CRESTA DE ESPADAS (POSETS): Espigantosa-Ángel Orús-Diente Royo-Pavots-Espadas-Llardaneta-Tuqueta Roya-Posets

Sens dubte, una de les millors rutes que es poden fer al Pirineu! La cresta del Posets permet fer, almenys, 6 tres mils (si es deixen de banda els Forquetas, la Tuca Forau de la Neu i la Diente de Llardana), en un entorn molt aeri, de vistes espectaculars, i per una cresta ben afuada, però sense excessives grans dificultats.

La cresta està qualificada com a PD+, i com a punt remarcable, hi ha un pas de III, com a molt, entre el Pavots i Las Espadas. Com ja hem dit també, però, és una cresta tremendament aèria en molts trams, espectacular i en un entorn senzillament preciós.

Cal tenir en compte que, si es té ganes, forces i empenta, es pot començar la cresta més enrere, a la zona del Collado de Grist (Eriste) o de la Forqueta. Allà es poden fer els tres mils de La Forqueta i el seu esperó SE. Només cal tenir en compte que entre el Collado i el Diente Royo hi ha un pas força exposat i que això, en total, pot afegir 1 hora ben bona a l'excursió, si no més.

A la tornada, just al Collado del Diente, i abans d'entrar a la Canal Fonda, si hom es veu encara amb forces es pot pujar al Diente de Llardana. Malgrat semblar inexpugnable es pot pujar sense massa problemes (nosaltres no ho vam fer per cansament acumulat -vam començar al pàrquing d'Espigantosa- i per alguns núvols amenaçadors que començaven a treure el cap).

Segurament és millor dividir la ruta en dos dies, dormint al refugi Ángel Orús o bé acampant a l'Ibón de Llardaneta. Nosaltres no vam fer ni una cosa ni l'altra i vam decidir fer la ruta en un sol dia... és possible fer-ho, com demostra el track, però també és força esgotador!

Per això, per la distància d'uns 18 kms, pel desnivell acumulat, que volta els 2.000 metres, pels passos aeris i exposats de la cresta, la llargada d'aquesta, i pel parell de passos que poden ser considerats de III o II-III de III, l'he catalogada com a difícil. D'altra banda, cal tenir en compte que no és una cresta tremendament difícil ni de massa tècnica.

Anem al gra. Sortim, encara de nit, del pàrquing de la cascada d'Espigantosa on s'hi arriba per pista còmoda per un turisme. Forcem el ritme, doncs tenim una llarguíssima jornada per endavant, així que en 1 hora i 5 minuts ens plantem al refugi Ángel Orús. Sense aturar-nos seguim amunt, compartint camí amb la via normal d'accés al Posets i amb la multitud d'excursionistes que s'hi dirigeixen.

Apropant-nos als peus de la Canal Fonda nosaltres seguim el GR, direcció a l'Ibón de Llardaneta, abandonant la via normal cap al Posets, que s'endinsa a la canal (i a la multitud d'excursionistes que hi van!). A partir d'aquí fem el camí absolutament en solitari!

En poc més d'una hora, doncs, arribem a l'Ibón de Llardaneta, on encara s'hi està plegant alguna tenda dels excursionistes que hi han fet nit. L'indret és realment preciós.

Aquí fem el primer descans de la jornada. En acabat ara sí que deixem el GR (si es volgués anar fins al Collado de Grist, o de Eriste, i fer els Forquetas, hauríem de seguir el GR voltant l'estany). Nosaltres tirem amunt, cap a la dreta, per un llom herbat de fort pendent, i sempre seguint, per la nostra dreta el torrent que davalla cap a l'Ibón. Anem seguint alguna fita escadussera, però aquestes no mostren un camí massa marcat. Per anar de forma directa cap a la cresta s'ha d'anar cap a una petita canaleta que es veu, deixant el torrent a la dreta, la qual haurem de passar pel mig sense cap problema (excepte l'esforç de la forta pujada!).

Un cop superada aquesta canaleta arribem a una zona d'altiplanície, en la qual gaudiem, per primer cop, de la cresta integral del Posets que ens espera amenaçadorament... Ja intuïm, des d'allà, les fenomenals parets verticals que ens envoltaran quan travessem el mític Paso del Funambulista.

Per zona més pedregosa, i passant prop d'un menut estanyet, anem directes al collet més clar que es veu a la cresta. En aquest punt, si hom vol, i per pur col·leccionisme de tres mils es pot anar fins a la Tuca Forau de la Neu, que amb els seus 3.079 mts apareix con un esperó meridional de la cresta del Posets. Realment no té massa interès fer-lo, si no és pel citat col·leccionisme, doncs és com una protuberància més baixa que la resta de la cresta i, per tant, sense massa vistes ni interès.

En aquesta ocasió decidim deixar-lo de banda i tirem directes cap a la cresta, al collet que queda entre el Diente Royo i el Pavots. Volem dedicar-nos en cos i ànima a la cresteta!

Assolim el collet, i així la desitjada cresta, sense massa problemes (3 hores i mitja després d'haver sortit d'Espigantosa). Des d'allà fem el 1r tres mil de la jornada, el Diente Royo (3.010 mts) sense cap dificultat, i en un instant. Se'ns obren les primeres grans panoràmiques de la jornada a banda i banda de la cresta (els Begüeñolas apareixen espectaculars amb els Ibóns de Millars i Leners als seus peus, així com tota la Vall de Grist feta... i l'espectacular cresta que ens està cridant amb cants de sirena!).

Iniciem el camí de nou, cap al collet, i en direcció al Pavots (3.124 mts), el 2n tres mil de la jornada, que assolim en una mitja hora, per una cresta que es va afilant, però sense cap pas complicat.

Des del Pavots la cresta cap a Las Espadas es veu realment afuada i espectacular. Som-hi doncs!

D'ara en endavant la cresta ja és força aèria, però amb diferents possiblitats de pas per anar progressant amb mans i peus boníssims. El camí, però, fa pujada, així que anem progressant de forma molt tranquil·la i sense presses (el fort desnivell acumulat des d'Espigantosa en tres horetes es nota a les cames). En aquest tram de cresta trobem un únic pas de III (com a màxim). L'ambient és molt aeri i espectacular!

Des del Pavots triguem ben bé 1 horeta fins al cim de Las Espadas (3.332 mts), el 3r tres mil de la jornada. Estem cansats, però la cresta ens està fent gaudir d'una gran jornada pirinenca 100%. Estem sols en tota la cresta, mentre es veuen desenes i desenes d'excursionistes, en la llunyania, pujant pel llom de la via normal del Posets.

Des de Las Espadas toca baixar. La cresta segueix força afilada, i fem algun pas de II. I finalment arribem al famós Paso del Funambulista. Bàsicament és un tram de camí, d'uns 10 mts, ben pla, exposadíssim, amb canals a banda i banda de 60º, però sense cap dificultat ja que es pot passar caminant a peu pla. Només cal agafar-s'ho amb calma i, clar, sobretot no tenir vertigen (podeu veure el vídeo de com el passo jo!). L'ambient hi és espectacular, i confesso que l'adrenalina va per dins!

Just passat el Paso del Funambulista cal tornar a fer una bona grimpada (II-III). És però, curta.

Així, en una mitja hora, des de la sortida del Pavots arribem a la Tuca de Llardaneta, el 4t tres mil de la jornada (3.311 mts), ja sense més problemes.

I seguim baixant gairebé sense aturar-nos, per un tram que segueix força exposat, i amb algun pas de II, però sense excessius problemes, i així, en 10 minuts més, arribem al 5è tres mil de la jornada, la Tuqueta Roya (3.273 mts).

Aquí sí que podem donar per finiquitada la cresta, ja que, des d'allà, en 20 minuts més, i per un llom pedregós i sender mínimament fressat, sense cap mena d'exposició, assolirem el 6è i darrer tres mil de la jornada, l'emblemàtic Posets, que amb els seus 3.375 mts és el segon cim més alt dels Pirineus.

Arribem al cim del Posets a quarts d'una del migdia i ja no hi queda ningú!. Durant tot el recorregut de la cresta nosaltres hem estat absolutament sols, però vèiem multitud de gent pujant i baixant del Posets, però quan hi arribem nosaltres ja no hi queda ningú (és bo observar el bon saber fer dels excursionistes, pujant als cims ben d'hora per evitar tempestes i problemes d'anar massa tard).

Reposem una estona al cim del Posets, gaudint de la solitud i de les impressionants vistes integrals de la cresta feta. Una sensació d'orgull i emoció ens rodeja.

Ara ja "només" ens queda baixar els 2.000 metres de desnivell que aproximadament ens separen de la cascada d'Espigantosa!!!

La baixada la fem de forma integral per la via normal del Posets, passant pel Collado del Diente (on ens autoconvencem que la Diente de Llardana, malgrat la seva espectacularitat, la farem un altre dia). Ens calcem els grampons per entrar a la Collada Fonda, tot i que la congesta de neu que hi queda és menuda. El primer tram fa força pendent i és millor baixar segurs, que les forces ja no ens sobren!

Superada la Canal Fonda tanquem el cercle, retrobant el GR que, ben d'hora al matí, ens ha dut cap a l'Ibón de Llardaneta.

Des d'allà el camí ja és conegut. Només parem una estoneta al refugi d'Ángel Orús, per descansar els genolls queixosos i seguim avall fins a Espigantosa, on arribem, a bon ritme, 3 hores després d'haver sortit del Posets.

Punt i final d'una ruta exquisida, per gaudir amb tots els sentits, absolutament amb tots. Sentir el tacte de la roca a la cresta, mentre veus enormes patis al teu voltant, i l'aire et bressola al teu pas. Una d'aquelles rutes que queda per sempre més a la memòria de tot excursionista.

A mode informatiu us deixo els temps de pas aproximats (tingueu en compte que hi són comptats els descansos, però que malgrat això, especialment a la pujada i a la baixada no ens vam encantar pas massa!).

Espigantosa - Ángel Orús: 1:05h (6:00 - 7:05)
Ángel Orús - Ibón de Llardaneta: 1:15h (7:05 - 8:20)
Ibón de Llardaneta - Diente Royo: 1:10h (8:20 - 9:30)
Diente Royo - Pavots: 0:30h (9:30 - 10:00)
Pavots - Las Espadas: 1:20h (10:00 - 11:20)
Las Espadas - Tuca de Llardaneta: 0:45h (11:20 - 12:05)
Tuca de Llardaneta - Tuqueta Roya: 0:15h (12:05 - 12:20)
Tuqueta Roya - Posets: 0:20h (12:20 - 12:40)
Posets - Ángel Orús: 2:00h (12:40 - 14:40)
Ángel Orús - Espigantosa: 1:00h (14:40 - 15:40)

TOTAL: 10h aproximadament (3h de les quals les vam dedicar a la progressió per la cresta)