Cresta de la Serra de les Canals i Roc de les Tres Creus

Nota: aquest track és anterior a la instal·lació de la Via Ferrada i els diversos passos equipats. Tot i que crec que la cresta que vam fer de pujada no es veu modificada, el descens de la creu ara està més equipat.


La Serra de les Canals és una muralla rocosa a tocar d'Oliana, molt visible quan pugem per la C-14, amb una gran creu al seu cim: el Roc de les Tres Creus.

La via normal cap a la creu, de la qual hi ha unes quantes ressenyes i tracks aquí wikiloc, no té massa dificultat més enllà d'un flanqueig que pot ser delicat si la roca està mullada, però resulta molt senzill en sec.

Pel recorregut de tota la cresta, només sabíem d'una ressenya i mitja: el recorregut integral descrit al blog Escalada per a Tontos, i l'accés a la cresta fins al primer ràpel descrit per EniEn. Així doncs, ens vam aventurar a recórrer la cresta també de costat a costat.

Al contrari que les dues ressenyes anteriors, nosaltres sí hem trobat marcat amb punts blaus el primer tram de pujada fins al coll. Després els perdem o s'acaben (waypoint), i grimpem un petit muret senzill (II) per seguir pujant sempre per on ens sembla més evident fins al coll. En general, creiem que fem algo similar a la forma de Z que diuen els dos blogs citats abans, però sense apropar-nos tant a la paret esquerra durant el primer tram guiat pels punts.

Un cop al coll, el recorregut és sempre per la cresta fins a la creu.
El ràpel de 5m el vam trobar equipat amb una corda fixa, molt nova i neta. (Això ens fa sospitar també que potser els punts blaus que guiaven cap al coll estan a mig pintar?)
La corda pel mur final a la creu, potser el punt més delicat de tota la cresta, també estava en bones condicions. Sense corda és un pas complicat.

Un cop a la creu, seguirem la "ruta normal". Caldrà baixar una mica cap al nord ja que la cresta cau verticalment molts metres. Anirem a buscar un pas (fites) que ens durà al flanqueig i a la base del mur vertical. Aquí hi ha unes baumes amb alguns parabolts que tiren amunt.

Finalment, en comptes de baixar-nos ja de la cresta cap al sud com fan la majoria de tracks, decidim allargar fins la Roca Plana, l'extrem oriental de la cresta. I des d'allà, seguim la cresta direcció nord fins que es va desdibuixant i embrutant cada vegada més i decidim ja baixar cap a la pista. Pot passar que us trobeu amb un muret per acabar de baixar a la pista, obligant a fer un salt o desgrimpada trencadissa. Però si aneu resseguint la pista com fem al track, a un revolt (waypoint Pista) es baixa còmodament.

Ruta feta al maig de 2018
TEMPS TOTAL: 3h 30min