Castell de l'Airosa i Roca Xapada

Del barranc de la Vall pel Racó d’en Marc, a l’Airosa (o Erosa) i la Roca Xapada. Retorn per la canal de l’Escaleta i el coll de Lloret.

Itinerari alternatiu pel Faixó del Boveral o Pujador de les Xavetes

Si ens calgués definir aquest itinerari, probablement avorriríem amb qualificatius i faríem curt. Un gaudi per a la vista i els sentits. Curull de formacions geològiques: ponts, balmes, agulles,... en un entorn, trencat i esquerp... de mala petja com en dirien a la Garrotxa. Però tanmateix corprenedor.
Una més de les raconades imprescindibles per aquell que vulgui conèixer els Ports.

Accés
Per la TV-3421 entre la Sènia i Mas de Barberans, poc més enllà del punt quilomètric 12, prenem una pista asfaltada a mà esquerra, senyalitzada com a Camí del Barranc de la Galera i “La Vall”. Més endavant continua, sense asfalt, apta per a tota mena de vehicles. Al cap de 6,5 quilòmetres atenyem l’Àrea de lleure de la Vall. La pista segueix revoltant el Barranc de la Vall per enfilar-se a Casetes Velles.

Àrea de la Vall (497 m)
Ben apariada amb taules i font. Penell informatiu d’itineraris. L’agulla de la Joca destaca a la carena.
Tornem enrere perla pista durant un quilòmetre fins a l’alçada d’un pont sobre el barranc. Pel camí admirem les agulles i formacions del Racó dels Capellans (E).

Pont (463 m)
Sòlid pont de fusta sobre el barranc de la Galera. Penell informatiu de l’itinerari del Racó de la Cova d’en Marc. A l’altre marge, la canaleta que travessem és una captació d’aigua per a Mas de Barberans. Ens enfilem per un camí ben apariat fins a la cova.

Cova d’en Marc (525 m)
Gran balma en una raconada ombrívola, envoltada d’altes parets, entre les que s’escola i salta el torrent de la Canal d’en Marc.
Continuem per camí esglaonat fins a sobre el racó d’en Marc on anem a la dreta, en baixada, per un senderó ben definit.

Forat de la Vella (532 m)
Pont natural de bones dimensions. Destaca el Forat Roig, gran balma o cova encinglerada a l’altre marge, la Joca i les agulles del Racó dels Capellans i d’en Marc.
Tornem sobre els nostres passos per continuar el camí (N) ben fressat pel marge esquerre (hidrològic) de la Canal d’en Marc.

Coll de l’Ascens (838 m)
Anem a la dreta, virant 180º (S). Transitem per la falda ponentina del Castell de l’Airosa fins a un collet entre aquest i l’Embotarell on, carenejant. tornem a virar 180º (N). Deixem a la dreta una gran mola i ens enfilem fins a l’ullal del pont natural, a l’esperó SW del Castell.

Castell de l’Airosa (975 m)
També conegut com de l’Erosa. Partit en dos hemicims separats per una profunda bretxa. El més alt i assequible és l’occidental (1033,6), amb poca diferència de l’altre. Per coronar-los cal escalar-hi.
Pugem a l’occidental per la cara de migdia (1). Primer grimpem sobre un feixa i anem a buscar una evident canaleta herbada de 15 metres a l’esquerra. Hi localitzarem algun cordino d’assegurança o podem instal•lar-li a la soca d’un boix. Més amunt trobem un pitó sobre la penya de la dreta. És una grimpada fàcil (III+~IV-). A dalt, uns cordinos en una sabina ens serviran per muntar-hi el ràpel.
Superat aquest pas revoltem a l’altre vessant (N), flanquegem i grimpem per terreny fàcil però exposat fins al cim.
Les vistes son formidables. La Mola dels Conills i la capçalera del Barranc de la Vall, la Roca Xapada, la Mola del Boix, el Barranc de Barretes, el profund esvoranc del Barranc d'Orió i la Roca de Migdia. A sobre els Pallers, la Cresta de Marturi i el Caro. Més enllà, sobre el Barranc de Lloret, la Mola Castellona i la Roca del Migdia. Al fons Tortosa, les Serres de Cardó i del Boix. Un dia clar podem albirar Amposta i el Delta. Després el Montsianell i el Montsià. Als nostres peus una altra mola encastellada: l’Embotarell.
Desfem el camí fins al coll de l’Ascens.

Coll de l’Ascens (838 m)
A partir d’aquí i fins al Coll de Lloret ens guiarem també per senyals de pintura vermella.
A la bifurcació anem recte (N, dreta) per flanquejar desprès (NW) fins a la carena entre la canal d’en Marc (esquerra) i la capçalera del barranc de Lloret (dreta). L’ullal de la Roca Xapada és ben evident en aquella direcció. Passat un collet ens hi plantem al peu.

Roca Xapada (974 m)
Podem enfilar-nos-hi amb una fàcil grimpada.
A l’altre cap ens cal baixar per una rosta i ombrívola canal on parar atenció als senyals, serà primordial per no errar el camí.
Passem un collet i baixem per la cara ponentina de la mola. Rebutgem a mà dreta una ben definida canal de pedra esmicolada i continuem davallant fins a l’entrada a la canal de l’Escaleta.

L’Escaleta (829 m)
Ben senyalitzada amb pintura vermella. Rosta i pedregosa però amb bons agafadors de mans i peus. Superada la canal continuem per camí evident fins al coll.
Més o menys a uns 125 i 250 metres de la sortida de la canal trobem sengles corriols a mà esquerra que s’ajunten més avall, abans de sortir a la pista del coll de Lloret. Prenent-los podem fer drecera.

Coll de Lloret (720 m)
Atenyem la pista que puja des de la Vall i baixa per la dreta recorrent tot el barranc. La prenem a mà esquerra (2) fins a la cruïlla amb la de les Casetes Velles i des d’allí a la propera Àrea de la Vall.

(1) Cordino de 30 metres, un parell de cintes, bagues, mosquetons i rapelador.
(2) Podem fer drecera i estalviar-nos una bona marrada de la pista baixant per un corriol que surt a l’esquerra del que mena a la Font del Cingle.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/bWJTFbNZHC29qG928