El Pui Tabaca per la carena sud (des d'Arrós de Cardós)

ARRÓS DE CARDÓS – PUI TABACA PER LA CARENA SUD
18/08/2020

La Serra Mitjana s'estén de nord a sud des del Coll de Jou fins a Ribera de Cardós. Divideix la Vall de Cardós en dos: a llevant la Vall de Cardós pròpiament dita i a ponent la Vall d’Estaon. El Miravall, un turó septentrional de 1859 m, és la cota màxima però és difícil d’identificar. En canvi, al sud, una desafiant punta rocosa destaca de la resta: el Pui Tabaca (1719 m). Amb una elegant estètica, sobretot si es mira de sud a nord tot pujant a Ribera, el seu estrep meridional cau al seu damunt formant una cresta atractiva i desafiant. El seu ascens es pot fer per diversos itineraris però l’accés més divertit és el que transcorre pel seu cordal sud. Un seguit de turons, amb un continu puja i baixa, ens portaran al cim, tot grimpant (I°-II°) per la roca esquistosa característica d’aquestes contrades.

A mesura que anem guanyant altura s’anirà ampliant el panorama. Un cop al mirador del Pui Tabaca tindrem una visió quasi completa de la vall principal, excepte de la part més septentrional, i d’altres secundàries com la d’Esterri de Cardós amb els seus tres pobles alienats a la solana. Més amunt, les serres i muntanyes que limiten amb la Vall Ferrerera i la Vall d’Àneu, a llevant i ponent respectivament.

L’aproximació la farem usant la xarxa de camins senyalitzats (pals indicadors i pintura groga) que comuniquen la major part dels pobles de la vall. Un cop al cordal, la pintura vermella ens anirà marcant el lloc de pas.

Distància, 15,04 km
Temps Total, 7.07 h
Desnivell positiu, 1085 m
Desnivell negatiu, 1081 m

Sortim de la part alta d’Arrós de Cardós (1037 m) creuant la palanca sobre el Torrent d’Esterri. Un cobert protegeix l’antic molí que produïa electricitat per a la població aprofitant la força de l’aigua d'aquest. Entre camps de dall el sender baixa suaument fins a la carretera que prové de Ginestarre. Uns metres endavant arribem al pont d’Arrós o de Contioles; sense creuar-lo continuem en sentit sud pel marge esquerre de la Noguera de Cardós, un passeig agradable entre vegetació de ribera.

Aviat veiem les edificacions d’Ainet de Cardós al que arribem passant a l’altra banda del riu per un pont (927 m). Un cop a la carretera que finalitza a Tavascan seguim les indicacions cap a Bonestarre per la part alta de la població. Arribats a una bifurcació seguim pel camí de la dreta, fora del sender marcat, que en lleu ascens es retroba amb el mateix més endavant. Obviem el caminoi que per l’esquerra puja al Pui de Sant Martí continuant entre els camps dels Vinyers.
En el mapa de l’Alpina de la Pica d’Estats (2013) hi ha marcat un corriol que s’enfila fins al Turó de Millarès o Roc del Ferradal, evitant així donar la volta fins a Bonestarre per accedir al mateix lloc. Si bé al principi és fàcil, ja que segueix un ample camí entre antics cultius, a mesura que vaig ascendint perdo completament el seu rastre. Una marcada pendent amb abundància de carrasca em dificulta el pas. Al final em rendeixo i retorno al sender fressat pel lloc que més em convé.

El senderó va resseguint el contrafort sud del Pui Tabaca a prop del rocam alternant baixades i pujades fins al Mirador de Pui de Bellero (1041 m). Orientat al sud la vista que ofereix s’estén fins a la llunyana Torreta d’Orri; més a prop, Ribera de Cardós, Cassibrós i Surri. Reprenem la marxa en direcció a Bonestarre; en principi l’idea era arribar fins a la població i des d’aquí al Turó de Millarès situat al sud de les Collades o Collada d’Amill on comença la grimpada. Però no gaire estona després del mirador veiem per la dreta un camí que puja entre antigues feixes, les Feixes de Pubillero. Veiem restes plàstics d’alguna prova esportiva i fites que van marcant un desdibuixat viarany que, en sentit nord, guanya alçada ràpidament fins a deixar-nos a la carena que s’allarga fins al cim. El pendent perd intensitat per terreny més agradable; més tard veiem pintura vermella a l’esglaó pedregós previ al Roc Farradal o Turó de Millarès (1302 m).

Baixem a l’herbada Collada d’Amill o les Collades (1266 m) alçant-se davant nostra un pendent costeruda. Comencem a grimpar pel rocam seguint la pintura vermella que va marcant el traçat intentant evitar no entrar al carrascar on el trànsit és més penós. Assolim el Pui Xic (1416 m), baixem a un petit coll (1405 m) i reprenem el marcat ascens fins al Pui Gros (1512 m).

Lleu descens a un ampli pla herbat (1500 m) on creiem que s’han acabat les dificultats, ja que la perspectiva sobre el proper Pui Tabaca és enganyosa. Perdo la pintura, però després de superar unes graonades per trams herbats retorno a la carena i a veure els senyals vermelles (1560 m). Tot seguit, gairebé sense perdre altura passem per una mena de collet on veiem les restes d’una antiga construcció reprenent l’ascens fins a les següents cotes (1607 m i 1628 m). Em separo de la cresta pel costat d’Estaon progressant per l’herbei. Per una canaleta reprenc la cresta i la pintura en el punt més delicat de la grimpada. Com que no ho veig molt clar, reculo pel mateix lloc fins a l’herbei i continuo pujant fins a una altra canal que em situa, de nou, al crestall. Després de superar un pas una mica aeri, només ens resta seguir la pintura pel rocam fins al Mirador del Pui Tabaca (1718 m).

Sense presses, gaudim de l’ampli panorama que s’obre davant nostre tant a llevant com a ponent a causa de la posició estratègica de la serra. Les vistes sobre la Vall d’Esterri de Cardós és completa, des del Tudela fins a la Noguera de Cardós, podent imaginar-nos la glacera que el va conformar. Un cop hem reprès l’alè, continuem al nord seguint la pintura groga que ens deixa a un collet on hi ha l’Oratori de Sant Antoni (1627 m). Aquí finalitza la pista forestal tancada a vehicles que prové de Lladrós i és per on baixem a la població. A prop de la mateixa, després de passar pel costat de l’entrada d’una galeria relacionada amb les obres hidroelèctriques de la vall, l’abandonem el camí en direcció a un dipòsit d’aigua (pintura groga).

Un cop a Lladrós (1032 m) anem a buscar la carretera L-504, en direcció a Tavascan. Per la dreta, deixarem l’asfalt seguint les indicacions per anar a la Mare de Déu del Pont i Arrós de Cardós. A partir d’ara la senyalització és abundant i no hi ha pèrdua. Creuem la Noguera de Cardós per un dels ponts medievals de la zona just al davant de la petita ermita de la Mare de Déu del Pont dedicada a Santa Rita (989 m) continuant, pràcticament a peu pla entre camps a dall per a la Cultia de Lladrós. Tot seguit, la darrera pujada ens deixa al Mirador de les Gorgues de Lladrós (1075 m). Situat estratègicament, el paisatge s’obre des dels fèrtils camps entre Arrós i Benante fins a Lladorre més al nord. Diversos plafons ens ajudaran a comprendre la geologia de la vall i la seva flora i fauna, així com poder identificar la seva geografia. Només ens resta seguir el sender fressat que sense presses ens deixa a la part alta d’Arrós de Cardós (1037 m).