Wikiloc | CLOT DE LA MONICA- MIRANDA STA MADALENA-RAPEL AGULLA FONT DE JACOB

Download

Trail photos

Photo ofCLOT DE LA MONICA- MIRANDA STA MADALENA-RAPEL AGULLA FONT DE JACOB - 30-ENE-16

Author

Santi gavarres

with 1 trail buddy

19,392 926 9525

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 6.45 mi
Elevation gain: 2,621 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 2,621 ft
Max elevation: 3,740 ft
TrailRank: 55
Min elevation: 1,309 ft
Trail type: Loop

Time: 5 hours 36 minutes
Coordinates: 1767
Uploaded: January 31, 2016
Recorded: January 2016

Be the first to clap

near Collbató, Catalunya (España)

Viewed 1417 times, downloaded 15 times

Trail photos

Itinerary description

CLOT DE LA MONICA- MIRANDA STA MADALENA-RAPEL AGULLA FONT DE JACOB1.gpx from Santi Gavarres JUEVES AL SOL on Vimeo.

Waypoints

MIRANDA DE SANTA MAGDALENA

FOTOGRAFIES DES DE LA MIRANDA DE SANTA MAGDALENA

Photo ofCamí del Clot de la Monica ( El Frare de Baix )

Camí del Clot de la Monica ( El Frare de Baix )

FOTOGRAFIES ( Pit-Roig )

Nom científic: Erithacus rubecula. Família: Túrdits. Descripció: Ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada. És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la car i part del pit. El mascle i la femella tenen la mateixa coloració, però els joves són més marronosos i pigats, sense la taca vermellosa. Alimentació: Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d'aliments. Reproducció: Fa el niu en un forat d'un mur de pedres o d'un arbre. La femella pon dues vegades cada any entre 4 i 6 ous i els incuba uns 14 dies. Els pollets ja volen al cap de 2 setmanes. Hàbitat: Viu als boscos humits i també se'l pot veure pels horts i pels parcs i jardins de les ciutats. Costums: Camina i salta pel terra cercant menjar. Quan sent el perill aixeca la seva cua. Es deixa veure fàcilment durant l'hivern, ja que s'apropa molt als humans. El seu cant és variat. Altres informacions: Els adults acostumen a estar tot l'any en el mateix territori. Durant l'hivern arriben al nostre país pit-roigs que venen del centre i el nord d'Europa.

FOTOGRAFIES ( Cabra Salvatge )

A la primavera de 1997 van néixer a Montserrat els primers cabrits de cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica), després de la reintroducció de l'espècie en aquest massís amb exemplars procedents dels ports de Tortosa i Beseit. Les cabres estan perfectament adaptades al medi rocós i la seva capacitat per moure's amb agilitat pels pendents més abruptes és proverbial. Els mascles adults, a les fotos de dalt, tenen aquestes banyes de fins a 1 metre. A les fotos superiors, un parell de mascles lluiten a cops de cap per la supremacia al ramat. La foto de baix correspon a una femella; les femelles són més petites que els mascles i les seves banyes també són molt més curtes. Més avall, un parell de joves. A sota, la pila de cagallons de cabra, com olives negres, molt més fàcils de veure aquí i allà a les parts altes de Montserrat que no pas les pròpies cabres. Al mes de novembre, a Montserrat ressona un terrabastall rítmic com martellades de gegant: bum, bum, bum. No són rocs que es desplomin de les parets, sinó els xocs a cops de cap de dos grans mascles de cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica), ambdós amb banyes colossals, que enfilats damunt d'una penya dirimeixen forces i es disputen el domini sobre les femelles. Tots dos s'enlairen sobre les potes del darrera i, amb totes les seves forces, es claven mutus cops de cap d'extrema violència. Un, dos, ...desenes de cops de cap brutals, fins que un dels contrincants perd posicions i, a cops de cap i de banyes, és empès daltabaix. Però el mascle caigut no es rendeix; ha perdut un assalt, no pas el combat. Està una mica estabornit, però tan aviat com es recupera s'enfila altra vegada a la roca. La disputa a cops de cap brutals seguirà fins que un dels dos mascles rivals, humiliat, exhaust o ferit, es donarà definitivament per vençut. Les cabres salvatges són molt hàbils per moure's damunt la roca, però no infal·libles. Un mal càlcul, una relliscada o l'ensorrament d'un minúscul relleix sota el seu pes pot provocar una caiguda amb conseqüències fatals. De tant en tant, alguna se n'estimba. A la foto inferior, el cos inert d'un mascle adult caigut per un infortunat accident o pel resultat d'una disputa amb un mascle rival, des de molta alçada fins a l'interior d'una canal. A més de pasturar les herbes dels petits prats, les cabres salvatges tenen una gran predilecció pel galzeran (Ruscus aculeatus) dels alzinars, que mengen fins a deixar les tiges pelades.