Cresta de la Múnia - Heid des de Pietramula

Cresta de la Múnia al pic Heid des de l' aparcament de Pietramula.

Amb el Suunto m'han sortit: 21'96 km's i 1831+

Una cresta súper maca, m' atreviria a dir que té una de les millors vistes del Pirineu, enclavada al mig entre les veïnes d' Ordesa i Vignemale a l' Oest, Pic Long al Nord i el parc natural del Posets a l' Est, mirem on mirem només veiem que muntanyes i valls verdes.

Per accedir-hi haurem d' anar a Bielsa i un cop passem el poble veurem un supermercat a mà esquerre i una gasolinera a mà dreta, a 100m agafarem una carretera a mà esquerre que hi diu Chisagües, farem uns 4km asfaltats i després uns 9/10 de camí però que està molt bé.

Per pujar per aquesta pista hem d' anar a la oficina de turisme de Bielsa a treure un tiquet que val 3e, teòricament si no vas amb un 4x4 has d' aparcar a la " Borda Brunet " i acabar de pujar el 2'5 km's que queden de camí de carro fins al pla de Pietramula.
Una opció molt bona és fer un vivac al llac de la Múnia en un entorn preciós i així ja haurem fet 600+, era la meva intenció però no va poder ser pel temps.

Sortim de l' aparcament de Pietramula i ja de seguida agafem un camí a l' esquerre que anirem pujant salvant aquest 600+ fins als llacs, abans d' arribar als llacs a mà dreta veurem el camí per pujar al Robinyera. Passem el llacs i al fons ja veiem el coll de la Múnia, un cop aquí virem cap a la dreta, fins ara a estat tot caminar, a partir d' ara ja podem desar els bastons. La pujada no és gens técnica però farem servir les mans, anirem seguint les fites fins que arribem al famós " pas del gat " que no té res, per pujar la vira de la dreta és la més fàcil i si no ho veiem clar ens agafem de la cadena i cap amunt. Continuarem fins a una espècie d' avantcim i ja de seguida estarem al pic de la Múnia, espectaculars vistes de Pineta, Nord del Mont Perdut, Esparrets, Aztazú, Vignemale, pic Long etc...

Continuem, doncs ara ja veiem el nostra últim objectiu, el Heid que està a prop però lluny ;)
Ara és fàcil, passem la Petita Múnia i caminant arribem al Sierra Morena, el punt " difícil "de la cresta. Tenim dues opcions: un cop començem a baixar a mà dreta tenim un clau que es pot reforçar amb una cinta per muntar el ràpel per si no ho veiem clar, aquest ràpel amb una de 60 no arriba a baix, s' ha de fraccionar en mínim un altra. La segona opció que és la que vaig fer jo és desgrimpar fins a l' últim mur on a mà dreta tenim un parabolt amb anella per rapelar els últims 8m que són els més compromesos. De dalt fins a aquest parabolt hem d' anar al tanto, és fàcil, però és expo i impresiona si no s' està acostumat a aquest tipus de desgrimpades amb pati i ambient.

Un cop a baix deixo la corda muntada per una gent que veniem darrera meu i la recullo quan torno.
La pujada al Troumouse no té gaire història, al cim hi ha el trípode tant lleig que es veu a les fotos.
Del pic del Troumouse al Heid passant per Punta de Aires travessarem un tartera i abans del Heid algún pas aeri però fàcil i maco.
Ara toca tornar cap a la Múnia, enlloc de tornar per la cresta he anat una mica per sota fins al Sierra Morena, aquí els primers metres s'agafen per l' esquerre, en una fissura vertical en molt bones mans i peus, ( III ) en un parell de passos ja estem al replà on hi ha la última instal-lació de ràpel, ara fins a dalt és fàcil però pendrem atenció a la roca. Un cop al cim de pet cap a La Múnia i desgrimpada fins al coll de la Múnia, al pas del Gat jo he utilitzat la cadena per anar per feina ja que la pedra per baixar al estar una mica polida no dóna la mateixa seguretat que pujant.

Del coll fins a l' aparcament no té cap altra misteri que passar pel llacs, fer un banyitu, i cap avall.

Espero que la disfruteu tant si es fa la cresta com si es fa la Múnia, el lloc és molt maco !