Canal oest Panxa del Bisbe, cims 517, 519 i Merlet i Carena del Pla dels Ocells, Pas dels Flautats i Contrafort de la Momieta

Aquesta es una ruta circular que comença a la Canal del Pou del Gat per continuar per la Canal Plana fins al Coll de la Canal Plana. Des d’allà baixa cap al Pla dels Ocells per conectar amb el primer dels objectius del dia, la Canal oest de la Panxa del Bisbe. Sempre m’havia atret aquesta canal però mai hi havia pujat. Creia que era una bona manera de conectar amb el Camí de la Serra de les Lluernes. Aprofitant que en el llibre “Montserrat, cims sense corda” es parlava d’alguna agulla situada a dreta o esquerra d’aquesta canal a la que es podia pujar, m’hi vaig acostar acompanyat d’en Josep Ramon Borràs.




La Canal oest de la Panxa del Bisbe es comença a pujar caminant o grimpant sobre roca. Les grimpades no son difícils de fer. Al cap d’uns minuts de pujada entra en una zona boscosa on ens va resultar més complicat de bellugar-se. Si hi ha camins fets pels escaladors que van a escalar en aquesta zona, ni els vam veure i per tant ens moviem cercant els millors passos per avançar. El primer que vam fer va ser girar a l’esquerra per arribar al collet que separa el el Merlet del Pla dels Ocells de la Carena del Merlet del Pla dels Ocells. No hi ha cap dificultat tècnica per pujar a cap d’aquests dos cims ( inclosos al llibre esmentat abans), més enllà de la molestia que suposa buscar-te la vida entre l’espessa vegetació de l’indret.




Després de baixar de la Carena del Merlet del Pla dels Ocells ( cota o roca 521) ens va tocar travessar la canal oest de la Panxa del Bisbe per anar cap al seu costat dret i pujar a la Cota 519 o agulla Tamburini. El tránsit per dintre del bosquet va ser feixug, ja que no vàrem trobar cap camí clar. Per pujar al cim cal superar por més de 2 metres de paret. Ho vaig fer per la cara oest, aprofitat un tronc d’arbre tallat per guanyar mig metre i poguer agafar preses que estàn sobre la panxeta que fa la roca. Vaig pujar bé, sense problemes però al baixar, la panxeta em dificultava la visió del lloc adient per posar els peus. Al final vaig anar cap a la cara nord i vaig adonar-me que podía baixar quasi caminant del cim. Les vistes de la zona son força boniques, especialment les de la Cota 518 o Cul del Bisbe que em va semblar un cim estèticament molt bonic. Vam decidir grimpar per aquest cim (el 518) fins arribar al peu de la canaleta d’accés al cim. Com que en llibre dels cims sense corda es deia que la part baixa de la canaleta estava molt descomposta no vam intentar arribar fins al cim. Ara, a casa, i mirant-me aquesta roca m’agafen ganes de tornar-hi i pujar fins al cim.





Vam baixar dela cota 518, per tornar a entrar en la zona boscosa. Al principi els aritjols i altre vegetació ens feien difícil la progressió. Anavem baixant resseguint la base de la 518 fins que finalment la vegetació es va aclarir i ja vam poguer dirigir-nos cap al proper objectiu, la Cota 517.





Vam pujar i baixar a la Cota 517 pel mateix itinerari, la seva cara sud. Cim molt fàcil de fer i amb bones vistes,tant de la Roca de Sant Salvador com de la Prenyada. Després d’una estona al cim ja ens vam dirigir cap al Coll de la Canal Plana per conectar amb el Camí del Pas dels Flautats.






El Camí del Pas dels Flautats no té dificultats tècniques significatives però es molt estret. El pas dels Flautats es una canaleta que es puja bé,gràcies a que tens arbres que t’anuden a pujar ( també a baixar si el fas en sentit invers). Un cop a dalt toca baixar cap a l’altre costat. La baixada es vertiginosa i necessites els troncs dels arbres per anar-te frenant. Al final arribes als peus de la Mòmia. Allà hi ha dues canals, una a cada costat de la Mòmia. Nosaltres vam agafar la del costat esquerra que també baixa de manera vertiginosa. Al final el camí s’aplana i passa pel davant de la intersecció a l’esquerra que et porta als dos trams equipats amb cordes nuades que et deixen al camí que porta a les ermites de la Trinitat ( esquerra) o de Sant Benet ( dreta). Vam passar per davant d’aquesta intersecció per acostar-nos sense cap mena de dificultat al cim del Contrafort de la Momieta




Les vistes des del Contrafort de la Momieta em van semblar espectaculars, les millors de tot el matí. Era el primer cop que hi anava i em van sorpendre moltíssim. Tens tota la zona a tocar, veus l’ermita de Sant Dimes, el Mirador de la Creu de Sant Miquel, el mar,…




Des del Contrafort de la Momieta vam tornar al punt en que comença el tram equipat del Pas dels Flautats. Els dos trams de corda es fan bé , gràcies a les cordes nuades doncs son molt drets. Un cop al camí ens vam dirigir a Sant Benet, les Escales dels Pobres, el Monestir i els Degotalls per arribar al punt on teniem el cotxe aparcat.