Cresta d'Espades i Posets

Per la cresta d’Espades, des del Tucón Royo i retorn per la ruta Reial

El Posets o Punta Llardana és el segon sostre del Pirineu. La primera ascensió ‘oficial’ data de 1856, atribuïda al britànic Henry Halkett i els guies de Banhères de Luishon, Redonnet i Barrau. Males llengües asseguren que, quan els guies van tenir clara la ruta, van oferir la primera a Halkett.
L’etimologia dels noms és incerta. Els grans massissos solien anomenar-se de forma diferent segons el vessant. Així des de la vall de Chistau se’l coneixeria més com a Posets, sembla que en relació als ‘pocets’ o estanys de la seva falda. Les valls orientals l’anomenaven Lardana o Llardana. Hi ha qui aventura que en relació amb el vocable ‘llar’ (foc). Una altra hipòtesi (Corominas) s’inclina per l’origen iber ‘pastures fins on arribaven els ilergetes’.
Diversos son els itineraris d’accedir-hi. El més habitual i directe és la Ruta Reial per la Canal Fonda. Més alpina és la del cordal sud-oest, conegut com la Cresta d’Espades, oberta el 1905 per Louis Le Bondidier, objecte d’aquesta ressenya.
Per realitzar-la cal estar avesat a trescar per terreny abrupte i exposat. La corda pot resultar útil per assegurar un parell de passos delicats.

Accés
Des de Grist (Eriste) prenem una pista (indicada) en direcció a la Plleta de l’Estallo. Un primer tram en asfalt deficient, continua sobre terra amb formigonat puntual. Transitable, amb precaució, per a tota mena de vehicles.
Estacionem a la pleta, prop de la cascada d’Espigantosa i prenem el PR-HU 36 pel fàcil i bonic camí que ens mena pel marge dret de l’Aigüeta de Grist fins al refugi en 1h 30’.

Refugi Ángel Orús (2115m)
El refugi del Forcau, a la falda dels cims homònims, és dedicat a la memòria d’un muntanyenc aragonès mort l’any 1981 en una ascensió al Mont Blanc.
Seguim el GR 11.2, per camí molt fressat i ben senyalitzat. Deixem a mà dreta el ramal que s’adreça el refugi d’Estós (indicat) i continuem pel que, per la Forqueta, mena a Biadós. Creuem el torrent de Llardaneta per un pontarró i, més amunt, deixem el camí al Posets per la Canal Fonda, per on retornarem.
Poc abans de l’Ivó de Llardaneta, creuem el torrent que del Forau de la Neu i ens enfilem per un llom a mà dreta (fites i indicis de corriol) pel marge dret del torrent.
Deixem les fites, que ens acosten al torrent i al Forau i anem a l’esquerra (W) fins a pocs metres d’un petit estanyol.
Més amunt unes fites indiquen a mà esquerra l’itinerari per accedir al Diente Royo. Anem a la dreta (NW) en direcció a l’evident i rogenc coll del Tucón Royo. Poc abans del coll el camí esdevé prou fressat i, entre llaçades, el seguim fins al coll i, en pocs minuts més, al cim.

Tucón Royo o Pavots (3124m)
Marxem seguint l’ampli crestall (N) que comença a afilar-se als primers contraforts de l’Espades. Tram fàcil, però molt exposat: passos sovintejats de I-II, excepte un d’aïllat de III. El transit entre els dos cims de l’Espades és per camí planer i ampli.
Desgrimpem fins al conegut com a ‘Pas del Funambulista’. Es tracta de tres trams curts, els dos primers més amplis que el darrer, més esmolat. En condicions estivals no tenen altra dificultat que la basarda produïda pel gran ‘pati’ a banda i banda.
A la sortida del Funambulista ens cal afrontar el segon pas delicat del crestall (III).
Les dificultats van decreixent al pas per la Tuca de Llardaneta i la Tuqueta Roya i desapareixen totalment al coll Jean Arlaud, sortida del corredor homònim, obert pel cèlebre pirineista francès, mort l’any 1938 a la cresta de Gourgs-Blancs on, per un costerut camí, guanyem el cim del Posets.

Posets o Punta Llardana (3375m)
Segon sostre del Pirineu.
El descens el fem per la Ruta Reial, l’itinerari més fàcil, habitual i concorregut. Per l’Espatlla de Posets baixem al coll de la Dent de Llardana on ens endinsem a la llarga Canal Fonda.
A la sortida de la canal anem a retrobar el Torrent i el camí de pujada.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/rM6baEYy44gqqwms8

Itinerari relacionat: Posets o Punta Llardana