les 6 hores i 40 minuts de l’inici i havent fet 12,3 Km. Ja sols resta seguir la pista del refugi fins al pàrquing.