El Torrent de la Coma d’en Pastor, Coll del Faraó, Serrat del Faraó Occidental i Camí de la Palomera des de Vinya Nova

Curta però intensa sortida en la que pretenía dues coses: la primera pujar fins al coll del Faraò per fer un dels recorreguts que hi ha al llibre “ Cims sense corda de Montserrat”. No havia pujat mai per la canal que porta a aquest collet i en tenia ganes, ganes de veure el Faraó de prop. La segona intenció era la de cercar un pas alternatiu al Pas de la Llastra en el cas de que continués estàn sense la corda que sembla que algú hi posa de tant en tant i que algú altre treu.


He sortit del parking del restaurant de Vinya Nova per dirigir-me cap a Can Jorba. Uns centenars de metres més enllà de Can Jorba ja hi ha la sortida del cami que vaig agafar de baixada, el Camí de la Palomera i uns pocs metres mës enllà l’entrada al Torrent de la Coma d’en Pastor pel que vaig fer la pujada fins arribar a conectar amb el Camí del Cabrit que em va deixa al cap de poca estona a la zona per la que pujaría cap al Coll del Faraó. Portava un track que havia fet exactament el que jo volia fer. La foto de l’autor em va fer pensar que es tractava d’una persona gran ( tercera edat) avesada a la muntanya, però no hi havia cap mena d’informació sobre l’itinerari. Vaig agafar aquest track malgrat la manca d’informació ( cosa que no faig quasi mai) perquè em va semblar que la persona era de fiar i a més perquè duia les indicacions del llibre esmentat. El track de referència pujava per un indret i baixava per un altre situat uns metres més enllà. Vaig fer el mateix que havía fet l’autor del track.


L’entrada al corriolet que remunta en direcció al Coll del Faraó es ben evident. Està en un petit gir del Camí del Cabrit en que tens a la teva dreta una gran fita i la teva esquerra un gran pi solitari. Estás sota del Faraó. Per allà vaig entrar. De seguida es veia que per allà hi passava poca gent però es podia anar pujant. Aviat em va tocar grimpar sobre roca, inclinada però de bon fer. A la meva dreta veia els arbres de la canal que pujava en paral-lel al meu itinerari. Tenía pinta de ser el camí més lògic per anar amunt ja que el que jo seguí cada cop agafava més inclinació. Vaig adonar-me de que mica en mica m’anava separant de l’itinerari del track que duia com a referència mentre que les dificultats de la pujada anaven en aument. A on vaig veure una bona oportunitat per a fer un flanqueig sobre roca ho vaig fer per entrar dintre de la canal boscosa esmentada abans. El flanqueig té un punt una mica delicat al seu final , dos o tres passes, però es fa bé. He de dir que en cap moment del tram que havia fet de pujada vaig veure ni fites ni marques. En canvi tot va ser entrar a la canal i començar a veure marques verdes. Vaig anar pujant fins que de nou em vaig trobar amb la roca nua. Tocava tornar a pujar mig grimpant per una roca de bon fer però que cada cop agafava més inclinació. El llibre diu que quan la paret de roca ja es fa molt dreta cal anar cap a l’esquerra a on continua una canal arbòria i així ho vaig fer però hi vaig entrar per un lloc a on semblva que hi havia un corriol per quedar enganxat, literalment, al cap de pocs metres amb els aritjols que tallaven el pas. Va tocar tornar cap a la zona de roca per pujar uns metres més amunt fins que vaig tornar a entrar a l a canal pel lloc adient. Uns 50 metres més amunt ja vaig arribar al Coll del Faraó un indret espectacular, preciós que compensava les dificultats de la pujada. Allà tenía a tocar el majestuós Faraó, uns metres més enllà, al final d’una pujada que sembla molt assequible sobre roca, el collet que queda sota les pilotes que configuren els Ous del Faraó i que suposo que només es poden pujar escalant-les, l’impresionant Agulla de la Tempestat una mica mes al nord dels Ous del Faraó. Aquests cims estaven a la meva esquerra. A la dreta podia apreciar el camí carener que havia de fer per arribar al cim del Serrat del Faraó Occidental i cap allà vaig anar. Fer el cim requereix d’una grimpada senzilla i sense massa exposició. Les vistes son excepcionals ja que a més de veure els cims esmentats abans veus la cara oest del Faraó plena de petites baumes. Pots veure també el Montgrós en direcció est, la zona dels Ecos, .........., en fi : una passada de cim.


Després d’uns minuts al cim tocava desfer el camí i baixar per a on havia pujat, amb molt de compte perquè l’inclinació era important. Al arribar al punt a on havia fet el flanqueig per entrar a la canal arbrada vaig adonar-me de que que track continuava tirant avall i que el cami estava ben fresat i es podia anar seguint amb certa comoditat. Al final vaig sortir al Camí del Cabrit sense problemes. Si algú vol fer aquesta ruta li recomano que pugi i baixi per aquesta canal, que no fassi el que vaig fer jo per començar a pujar


Un cop al Camí del Cabrit vaig continuar cap al Coll del Mosset per conectar amb el Camí de la Palomera per anar baixant cap a la pista que porta a Can Jorba i a la Vinya Nova.




Si el Camí de la Palomera no presenta cap dificultat tècnica el Torrent de la Coma d’en Pastor ja es una altre cosa. Es camina bàsicament sobre roca i s’han d’anar fent petites grimpades que no son complicades perquè allà a on el torrent té passos difícils sempre hi ha l’opció de superar-los agafant escapatòries a dreta o esquerra. El punt culminant d’aquest torrent es el Pas de la Llastra que es una dreta rampa sobre roca que et treu de la llera del i torrent. Es fàcil de superar perquè hi ha fites que et marquen el millor camí per anar pujant. La part superior son uns 3-4 metres molt drets amb poques preses. A vegades hi ha una corda i a vegades no. Hi he pujat dos cops en cap d’ells he tingut la corda instal-lada. Recordo que la primera vegada que havia passat per aquī, aquests últims metres em van demanar bastanta concentració per assegurar bé els peus i poguer progressar per aquest curt tram de 4-5 metres. Aquesta vegada he intentat no passar-lo pel que m’he desviat 8-10 metres cap a la meva esquerra per a veure que hi havia. M’ha semblat que el pas que tenía allà era més senzill. S’ha de fer un curt flanqueig una mica exposat perquè hi ha un bon pati a sota però son només dos passos i després ja es tracta de grimpar fins arribar al punt en que es coincideix amb el final del Pas de la Llastra. Un cop superat aquest obstacle ja es tracta d’anar seguint les fites que et porten al Camí del Cabrit i a la canal que puja cap al Coll del Faraó