Eriste Norte per l'ibon de Millars des del refugi de Viadós (Massís de Posets)

Ascensió al més septentrional dels tres pics d'Eriste, un conjunt de cims que, per la seva ubicació transversal al cordal principal del Massís de Posets, ofereixen amplíssimes panoràmiques de les principals elevacions de la zona central de la Serralada pirinenca (Aneto, Posets, Perdut, Vignemale, Perdiguero, Bachimala, Neouvielle...). Una ascensió per un entorn feréstec i de plena alta muntanya que no presenta gaires dificultats tècniques, excepte en un parell de punts (una cornisa passat l'ibón dels Millars i la grimpada final al cim) en què cal estar atents i ajudar-se de les mans.

La ruta s'inicia al refugi de Viadós, al qual s'arriba a través d'una estreta pista forestal de 10 km que parteix de prop del poblet de Gistaín, a la vall de Chistau. Partint del refugi, des del qual les vistes del Massís de Posets i del cordal dels Eristes són excepcionals, cal prendre el ben senyalitzat GR 11.2 en direcció al collado d'Eriste, corriol que travessa per un pont el Zinqueta d'Añes Cruces i que remunta el barranc de la Ribereta pel vessant esquerre, travessant praderies i bosc de pi negre fins arribar a l'àmplia i herbosa plana de las Tuertas, passada la qual prendrem una indicada desviació cap a l'ibón dels Millars.

Un cop al fressat i fitat corriol aviat arribarem a la cubeta del repressat ibón dels Millars, en un magnífic paratge voltat de contraforts que baixen de la base dels Eriste. Des de l'ibón, seguint les fites en direcció sud-est superarem els primers contraforts a través d'una inclinada cornisa, on caldrà parar atenció i ajudar-se de les mans, que ens deixarà en un àmplia fondalada plana a prop del GR 11.2, que porta al Collado d'Eriste i que havíem abandonat a las Tuertas (la tornada la farem per aquest punt).

Remuntant des d'aquest pla per terreny que es va endurint, més pendent i descompost (convé estar atents a les fites que anirem trobant entre el caos pedregós), ens dirigirem cap al collado dels Millars, superant els contraforts de la base de la Punta dels Millars per un fitat corredor esglaonat que evita haver de pujar per una penosa i descomposta canal.

Arribats al collado de Millars es pot optar per acostar-s'hi pel caos de blocs (en el nostre cas vam fer-ho de baixada), o per encarar directament la pujada al cim seguint les fites en sentit sud-oest, avançant primer per l'aresta cap l'avantcim i, sense arribar-hi, flanquejant després pel vessant de Bagüeña per un corredor herbós que ens deixarà en una petita bretxa oberta cap als altres dos Eriste, des d'on només caldrà grimpar curosament amunt, cap al cim de l'Eriste Nord, on arribarem en pocs minuts.

Des del cim les panoràmiques són immenses. En l'entorn més proper els Eriste Central i Sud, el Massís de Posets amb la impressionant cresta d'Espadas, els Pics de la Forqueta, les valls de Bagüeña i la Ribereta amb els seus ibons... Més allunyats la Punta Suelsa, els Culfreda i els diversos muntanyams del Mont Perdut, la Múnia, Vignemale, Neouvielle, Bachimala... Indubtablement, ens trobem en un dels millors miradors del Pirineu.

El retorn el farem pel mateix camí, amb la variant d'incorporar-nos al GR 11.2 més amunt (1), a l'alçada del pla situat per sobre i a l'est de l'ibón dels Millars, totalitzant uns 15 km i 1500 metres de desnivell positiu (les dades del GPS no són prou precises i la correcció de la ibp en aquest cas no sembla tampoc gaire correcta).


--------------

(1) En el retorn pel GR 11-2 apareix un petit tram de traçat recte a l'alçada del pla de las Tuertas a causa que el GPS va estar desconnectat uns minuts i no va registrar alguns punts: es tracta d'un camí, però, tan fressat i evident que confondre's és impossible.

Reportatge fotogràfic complet: