Canal del Miracle, Salt de la Nina, canal de l’Hort de Malany, Miranda dels Ecos, Canal dels Micos, Canal Llum

Si voleu veure les altres rutes que he fet per Montaerrat, només heu de posar montserratjsg al cercador de Wikiloc i les tindreu totes


Una passada de ruta. Dura, pujant, travessant i baixant canals sense solució de continuitat, amb unes vistes excepcionals de tot el Massís de Montserrat. Mai havia fet aquest recorregut, de fet només coneixia la Canal de la Font de la Llum, però ara, refelexionant-hi des de casa, crec que has d’estar ben preparat físicament i mentalment per fer-lo. Jo soc vellet, però aguanto bastant bè els desnivells a la muntanya. El d’avui el faria normalment amb els ulls tancats, però aquí fas servir molt els braços i demanes esforços als genolls que no son habituals quan fas senderisme, inclús a l’alta muntanya; el terreny té pendents molt fortes i el terra està molt descompost, has de fer diversos flanqueijos que acaben castigant les cames i er fas un fart de pujar per cordes i cadenes amb el que els braços acaben molt cansats. A tall d’exemple la meva experiéncia d’avui. Quan he acabat de pujar la Canal de l’Hort del Malany em sentia cansat de braços però no li he donat més importància fins que he començat a pujar la cadena que supera la paret vertical que et permet arribar a la Miranda dels Ecos. Em sentia cansat i pujava una mica decantat cap a una canaleta que hi ha a l’esquerra de la paret. Mancava un metre per arribar a la sortida i agafar alguna de les arrels que hi ha allà a dalt i m’he quedat sense forces. M’he assegurat intentant descansar una mica però allà, en plena paret, costa se reposar, de fet m’han començat a tremolar les cames. Tirava amunt de braços i ni aquests ni la meva cana dreta feien senyal d’impulsar-me cap amunt. Em veia baixant o inclús caient, fins que he optat per recolzar el meu genoll dret a la paret i guanyar els centimetres que mancaven per poguer agafar les preses que m’havien de treure d’aquell embolic. No ha passat res més, he continuat la ruta amb total normalitat, pujant i baixant sense problemes i no em noto especialment cansat però allà he acabat les forces. Per tant, repeteixo, no es una ruta que pugui fer tothom, encara que s’estigui acostumat a grimpar.


Hem agafat la Canal del Miracle de pujada. Es molt dreta i el terra està molt descompost de manera que a vegades fas dos passos endavant i un cap al darrera


Acabada la Canal del Miracle hem seguit un estret corriol que va a mig metre del buit i que et va acostant al Salt de la Nina. Es van travessant torrents amb alguns passos assegurats per cordes que ajuden a fer el flanqueix. Aquest tram sembla que es coneix com el Camí equipat del Salt de la Nina


Al arribar al Salt de la Nina hem posat els arnesos per baixar un pas molt dret en que hi ha una cadena ( per desgràcia no he fet cap fotografía d’aquest indret). Després haurem de fer un flanqueix una mica exposat i arribarem als peus de la Canal de l’Hort del Malany, Tot aquest tram s’ha fet sense masses problemes tot i que hi ha punts una mica delicats en els que has se posar-hi tots els 5 sentits.


La Canal de l’Hort del Malany son un seguit de passos en una molt forta pujada en que ho ha instal-lades cordes i cadenes. Es puja bastant bé però els passos son llargs i al final acaben passant factura: costen de fer els últims sectors perquë ja notes un fort cansament a cames i braços ( com he explicat abans aquest cansament va estar a punt d’impedir-me de pujar a la Miranda dels Ecos.


Superada la Canal de l’Hort del Malany s’arriba a un collet des del que es por accedir a la base de l’Agulla Lluís Estasesn. Es pot pujar sense equipar-se fins bastant amunt d’aquesta agulla; nosaltres no ho hem fet, ens hem acontentat gaudint de les extraordinàries panoràmiques que hi ha en el lloc a on ens hem estat cinc minuts.


Hem continuat caminant seguint marques blaves, bàsicament en pujada en direcció als ECOS fins que al final d’una canal de pujada apareix la famosa cadena de la Miranda dels Ecos. Hi deu haver 8-10 metres d’alçada. El meu company l’ha pujada amb els ull tancats. M’ha peeguntat si volia lligar-me una corda i l’hi he respòs, xulo que soc, que si ell havia pujat jo també ho faria. He començat bé però he anat una mica més a l’esquerra de la línea que ell havia seguit i al final m’he trobat amb preses que no em donàven massa espai per impulsar-me i un cansament brutal de braços. Encara no se com no he relliscat cadena avall, estava mort!. Superat aquest obstacle ja no hi ha hagut res especial a esmentar fins que hem artibat al cim de la Miranda dels Ecos.


Que dir de la Miranda dels Ecos?. Es un cim de pel-lícula, tens tot Montserrat al teu abast, una passada de lloc que et fa oblidar el patiment que has hagut de passar per arribar-hi.


Des de la Miranda hem baixat seguint canals molt dretes a cercar la Canal dels Micos. Abans d’arribar-hi hem trobat un pas amb un cable que primer ajuda a fer un flanqueix i que després permet superar un grau de baixada de metre i mig. He fet el flanqueix sense cap problema però a la que he intentat baixar el grau he relliscat i caigut avall. Sort que el pas era curt i que la motxil-la m’ha mortiguat el cop d’asquena que m’he donat. Aquest es un altre exemple de que en aquest recorregut has s’estar fort i no pots perdre la concentració en cap moment.


LaCanal dels Micos de baixada fa una bona impresió doncs es veu molt dreta però a la pràctica es baixa sense masses dificultats, al menys en comparació a les altres canals que hem hagut de pujar o de baixar avui. Al final m’ho he passat bé baixant aquesta canal.


Passada la Canal dels Micos hem arribat en baixada al Coll del Migdia a on hem agafat la canal de la Font del Llum. Baixar-la no es massa complicat, l’únic problema que hi hem tingut ha estat una mena de bombardeig amb pedres que ens han dedicat unes cabres que hi havia a dalt dels cims.


Acabada la Canal de la Font de la Llum ja hem entrat en el Cami de l’Arrel que hem seguit sense problemes fins al punt a on haviem aparcat el cotxe


Com a resum només diré que ha estat una de les millors sortides que he fet a la meva vida. Quina explosió d’adrenalina que he tingut!. El problema que hi veig es el relatiu a la qualitat del track. Wikiloc no funciona bê amb parets com les de Montserrat i avui, com es pot veure ampliant el mapa, s’ha fet un tip de traçar ratlles fictícies que poden dirigir cap a llocs erronis a qui hagi descarregat la ruta. Una llàstima!