Camí equipat dels Llorers i Ermita de Sant Martí des de la Vinya Nova

Per veure més rutes meves per Montserrat, posar montserratjsg
al cercador de Wikiloc i les podreu veure totes




Feia mesos que tenía ganes de fer el Cami o Canal del Llorer. Habia pensat fer-la tot sol, de pujada, però un bon amic i coneixedor d’aquest camí, em va recomanar que no ho fes. Em va dir que no era complicada en excés però tampoc senzilla i que era prudent pujar-la acompanyat d’algú que ja l’hagués fet.


Avui ha sortit l’ocasió d’anar-hi amb l’esmentat amic, en Ramòn Llinàs. Hem deixat el cotxe a un dels aparcaments del Restaurant de la Vinya Nova i hem començat a caminar en direcció a Collbató, seguint el Camí de la Vinya Nova, fins arribar al camí que va al Clot de la Mònica i que va pujant passant entre el Serrat del Muntaner i el de la Pastera. Un cop arribat al punt en que el camí es divideix, de manera que el que té marques blaves continua per la dreta cap a Sant Joan i el que té marques grogues, que es el que seguirem, continua per l’esquerra cap al Coll dels Pollegons. Com he dit seguim pujant pel camí que va amb marques grogues, el Camí de les Artigues fins que arribem al fons d’un torrent que es el de l’Artiga Baixa punt a on acaba la Ferrada de les Dames. Uns metres més amunt trobem una grossa fita a la nostra dreta que ens indica el punt en el que comença l’itinerari que ens portará al Camí del Llorer.


No hem caminat molts metres quan apareix davant nostre una barrancada força dreta amb tot de pedra a la seva llera. Comença la diversió!. Inmediatament t’adones que pujar aquesta canal no serà una cosa senzilla. El primer pas no es massa complicat perquè hi ha grapes a les que es pot accesir sense masses complicacions però aviat entrarem en una zona en que hi ha una passos molt estrets que demanen passar-los en oposició. El Ramòn, com a bon escalador que es, coneix molt bé aquesta tècnica i va pujant sense masses problemes. Jo, en canvi no era capaç de fixar els peus a la roca, doncs aquesta està molt polida i fins que no pots fer força amb el cos rellisques. La sort es que encara que rellisquis encara estàs a nivell sel terra, ja que el problema que he tingut es que em costava assegurar els dos peus al començament dels passos respectius. Al final m’en he sortit però els “petits” problemes que he patit m’han fet donar-me compta de que grimpar no es tant sols anar a quatre grapes sinó que hi ha moments en que es necessita un cert domini de les tècniques de progressió en passos com aquests.


He hagut de fer un ús continuat de cames i braços per anar progressant però malgrat el cansament estava disfrutant com un nen petit.


La part superior de la canal ja no té cap altre dificultat que el desnivell i es comencen a veure fites que et marquen corriols que surten del centre de la canal. Nosaltres hem continuat pujant pel mig del barranc dins que hem arribat al Peu del Gorro Frigi. Allà el Ramòn m’ha dit : ara pujarem una mica pel Gorro Frigi. Jo ja em veia escalant per primer cop en ma vida i sense cap mena d’equipament. Hem anat pujant sense cap problema fins que hem anat a parar a un punt en que m’ha dit que a la nostra dreta tenien l’Ermita de Sant Martí. Una sorpresa ja que era un lloc al que també feia temps que volia anar. Aquí ha acabat la pujada per la roca del Gorro Frigi i la meva por de que em portés a indrets complicats, més propis d’escaladors que de modestos senderistes com jo.


L’ermita de Sant Martí estä en molt bon estat i preparada perqué algú hi pugui parar per descansar o fer-hi nit. Un cop vista hem tornat a baixar una mica pel mig del bosc fins arribar a un corriol ben fresat que ens ha portat a una llesca de pedra que s’ha de travessar i que surt a pocs metres del Bassal dels Corbs. Un cop passada aquesta llesca ja veiem les marques blaves que indiquen que hem conectat amb el ramal que venia del Clot de la Mònica i que haviem deixat per agafar el Camí de les Artigues. La baixada ja es força còmode i permet relaxar-se gaudint de tant en tant de grans panoràmiques dels cims monserratins.


La conclusiónes que hem fet una ruta curteta, amb un bon desnivell i molt, molt divertida, malgrat que no es fàcil. Un gran dia de muntanya sense cap mena de dubte