El pic de Rulhe (2.785 m) des del pont de la Baladosa pel coll de l'Alba i el port d'Incles

Download

Trail photos

Photo ofEl pic de Rulhe (2.785 m) des del pont de la Baladosa pel coll de l'Alba i el port d'Incles

Author

Manel Figuera Abadal

2,912 178 1814

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 9.05 mi
Elevation gain: 4,888 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 4,888 ft
Max elevation: 9,101 ft
TrailRank: 49
Min elevation: 6,014 ft
Trail type: Loop

Coordinates: 446
Uploaded: February 6, 2024

Be the first to clap

near Incles, Canillo (Andorra)

Viewed 21 times, downloaded 0 times

Trail photos

Itinerary description

Magnífica excursió, una de les millors que es poden fer per Andorra amb l'afegit d'una de les muntanyes prestigioses de l'Arieja. Des del fons de la vall d'Incles el circuit es dirigeix als estanys de Juclà, el primer dels quals és el més gran d'Andorra. A continuació, amb el bonic pic d'Escobes a la dreta, s'enfila a la collada de Juclà i el port de l'Alba. El pic de Rulhe, escarpat i coronat per un doble cim, forma part del massís de l'Aston, en territori occità. Combinant els dos passos fronterers es descriu un bell circuit per assolir-lo. Després es torna a la collada de Juclà, es puja al pic de la Pala de Sobre l'Estany i es baixa per una comella al port d'Incles. El darrer tram del recorregut és una agradable passejada. Temps aproximat: 7.15 h. Aquesta ruta està ressenyada al llibre "Andorra, 17 excursions a peu" (Valls: Cossetània, Col·lecció "Azimut Comarcal", 2014). Per les seves característiques, fora de camí una bona part i amb grimpades, alguna de les quals amb passos exposats, considero aquesta ruta d'alpinisme de dificultat moderada. Algú que escali assíduament, com és lògic, la trobarà fàcil. De tota manera demana experiència en alta muntanya pirinenca i ambients exposats i aeris.

Waypoints

Font del Travenc

Es travessa a peu el vertader pont de la Baladosa. Per un bonic bosc de pi negre amb nerets i nabius i terreny de gneis el camí (més aviat una pista) va guanyant altitud mentre baixa per l'esquerra el riu de Juclà. La pineda, el bosc de la Mata, forma part de l'extens obac d'Incles. Un cop a la font, es deixa a la dreta el camí (indicador) que es dirigeix a la pleta i els estanys del Siscaró. Es creua el riu per un petit pont de pedra i es troba una àrea recreativa. El camí penetra en la part alta de la vall, de clara morfologia glacial. Destaca a la dreta el pic de la Tosa de Juclà, que separa aquesta vall de la veïna del Siscaró. El pendent, sense arribar a ser pronunciat, és constant. Cap a la meitat del tram costerut es travessa de nou el riu per una passarel·la de formigó. Després es passa per una cornisa natural prop d'uns salts d'aigua. Una darrera pujada permet atènyer uns prats al peu del pic de la Tosa de Juclà.

Mirador de la Pleta del Juclar

Bona talaia de la vall de Juclar i la vall d'Incles. En aquesta pleta s'enllaça amb el GRP sender de gran recorregut que fa la volta a Andorra), que ve de les pletes del Siscaró. El camí gira a l'esquerra, en direcció a les ruïnes d'unes construccions. Poc abans de ser-hi, el GRP es desvia a l'esquerra per vorejar l'alt de Juclar en direcció a la pleta del Manegor. Es creua de nou el curs d'aigua per una altra passarel·la, se supera un esglaó rocós a la dreta, es torna a travessar el riu i per una canal i un relleix es troba la petita resclosa de l'estany primer de Juclar. Sense acabar d'arribar-hi, es remunta una costa a la dreta.

Refugi de Juclà

És guardat i un bon lloc per passar-hi la nit i fer aquesta excursió còmodament en dos dies. El seu emplaçament és immillorable, prop de les crestes de Juclà, al peu del pic de la Tosa de Juclà i amb la possibilitat d'assolir els pics d'Escobes i de Rulhe. Deixant l'estany primer de Juclà uns 80-100 m per sota a l'esquerra, es travessa un sector rocós amb nerets. En algun punt cal ajudar-se amb les mans, especialment en un pas durant el descens a l'istme que separa els dos estanys, en què hi ha instal·lada una corda. Aquesta breu davallada du a la comella que baixa de la cresta del Siscaró. Es creuen uns blocs i s'arriba a una passarel·la metàl·lica.

Estanys de Juclà

Quan estan plens la passarel·la és necessària, però aquests darrers anys sovint no ho estan. L'estany primer de Juclà queda a l'esquerra i el segon a la dreta. Destaca a la dreta el pic d'Escobes. El camí evita per la dreta unes roques on hi ha algun emplaçament de bivac, i el pendent augmenta de sobte a la pala de Sobre l'Estany, vessant herbat ja sense vegetació arbòria. L'ascensió és constant entre blocs de roca, relleixos i petits gorgs.

Collada de Juclà

Pren relleu a l'esquerra el pic de la Pala de Sobre l'Estany, per on continuarà aquest itinerari després d'haver assolit el pic de Rulhe. Al vessant de l'Arieja s'hi descobreix aquesta bella muntanya, que s'alça majestuosament a la dreta de l'estany de Juclà occità. Cal fixar-se en una canal que baixa de la bretxa que separa els dos cims, ja que és per on s'haurà de davallar. El camí gira a la dreta i a través d'un terreny d'inclinació moderada, amb molleres i gorgs de desglaç, es dirigeix a la base del pic de Ruf, caracteritzat per la seva forma piramidal. Un altiplà pedregós precedeix el pas següent, a la dreta del pic de Ruf.

Coll de l'Alba

Es descobreix al vessant occità una altra bonica muntanya, el pic de l'Alba, amb els seus estanys respectius i una aguda i retallada cresta que l'uneix al pic de Noé, al nord-est del pic d'Escobes. Més a la dreta queda el pic d'Escobes, accessible des d'aquí per una canal, una altra canal més estreta, unes grades rocoses i una aresta final. Per anar al pic de Rulhe cal perdre uns 20 m pel caient de l'Arieja, com si es baixés a l'estany de l'Alba. No triga a sortir cap a l'esquerra un caminet d'isards, amb alguna fita, que flanqueja per la dreta i a mig vessant el pic de Ruf. Després, baixant lleument, entra en un sector rocós que es desprèn del pic de Juclà occità. Enllaçant cornises i perdent el mínim d'altitud possible, s'arriba a un planell elevat amb roques moltonades. Es creua un corredor pedregós. A la seva capçalera hi ha una cornisa herbada que dona accés a un altiplà amb grans blocs previ a un pas a la dreta del pic de Fontargenta, al capdamunt d'una pala herbada d'inclinació notable. Amb precaució, es recorre aquesta cornisa i s'ateny l'altiplà rocós, que s'ha de travessar. S'arriba a la pala herbada i se n'ateny el pas de dalt, que s'ha d'assolir.

Circ sud-est

Apareix al davant d'un dels racons més amagats i agrests d'aquest sector de l'Arieja. L'indret, això sí, és un xic confús. El punt de referència és la el pic de Rulhe, al nord-oest. El problema és que el corredor d'accés a la bretxa est del Rule a penes s'aprecia d'es d'aquí. És la primera canal a la dreta del pic. Una tartera de gneis, bona referència, arriba gairebé a la base d'aquest corredor que caldrà remuntar. Primer, però, s'ha de travessar l'incòmode caos de blocs de roca del fons del circ. Quan es torna a guanyar altitud, el més còmode és sortir del tarter per la dreta i situar-se'n al límit, en una pala herbada. Aquesta mateixa línia du al peu del corredor. Un altre punt de referència prop de la canal, lamentable però tristament útil, és la placa commemorativa d'un excursionista accidentat el 13 d'octubre de 1996. Quan s'arriba al peu dels cingles del Rulhe, la canal ja es fa ben visible. La seva inclinació és notable fins a un gran bloc blanquinós, on s'atenua, tot i que a continuació esdevé forta i relliscosa si ha plogut. Amb precaució i amb l'ajut de les mans, es fa un breu flanqueig a l'esquerra a fi d'arribar a la part més estreta, que resulta segura gràcies a les bones preses que proporcionen les roques. La bretxa s'obre a la dreta d'una gran roca de forma quadrada.

Bretxa est

Estreta, se situa en un indret feréstec de bellesa increïble, dins d'un ambient magnífic d'alta muntanya pirinenca. A l'est, més baix, hi destaca el pic de Forcada amb altres agulles. Ara s'escala a l'esquerra un esglaó vertical amb bones preses (IIº). Després uns relleixos fàcils duen a un cim secundari des del qual es descobreixen els dos principals. El terreny és encara ple de blocs, que de fet caracteritzen el pic de Rulhe. Se segueix la cresta fins al peu d'un darrer esglaó previ al cim de l'esquerra, que es pot escalar directament (pas de IIº una mica exposat), vorejar per l'esquerra a través d'una cornisa herbada aèria o bé anar a cercar una canal que du a la bretxa entre els dos cims. D'una manera o d'una altra s'assoleix el cim principal de la muntanya.

Pic de Rulhe (2.785 m)

Ara sembla que és aquest el cim principal quan uns anys enrere ho era l'altre. Sigui com sigui, els dos es complementen. Des d'aquí es gaudeix d'un panorama formidable sobre el pic d'Escobes i el pic de l'Alba. Sempre amb l'ajut de les mans, es baixa a la bretxa entre els dos cims, amb la canal per on s'ha de baixar després, i s'ateny l'altre.

Cim oest (2.783 m)

És més freqüentat perquè és el primer que s'assoleix per l'itinerari d'ascensió des del refugi de Rulhe. Es dominen els caients ondulats de l'Arieja, amb el pic de Lausata en primer terme, i com a teló de fons la muntanya de Taba. Es torna a la bretxa i es baixa per la canal oest de la muntanya al peu de la qual s'hi veu l'estany de Juclà occità. A la part de dalt el corredor és pedregós, amb el perill de fer-hi caure pedres. Cal davallar-hi amb precaució, sobretot si hi ha excursionistes. Més avall esdevé herbada i llavors el perill és una relliscada sobretot si ha plogut. El pendent és notable. Quan el corredor s'eixampla la inclinació augmenta, però aleshores es pot abandonar la canal per l'esquerra. Les fites duen a un petit contrafort darrere del qual apareix una altra canal herbosa de pendent més moderat. Una cornisa permet accedir-hi, tot i que també és factible continuar pel contrafort i saltar més avall a aquesta segona canal. S'arriba a un altre sector de blocs que s'ha de travessar.

Estanyol de Fontargenta

Bon lloc, acollidor, per reposar després de l'esforç en l'ascensió i el descens del pic de Rulhe. Sense una sortida d'aigües evident, es voreja per qualsevol de les dues ribes i per un sector ondulat amb alguna fita i després una successió de grades i més blocs s'enllaça amb el camí que del refugi de Rulhe s'enfila a la collada de Juclà. Es pren cap a l'esquerra. A través de relleixos i canaletes es torna a guanyar altitud.

Collada de Juclà

Punt d'enllaç amb l'itinerari de pujada, pel qual es podria tornar al punt de sortida, però val la pena variar-lo cap a la dreta. Es continua per la carena. Mentre és planera, amb roques moltonades, no té dificultats. De cop i volta es redreça i presenta passos delicats. Llavors és preferible flanquejar cap a la dreta, per un pedregar i una cornisa herbada, i remuntar després una canal a l'esquerra, bastant inclinada, que du a unes grades superiors des de les quals es pot tornar a la carena, aquí sense dificultats. Un últim pendent pedregós condueix a la cúpula culminant d'aquesta muntanya, poc freqüentada.

Photo ofPic de la Pala de Sobre l'Estany (2.629 m)

Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.629 m)

Perspectiva excel·lent del pic d'Escobes amb el seu Cilindre. També hi destaca el pic de Rulhe, amb l'estany de Juclà occità als seus peus. Més enllà centra l'atenció l'alt de Juclà amb la seva cresta. Per l'altre costat de la carena s'hi veuen el port d'Incles i el pic d'Anrodat. Es deixa el pic Negre de Juclà a la dreta i, tot evitant els blocs de l'esquerra, es davalla a una comella desolada. Quan ja no es pot avançar més per terreny herbat, se segueix a l'esquerra un petit esquenall ple de blocs després del qual apareix un estanyol acollidor. Ara es perd altitud per una canal on es veu un caminet amb fites que du al fons de la comella, amb més blocs. Un copo travessada, no sense una dosi de paciència, s'enllaça en unes pastures amb el camí que ve dels estanys de Fontargent. Se segueix cap a l'esquerra i es fa una darrera pujada.

Port d'Incles

Es baixa còmodament a la capçalera de la vall d'Incles, seguint un camí senyalitzat amb marques grogues, a unes pastures de més avall.

Pleta del Manegor

Es deixa a la dreta el camí de l'estany de l'Isla i poc després a l'esquerra el GRP, que ve de la pleta de Juclà i que es dirigeix, per la dreta, a l'estany de Cabana Sorda. Per inclinació moderada, el camí, fressat, deixa el riu del Manegor a la dreta i arriba a la solana de Juclà, des de la qual es ve ja a la vora el punt d'arribada.

Pont de la Baladosa

Punt de sortida o arribada. Ampli espai per deixar-hi el cotxe, tot i que al mes d'agost pot estar tancada la carretera de Soldeu a la vall d'Incles.

Comments

You can add a comment or review this trail