Cap de Mort, Porta del Diable, Plataforma Salt Base per canals Sant Jeroni i Cavall Bernat

ATENCIÓ: a partir del mes de novembre de 2023, la Canal del Cavall Bernat ha estat desequipada. A partir d’aquesta data només es pot baixar RAPELANT




Avui ha tocat una altre volta per Montserrat, acompanyat aquesta vegada per tres companys que la coneixen força millor que jo i que m’han portat per llocs en els que, o no coneixia o que si que coneixia però pels que hem fet itineraris diferents al que jo havia fet.




La ruta es circular, surt de Santa Cecília i acaba al mateix lloc. Hem pujat per la Canal de Sant Jeroni per anar al Cap de Mort i arribar al seu cim. Des d’allà ens hem dirigit a l’ermita de Sant Antoni per pujar al cim en el que es troba, la Roca 349, per visitar la plataforma de salt base que hi ha a la cara nord d’aquest cim ( dos dels quatre que hi anàvem hi van baixar). Un cop visitada aquesta plataforma ens vam dirigir cap a una altre curiositat del dia, la que Eliseo López Benito anomena Porta del Diable.. Visitada aquesta curiosa cavitat ens vam dirigir cap a la capcalera de la Canal del Cavall Bernat oer bauxar-la i dirigir-nos pel Camí de l’Arrel cap a Santa Cecília.
Tot seguit faré un petit resum de cadescún d’els punts d’interes de la bonica ruta d’avui.




Canal de Sant Jeroni. Ha estat la primera vegada que l’he fet de pujada i l’he trobat llarga. Al principi es molt entretinguda, especialment pel recorregut que hem fet , però un cop hem agafat el camí que va pel seu lateral s’ha fet aburrida. Que hem fet de nou, que no sigui habitual en aquesta canal?. Doncs primer de tot, entrar a la llera de la canal i pujar per la cadena que hi ha a la Font de la Teula. No es difícil però té algún pas en que cal tibar de braços. Un cop passada aquesta font hem continuat per dintre de la canal sense agafar l’itinerari “normal”. Hem anat grimpant per dintre de la canal evitant els dos passos clàssics, l’escala i el cable que serveix de passamà en un flanqueig. Al final hem acabat sortint del centre de la canal per agafar el camí que va per la zona terrosa de la seva dreta. Les pluges d’aquests últims dies han deixat la seva marca en aquest tram de canal, provicant-ne una forta erosió però es pot fer sense cap problema que valgui la pena s’esmentar.




El Cap de Mort.Un cop acabada la Canal de Sant Jeroni ens hem dirigit cap al Cap de Mort. Sembla que molta gent accedeix al coll que permet pujar al cim, ajudats per una corda, des de l’Ermita de Sant Antoni, però nosaltres ho hem fet fent un flanqueig per la cara oest de l’agulla. Hem fet l’aproximació per dintre del bosc sense camí definit fins que hem anat a parar al peu de l’itinerari que permet pujar al Serrat de les Onze. Hem començat a grimpar per la roca com si volguessim anar a aaquest serrat fins que uns pocs metres abans d’entrar en la canal arbrada que porta al coll d’acces al cim, ens hem desviat cap a la dreta començant el flanqueig. Al principi d’aquest llarg flanqueig no hi ha cap mitjà artificial que et serveixi d’ajuda pel que cal ser curós al caminar recolzant una mà a la roca i cercant el millor pas per posar els peus. No es un flanqueig molt perillós si la roca està seca, doncs hi ha bones preses per als peus però es un pas d’aquells, que tant sovintegen a Montserrat, en que no pots badar ja que una caiguda podría tindre greus consequències. Arriba un punt en que veus que ja no es possible continuar el flanqueig sense perdre alçada. A sota teu veus que hi ha una zona boscosa i el que sembla un petit corriol que segueix arrambat a la paret. Has de baixar uns dos o tres metres i seguir el flanqueig per aquest petit corriol que de seguida et deixa al davant de la zona equipada amb cordes. Ara ja estem situats sota el cap del Cap de Mort. Dos de nosaltres ens vam posar l’arnés i ens vam assegurar per continuar el flanqueig. Els altres dos el van fer sense assegurar. No es tracta d’un flanqueig complicat però jo aconsello fer-lo assegurat per evitar qualsevol imprevist que et pugui sortir molt car. Al final del flanqueig la corda ja t’orienta per pujar uns metres amunt. Ja estem a la cara nord del Cap de Mort. Cal tibar de braços per situar-te al costat est de l’agulla. Aquí has de fer un altre flanqueig, aquest bastant incòmode perquè camines per un curt sector una mica abaumat i amb la motxil-la toques el sostre fins que arribes al collet que dona acces al cim. Allà hi ha una corda nuada. El pas té bones preses per als peus però es momt dret. Penso que sería complicat de fer sino tinguessim l’ajuda d’una roca que queda a la teva esquena, separada mig metre de la corda. Aquí es tracta de fer un tram en oposició aprofitant aquesta roca i anar pujant amunt sense que sigui necessari tibar massa de la corda. Els últims dos metres ja es fan sense l’auxili de la roca esmentada i cal tibar una mica més de braços però no son excessivament difícils. El descens des del cim fins al collet el farem pel mateix itinerari i pro peocediment. Aquesta corda es una d’aquelles en que,vista des de baix o en fotos,sembla molt complicada de fer però que a la práctica es més fácil del que es podia esperar. Les vistes des del cim del Cap de Mort son fantàstiques, val molt la pena de pujar-hi. Un cop fet el tram de corda que ens deixa al collet ens hem dirigit cap a l’est seguint un corriolet que en pocs minuts ens deixa a Sant Antoni. Per tant qui no vulgui fer el flanqueig poc arribar al collet des del que es pot accedir al cim fent aquest curt trajecte des de Sant Antoni en el que nomes hi ha un curtet tram en que cal vigilar.




Plataforma de Salt Base Està situada a la cara nord de l’agulla en que hi ha l’ermita de Sant Antoni. Crec que aquesta agulla es la Roca 349. S’hi puja per un corriol que va per la zona boscosa que hi ha abans d’arribar a l’ermita. Son una vintena de metres sense cap dificultat. També es pot pujar per uns graons tallats a la roca que estàn més enllà de l’ermita, a la cara est de la Roca 349. No es una pujada complicada però no es tant fàcil com l’altre accés. La ventatge que ofereix aquest itinerari son les precioses vistes que tens del Cavall Bernat i de tota la cara est de Montserrat. Un cop arribats al cim cal buscar una grossa grapa posada de cantó. Quan la localitzes ja es veu una grossa cadena que s’orienta cap al precipici. Amb compta t’hi acostes i pots apreciar com a uns dos metres per sota de la teva posició hi ha la plataforma, penjada al buit. Impresiona veure-la . Dos dels companys hi van accedir, un d’elka assegurat a la cadena i l’altre sense assegurar. Sembla que hi ha molt bones preses pels peus però aquí si que no hi ha marge d’error. Si no t’assegures i caus, …… adeu per sempre!




Porta del Diable Està al Merlet de sota l’ermita de Sant Antoni que queda a molt poca distància de Sant Antoni. De fet, des d’aquest cim es té una vista fantàstica de l’ermita i el seu entorn. En línea recta no crec que hi hagi més de 300 metres de distància entre un punt i l’altre. Hi vam arribar caminant per la zona boscosa que separa Sant Antoni d’aquest merlet. No vam seguir cap camí però tampoc vam trobar cao dificultat. Una petita grimpada ens va deixar al coll d’accés i des d’allà ja es veu aquesta extranya entrada que sembla que ni està referènciada enlloc però en la que queda molt clar que hi ha hagut algún tipus d’activitat i construccions en el passat. Que hi va haver es un misteri. Adjunto vídeo d’Eliseo López Benito en el que ens va donar a conèixer aquest indret en el que expresa les seves teories sobre el seu possible ús.La veritat es que es tracta d’un racó molt bonic. La pujada al cim del Merlet no es complicada i la vista que es té de l’Eemita de Sant Antoni es especialmenr bonica. Des del coll al que vam accedir a aquest indret vam baixar pel costat est, sense camí definit però en direcció sud per anar a conectar amb el cami del Serrat de les Lluernes. Es baixa sense cap dificultat. Un cop arribats al Camí del Serrat de les Lluernes ja es tracta de seguir-lo fins que s’arriba a l’altura del Cavall Bernat a on caldrà agafar algún dels corriols que porta a l’entrada de la Canal del Cavall Bernat




Canal del Cavall Bernat Una canal extraordinària, una de les mes boniques de Montserrat en la meva opinió i tanbé de les que et dòna grans dosi d’adrenalina. Les seves vistes, tant si es fa de pujada com de baixada, son de 10. Està equipada amb unes gruixudes cordes i permet fer-la assegurat. Fa un temps van desaparèixer les cordes que hi havia a la part baixa, cosa que feia perillós el descens d’aquest tram però fa unes setmanes que la van equipar de nou i ara aquesta part final es fa millor. El que vam trobar a faltar i ni ens ho esperàvem va ser la corda que hi havía a la part superior de la canal. Per sort aquesta corda estava posada al tram arbrat de la canal pel que ara es poden fer servir els arbres per superar aquest tram. Com a consell pels que mai hagint fet aquesta canal de baixada: La fricció amb les cordes provoca molta escalfor pel que es imprescindible fer servir guants, quan més gruixuts millor, per no cremar-se les mans. A la part mitja de la canal hi ha un flanqueig que es delicat, es pot fer sense assegurar però es aconsellable assegurar-se perquè la roca es molt polida en aquest punt. Si no vas assegurat el millor es tensar tot el que puguis la corda per anar amb més comoditat, com mes avall posis els peus millor ho passaràs. Un cop arribats al final d’aquesta fantàstica canal ja nomes es tracta de seguir el Camí de l’Arrel fins a Santa Cecília