ELS 6 RUSSELL DES DE LLAUSET: Agulla S, Oriental (E), Avantcim SE, Central, Punta Bretxa, Agulla SW

POTS VEURE L'ÀLBUM COMPLET DE FOTOS DE LA RUTA AL GOOGLE FOTOS

Ruta que, des de l’estany de Llauset com a punt de partida i final, ascendeix a tots els 6 cims del massís dels Russell, tots ells de més de 3.000 metres. Aquests conformen la part més oriental del massís de la Maladeta i són un mirador privilegiat, a migjorn (S) sobre el massís del Vallibierna i la seva vall que s’endinsa cap a la de Benás, a ponent (O) sobre els tres mils de l’Aneto, el Margalida i el Tempestades, i a gregal (NE) sobre el Mulleres i la preciosa cresta de Salenques, i la vall del mateix nom que s’endinsa cap a la vall de Barravés. Si afinem la vista més enllà, podrem reconèixer molts altres dels grans senyors del Pirineu en la distància (Cotiella, Posets, Perdiguero, Crabioules, Besiberris, Punta Alta, Montardo, Pica d’Estats, etc).

Eclipsats pel proper Aneto i menystinguts per la llarga i garrotxina aproximació a què obliguen (aspecte que canviarà amb el nou refugi que està construint la FAM, i que ja està molt avançat), els Russell gaudeixen d’un ambient ben solitari i gens massificat. L’entorn àrid, erm i rabiosament pedregós en el que t’exigeixen endinsar-te, a partir de la collada de Vallibierna, els confereix una singularitat molt especial, difícil d’oblidar i de les que deixa petja (en positiu i en negatiu...).

Des de Llauset fins al coll de Vallibierna anirem seguint les marques del GR-11. I a l’inrevés a la tornada. En tot el tram des del coll de Vallibierna, els cims del Russell i la tornada al coll, només seguirem algunes fites escadusseres, en alguns trams, i traces de sender en altres poques. En la major part del recorregut els grans blocs de roca són els amos i senyors de la zona.

DIFICULTAT
L’he catalogada com a DIFÍCIL per:
- El terreny extremadament pedregós i sense sender pel que discorre la ruta a partir del coll de Vallibierna. Cal extremar les precaucions i estar habituat a caminar durant hores per aquest tipus de terreny. Certament resulta llastimós i de molt mala petja en molts trams. Molt recomanable dur casc, especialment per pujar a l’Agulla S per la canal dels Blocs Enclastats o dels “Bloques Empotrados” (o canal Sud).
- Al no haver-hi sender en aquests trams, i tot i la presència d’algunes fites, cal tenir certa orientació a cercar els punts de pas correctes, especialment a l’aproximació i a l’interior de l’anomenada canal dels Blocs Encastats, al camí de l’Avantcim al Central, a la baixada de la punta de la Bretxa cap a l’agulla SW, i des d’aquesta cap a la collada dels Bouquetins i fins a la dels Isards.
- Ruta força llarga (16 Kms) i que ronda, fàcilment, les 10 hores de durada o més.
- Desnivell acumulat notable (més de 1.500 mts) i en format trencacames (diversos ascensos i descensos).

DETALLS
Els temps inclouen les aturades (detallades a la descripció de la ruta).
P: Temps parcial del tram entre waypoints.
T: Temps total acumulat.

Temps total: 10:15 hores
Temps efectiu: 8:45 hores

APROXIMACIÓ
Des de la carretera a l’Aran cal arribar al poble d’Aneto i des d’aquest, agafar el camí irregularment asfaltat que ens anirà pujant fins a la presa o estany de Llauset. Cal tenir en compte que, a l’hivern, el túnel que hi ha tot just abans de l’estany és tancat (es pot passar a peu per una porta que roman oberta). Fora de l’hivern però, podrem fer tot el túnel amb el cotxe i només sortir-ne ja trobarem la zona d’aparcament, a tocar de la paret de la presa.

ESTANY DE LLAUSET (2.200 m) 6:10
Sortim en negra i estelada nit encara. Amb el frontal al cap vorejarem tota la riba esquerra de l’estany de Llauset, seguint el GR-11, que ens durà fins a tocar el riu del Cap de Llauset. Cal estar atents just abans del riu, en una cruïlla, a no prendre el camí que puja a la dreta, ja que porta a un antic pont metàl·lic que, el 2013 encara hi era en mal estat, però que aquest any 2014 ja ha desaparegut (waypoint PONT DESAPAREGUT). Seguirem pel camí de l’esquerra, flanquejant de forma planera fins a tocar les aigües del riu.

PASSERA DE FUSTA (2.200 m) 6:35h P0:25h T0:25h
Creuem la passera de fusta que en cas de que el riu baixi cabalós no sé jo si és de massa ajuda. A partir d’aquí, el camí descriu un semicercle per entre l’herbei, i comença l’ascens de veritat.

CRUÏLLA VALL DE LLAUSET (2.250 m) 6:40h P0:05h T0:30h
Al cap de ben poquet topem amb el cartell indicatiu de la cruïlla del camí que baixa, per ponent, de la vall de Llauset, via clàssica de descens del Vallibierna i del Culebres. Deixem aquest camí a la nostra esquerra i seguim el GR-11 amunt i decantant-nos cap a gregal (NE).

CABANA DEL BOTORNÀS (2.350 m) 6:50h P0:10h T0:40h
Finalment el sender es relaxa, desembocant en un collet on hi ha una gran fita de pedres. En aquest punt veurem, a la nostra dreta, la cabana del Botornàs. És una antiga cabana de pastors en prou bon estat per fer les funcions de refugi lliure en cas que decidim passar la nit aquí.

ESTANY DEL BOTORNÀS (2.350 m) 6:55h P0:05h T0:45h
Ben a tocar ja se’ns obre el meravellós estany del Botornàs. És un estany encaixonat en el menut circ del Botornàs entre precioses carenes.

Passem a tocar de les seves aigües, deixant l’estany a la nostra esquerra i seguim aigües amunt del riu del Cap de Llauset. Sempre a tocar d'aquest, el GR-11 circula en lleuger ascens per la riba esquerra del riu, i després creua a la dreta.

CRUÏLLA ESTANY DEL CAP DE LLAUSET (NOU REFUGI) (2.410 m) 7:10h P0:15h T1:00h
Sense massa dificultat arribem a aquesta cruïlla del GR-11, on trobarem un gran cartell indicador. Si seguíssim la variant del GR que segueix amunt, vers gregal, aniríem a trobar l’estany del Cap de Llauset (anomenat també de l’Avioneta, ja que fa anys se n’hi va estavellar una).

Nosaltres però, virarem a mà esquerra, en la direcció que indica el cartell cap als Ibons de Vallbierna i el pic de Vallibierna per l’estany Xelat. Inicialment el sender prou ben fressat es decanta, en un contundent ascens, cap a mestral (NW), però ràpidament vira cap a ponent (W).

En aquest punt la foscor encara no ens permet observar, en la distància, l’evolució de les obres del nou refugi que està construint la Federación Aragonesa de Montaña (FAM) als peus del pic de la Solana de Llauset. A la tornada veurem si han avançat gaire les obres respecte l’any passat, quan ja vam venir per aquí en un primer intent frustrat dels Russell.

CRUÏLLA PIC DE VALLIBIERNA (2.520 m) 7:20h P0:10h T1:10h
Apropant-nos fins a tocar les aigües que davallen de l’estany Xelat arribem en aquesta cruïlla que ens separarà definitivament del camí d’ascens al Vallibierna (deixem les fites a la nostra esquerra). Nosaltres, seguirem les indicacions del cartell que hi és present, sense abandonar el GR-11, vers tramuntana, en direcció al coll de Vallibierna

COLL DE VALLIBIERNA (2.732 m) 7:45h P0:25h T1:35h
Quan el camí torna a virar a mestral, aquest s’endureix i entrem en la primera gran zona rocosa de la jornada, malgrat que encara anem trobant restes de sender. El camí s’anirà encaixonant, tot fent-se més i més exigent fins a desembocar menut coll de Vallibierna.

En aquest punt fem una breu aturada. Val molt la pena. A ponent els primers i dèbils raigs de sol il·luminen les més altes carenes del llunyà Posets, mentre a tocar, als nostres peus, observem per primer cop els solitaris ibons de Vallibierna, que s’abraonen a l’abisme de la fosca dentallada de la vall de Vallibierna. Això contrasta amb el cel ponentí que es tenyeix d’un preciós taronja incandescent (que agraïda que és la muntanya quan fas l’esforç de matinar...).

A llevant observem bona part del camí fet, i ara sí que podem observar l’estany del Cap de Llauset reflectint les primeres llums del dia. Més enllà, sota un cel llevantí tenyit d’un color grogós no és fàcil distingir-hi els Besiberris o la Punta Alta, que capitanegen tota la bateria de crestalls pallaresos que els van darrere.

I cap a tramuntana, observem la poc dibuixada collada dels Isards i al seu darrere, la mola rocosa dels Russell, de la qual, almenys des d’aquí ja en podem distingir tres dels seus cims (l’Agulla S, l’Avantcim SE i l’Oriental (E)). L’incipent sol colra delicadament el vessant llevantí dels Russell, suavitzant-ne la seva rusticitat.

A partir d’ara entrarem al regne mineral més exuberant. Ens queden per endavant moltíssimes hores d’anar saltironant entre grans blocs de pedra. I una bona mostra ja en serà el flanqueig cap a la collada dels Isards.

COLLADA DELS ISARDS (2.807 m) 8:05h P0:20h T1:55h
Anirem trobant algunes fites que, sense perdre mai alçada i lentament entre el pedregar, ens guiaran en el flanqueig cap a la collada dels Isards.

En aquest punt ens atrapa el sol per primer cop des que hem sortit de Llauset. Així doncs, aprofitem per a reposar una bona estona i esmorzar i gaudir de les vistes de la zona, que s’eixamplen encara més que al coll de Vallibierna.

A migjorn (S) el massís del Vallibierna ara sí que se’ns mostra exultant i bellament il·luminat pel sol del matí. A gregal (NE) el preciós estany del Cap de la Vall refulgeix les primeres llums solars, i més enllà, superant l’estimball de Salenques, la famosa i afuada cresta de Salenques.

El massís dels Russell se’ns mostra ara més vast. Sobre la carena que uneix la collada dels Isards amb els Russell no acabem d’intuir la collada dels Bouquetins, per on tornarem després (i és que a la tornada veurem que més que un coll és un menut pas per on desgrimpar). En canvi, el que sí que ja s’intueix perfectament és la cicatriu que esberla la paret meridional del massís, a tocar de l’Agulla S, i que és coneguda com la canal dels Blocs Enclastats, i que és el pas per on ascendirem a l’Agulla S. També podem intuir la diagonal que és la via clàssica, des d’aquest vessant, per a pujar al Russell.

Malgrat que ja brilla el sol, el fred hi sigui vivíssim. Així que les tremolines ens obliguen a reiniciar la marxa, decidits cap a cercar la canal dels blocs enclastats (anomenada així per la presència d’un parell de grans blocs de pedra encaixonats al bell mig de la canal, un dels quals haurem de superar-lo per sota).

Anem trobant alguna fita molt escassa, així que bàsicament ens anem orientant tenint com a referència la canal. La progressió es fa lenta i delicada, tot brincant entre grans blocs de pedra.

En aquest punt, abans d’entrar a la canal, és molt recomanable posar-se el casc. El terreny de la canal és pedregós, molt inestable i amb molt pendent. Es produeixen algunes esllavissades menors espontànies, però sobretot s’ha d’anar amb molta cura si es va en grup, ja que el pas de les persones és el que pot ocasionar més despreniments de roques i terra.

Només endinsar-nos a la canal observarem unes fites magníficament col·locades que ens guiaran i que, en breu, malgrat sembli que el més evident és tirar ben recte, ens faran girar i grimpar cap a la dreta. Passat això farem un lleuger flanqueig cap a la dreta i ja desembocarem cap al tram final de la canal on reconeixerem el bloc enclastat que haurem de superar per sota (malgrat que hi ha alguna ressenya que el supera per sobre, és més senzill fer-ho per sota).

Cal endinsar-se al forat evident que hi veiem. Hi ha molt poc espai i la motxilla s’haurà de fer pujar abans o després, mai amb nosaltres. La posició és llastimosa i el forat menut. S’ha de contorsionar una mica el cos i aprofitar els mínims punts de suport que dóna la roca per superar un pas d’un metre i mig, aproximadament, dificultat per la forma de cova tant de l’entrada com de la sortida. En moltes ressenyes es diu que és un pas de III... jo no l’hi posaria pas tant, però ja sabeu que en temes de valoració de dificultat tot és molt subjectiu.

Un cop superat aquest pas, trobem immediatament una fita. Ens està indicant que som al collet de l’Agulla S (malgrat es perdi la perspectiva des d’aquest punt) i que la tenim a la nostra esquerra.

AGULLA SUD (S) RUSSELL (3.095 m) 9:55h P1:50h T3:45h
La pujada a l’Agulla S és ràpida i sense massa complicacions. S’ha de grimpar en l’inici de la paret i després decantar-se cap a l’esquerra, al vessant de llevant, per fer un flanqueig aeri però amb molt bones preses. Un cop superat aquest flanqueig, en una petita grimpada ja assolirem el primer tres mil de la jornada, el cim de l’Agulla S, on no hi ha espai per a fer-hi massa res, només recolzar el cul per fer les pertinents fotos des del cim. Les vistes sobre la vall de Vallibierna o cap a la zona de l’estany del Cap de la Vall, amb el camí fet des de la collada dels Isards són fantàstiques. La panoràmica que hi ha sobre la canal que haurem de fer de pujada impressionen, però ja veurem que no és tant rebel com sembla.

La baixada de l’Agulla S tampoc té massa complicacions, desfent el camí fet, de nou fins al collet. A partir d’aquí, després de baixar una mica, hem de grimpar, en forta pujada, per la canal que havíem vist des del cim. Ho fem per la banda dreta del pas acanalat per on pugem. Hi ha molts bons agafadors durant tot el tram i es pot pujar relativament bé (val la pena fer una ullada enrere a l’Agulla S per veure la magnífica i imponent estampa que presenta des d’aquí, molt més ferotge del que realment acaba sent la seva ascensió). En acabar aquest tram de fortíssima pujada la cosa es suavitza i ens trobem al capdamunt del massís dels Russell, a la zona anomenada en algunes ressenyes com a nus de crestes, ja que és la cruïlla que uneix les carenes dels diversos cims del Russell. Des del nus de crestes ja guanyem unes vistes espectaculars de 360º.

En aquest punt, deixem la motxilla, ja que hi tornarem a passar, per fer un tram d’anada i tornada fins al 2n tres mil de la jornada, el Russell Oriental (E). Sorprenentment, haurem de baixar un tram força llarg per fer el cim i de nou entre un mar de blocs de pedra.

RUSSEL ORIENTAL (E) (3.042 m) 10:45h P0:50h T4:35h
En 20 minuts des del nus de crestes, i després d’un descens lent i feixuc, i amb una grimpadeta final, acabarem assolint el cim del Russell Oriental (E). Es fa pesat arribar-hi i és el cim més allunyat de tots els Russell però, a part de pel col·leccionisme de tres mils, també val la pena arribar-hi per tenir unes vistes molt boniques i molt més abocades sobre el Mulleres, la cresta de Salenques i la seva vall. Val molt la pena, també, per tenir una visió totalment diferent del massís dels Russell, i veure clarament la diagonal de la via clàssica d’ascens a aquest des del seu vessant sud, o una nova imatge del vessant meridional de la cresta del Margalida i el Tempestades, amb l'agonitzant congesta de les Salenques.

Després de les pertinents fotos, reprenem el camí de pujada de nou cap al nus de crestes. Si de baixada el camí ha estat feixuc, de pujada encara ho serà encara un xic més.

AVANTCIM SUD-EST (SE) RUSSELL (3.205 m) 11:20h P0:35h T5:10h
De nou al nus de crestes, recollim la motxilla i immediatament, gairebé sense voler, assolim el 3r tres mil de la jornada, l’Avantcim SE Russell.

Repetim les immenses vistes anteriors, ara més aèries, i recuperem les vistes fantàstiques sobre el Posets. A més, des d’aquí observem ja també el massís del Perdiguero, Crabioules, etc. I més al sud, la talaia del Cotiella. Darrera de tota la carena dels Russell, i per sobre del Margalida i el Tempestades, imponent, ja treu el cap l’Aneto.

PIC DE RUSSELL (CENTRAL) (3.207 m) 11:30h P0:10h T5:20h
Fins al pic Central de Russel o pic de Russell, tenim dues opcions. Una és passar per la cresta que els uneix. Inicialment és una cresta prou assequible, tot i que en el seu tram final té un parell de punts complicats. L’altra és, decantant-se pel vessant meridional de la cresta (banda Vallibierna), hi ha un senderó un pèl desdibuixat que, sense cap problema, en 10 minuts, et du fins al cim culminant dels Russell.

Aquesta vegada, com que faig l’excursió en solitari, havent-hi l’opció senzilla, decideixo no encigalar-me innecessàriament per la cresta. Així que prenc el senderó que flanqueja pel vessant meridional de la cresta, fins a remuntar el cim, i assolir així el punt culminant del massís dels Russell i màxima alçada de la jornada.

PUNTA DE LA BRETXA DE RUSSELL (3.195 m) 12:00h P0:30h T5:50h
Sense perdre massa temps seguim per la part alta de la carena (la cresta ja ha desaparegut), vers llevant i, vigilant de no aproximar-nos massa als espadats que cauen cap a Salenques, anem fent camí (sense marcar però evident) per entre un enllosat irregular de rocs. El tram és força llarg i ens du mitja hora bona recórrer-lo tot fins al fins al 5è cim de la jornada, la Punta de la Bretxa.

Ens arribem fins a l’extrem de la bretxa per contemplar així, de ben a prop, la ganivetada d’aquesta i la cresta que s’alça a continuació, impressionant, entre els cims del Margalida, el Tempestades i, finalment. Això ens fa rememorar l’ascensió feta fa 4 anys, des de la vall de Vallibierna per a coronar el Tempestades i el Margalida.

Retornem al cim de la Punta de la Bretxa i fem una bona aturada per recuperar forces després del rosari de tres mils fets. Només ens en queda un, l’Agulla SW.

CRUÏLLA CAMÍ ASCENS RUSSELL DES DE VALLIBIERNA (3.040 m) 12:30h P0:30h T6:20h
Un cop reposats anem a buscar la canal de sortida de les parts altes del massís sense haver de retornar al Central de Russell, on sí que hi arriba la via clàssica d’ascens. Cal tirar un xic enrere i treure el cap cap a la banda de Vallibierna i fixar-se bé en algunes fites que ens indicaran perfectament per on hem de començar a baixar. La baixada és contundent, ràpida i per terreny un xic descompost. Així i tot no tenim massa problema en trobar el camí de la via clàssica d’ascens al Russell des de Vallibierna.

Un cop retrobat aquest girem a mà dreta per a seguir el descens, passant per algun tram que cal desgrimpar, fins a desembocar en l’immens pedregar del vessant sud del Tempestades i el Margalida. Aquí nosaltres abandonem el camí cap a la vall de Vallibierna per, entre alguna fita mig perduda, anar resseguint les parets meridionals del massís dels Russell vers xaloc (SE). Altre cop ens endinsem en un autèntic caos de blocs de pedra entre els quals, amb compte, haurem d’anar trobant el millor pas. Anem guanyant fantàstiques vistes sobre l’Agulla SW, que des d’aquesta banda es presenta imponent.

Seguim el que hem llegit en altres ressenyes i voltem l’Agulla SW per anar a cercar la canal que hi puja des del seu vessant llevantí. Remuntar els 150 metres de desnivell, aproximadament, per anar a buscar aquesta canal, entre el mar de blocs de pedra, el cansament i el sol que ja fa estona que ens fa suar, resulta més esgotador del que havíem pensat.

Un cop encarats a la canal d’ascens al collet previ a l’agulla, girem vers ponent i l'ataquem. Aquesta canal és molt dreta i té un terreny terriblement descompost, cosa que fa que la pugem molt lentament i esbufegant.

AGULLA SUD-OEST (SW) RUSSELL (3.029 m) 13:35h P1:05h T7:25h
Un cop al collet deixem la motxilla i ens posem l’arnés, duent un mosquetó HMS i un 8. Hi ha una corda fixa instal·lada i en molt bon estat, així que en cas de que es compliqui la baixada sempre podrem rapelar a l’estil clàssic.

Segons les ressenyes que corren si bé la pujada es pot fer amb cura, la baixada presenta certes dificultats que fa que, en molts casos la gent acabi fent un ràpel per baixar. Es parla de passos de II+.

Iniciem l’ascens, en principi, per la part dreta de la canal de l’agulla i després cap a l’esquerra anant a cercar una ampla fissura. El pas inicial de la fissura és el més complicat tot i que els agafadors hi són boníssims. Serà on haurem d’anar amb compte a la baixada. Un cop superat això, la veritat, la grimpada tampoc té massa història més. És curta, ràpida i amb boníssimes mans i peus. No triguem gens assolir el darrer cim de la jornada, l’Agulla SW, el 6è tres mil, completant tots els Russell.

Fem les fotos obligatòries tot intentant trobar amb la vista el pas de la collada dels Bouquetins per on haurem de retornar en breu. Veiem que s’han tret totes les bagues i cintes que hi havia anteriorment per preparar el ràpel. Ara només hi ha la corda fixa.

Fem la temuda baixada. Inicialment encarats cap al collet, sense massa problemes. Quan arribem a la part inferior de la fissura, únicament ens girem de cara a la roca i, ben agafats, allarguem el cos tant com podem per a superar aquest tram més complicadet. Res més. Cap més problema. La veritat és que un cop feta l’Agulla SW puc afirmar que en algunes ressenyes s’ha mitificat en excés la seva dificultat. Si s’està avesat a la progressió en crestes i a les grimpades (i desgrimpades) no ha de suposar massa dificultats. Evidentment es pot baixar en ràpel, però almenys en el meu cas, no ho vaig trobar necessari.

Un cop davallats de l’agulla, recuperem la motxilla i ens encaminem, de nou, per un vastíssim oceà d’enormes blocs de pedra. No hi ha fites i ens hem d’orientar entre tantíssima pedra, per anar saltironant cap a la menuda canal que ens pujarà a la carena que ens permetrà saltar al vessant meridional dels Russell per dur-nos a la collada dels Bouquetins.

COLLADA DELS BOUQUETINS (2.939 m) 14:20h P0:45h T8:10h
Després d’una progressió de nou lenta i pesada intuïm la canaleta que ens permet superar l’esperó rocós i assolir la carena que resseguirem pel seu fil en direcció xaloc (SE), fins a intuir el que en els mapes sembla tan clar, i a la realitat no és tan evident, la collada dels Bouquetins.

S’hi ha de tenir una mica de fe i veure que, efectivament, aquell pas dret és la collada. Caldrà desgrimpar de nou (amb cura, però sense problemes excessius tampoc), fins a entrar de nou en el desgavell de pedres de la part llevantina dels Russell, que ja havíem recorregut de bon matí anant a cercar la canal dels Blocs Enclastats.

COLLADA DELS ISARDS (2.807 m) 14:45h P0:25h T8:35h
Una nova progressió feixuga i garrotxina, sense cap fita clara, ens permetrà tancar el cercle just abans d’assolir de nou la collada dels Isards. A partir d’aquí ja només ens queda desfer el camí fet a trenc d’alba, ara en constant davallada. Un nou descens fitat per terreny dur i pedregós ens retornarà cap al coll de Vallibierna.

COLL DE VALLIBIERNA (2.732 m) 15:00 P0:15h T8:50h
Des d’aquí emprenem el GR-11 de nou, així com el darrer tram realment pedregós de la jornada, i que en forta baixada, primer vers xaloc, i després ja per sender més calmat cap a migjorn (S), ens durà fins a la propera cruïlla de camins.

CRUÏLLA PIC DE VALLIBIERNA (2.520 m) 15:20 P0:20h T9:10h
Deixem el camí del Vallibierna a la nostra dreta. A partir d’aquest punt ja gaudirem de bones panoràmiques sobre el nou refugi que la FAM està construint als peus del pic de la Solana de Llauset. Les obres estan molt avançades.

CRUÏLLA ESTANY DEL CAP DE LLAUSET (NOU REFUGI) (2.410 m) 15:30 P0:10h T9:20h
Joguinejant amb les aigües que davallen de l’estany Xelat ens plantem de nou en aquesta cruïlla. Ara girarem a mà dreta per prendre el sender que ens ha de dur, resseguint les aigües del riu del Cap de la Vall, cap a l'estany del Botornàs.

ESTANY DEL BOTORNÀS (2.350 m) 15:40 P0:10h T9:30h

CABANA DEL BOTORNÀS (2.350 m) 15:50 P0:10h T9:40h
A partir d’aquí iniciem el darrer gran descens de la jornada.

CRUÏLLA VALL DE LLAUSET (2.250 m) 15:55 P0:05h T9:45h
Un cop assolim aquest punt, en comptes de seguir recte desfent el camí fet de nit, girem a mà esquerra per un sender també prou fressat. Aquest portava a l’antic pont metàl·lic que l’any 2013 jo encara havia utilitzat.

PONT DESAPAREGUT (2.210 m) 16:00 P0:05h T9:50h
Observem com només en queden les bases de formigó on s’assentava el pont. Des d’aquí però baixem en un no res a les passeres de fusta que ara permeten creuar el riu del Cap de la Vall.

PASSERA DE FUSTA (2.200 m) 16:00 P0:05h T9:50h
Per aquí creuem el riu i ja encarem el darr