Espot i pics Morto, 2902 m i Subenuix, 2949 m, per l'estany de Sant Maurici i vall de Subenuix.

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Lleidatà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineulleidajsp" i us apareixeran totes.

Bonica excursió realitzada entre els dies 8 i 9 de juliol del 1989 als dos cims que tanquen la vall de Subenuix, el Subenuix de 2949 metres d’alçada i el Morto de 2902 metres.
La vall de Subenuix, que tributa a l’estany de Sant Maurici (amb el refugi Ernest Mallafré), i el seu estany, és un dels tres accessos al cim homònim, les altres dues son la vall d’Aigües Tortes i concretament des de l’estany i refugi de l’Estany Llong i la darrera des de la vall Fosca i l’estany Gento (amb el refugi de Colomina).
L’accés al Subenuix és fàcil, però el Morto ofereix algunes dificultats, no son difícils, però es requereixen coneixements d’alta muntanya i de saber grimpar tot buscant els millors passos, ja que descriurem una “Z” gegantina, passant d’un vessant a l’altre varies vegades i passant de llarg del cim dues vegades.
D’aquesta excursió en vaig escriure un article que fou publicat a la Revista Muntanya nº 770, agost del 1990, pàgines 137-139.
La vall de Subenuix és curta, estreta i tancada per altes carenes i té un estany no gaire gran i alguns estanyols més amunt, i també està solcada de grans tarteres, que el camí intenta esquivar.
Però la panoràmica que se’ns obra en arribar a la carena i als cims compensa el patiment d’haver hagut de travessar tarteres.
La vista des del Subenuix és espectacular, la del Morto és una mica més reduïda, però entre els dos cims podem veure: el Turbó, Cotiella, peña Montañesa, Becibé, Castanesa, Vallhiverna, Posets, Eristes, Russell, Aneto, Coronas, Maladeta, Gran Tuc de Colomers, Sarrader, Pala Alta, Montardo, Saboredo, Mauberme, A-mitges, Bassiero, Mont-valier, Mont-roig, Ventolau, Flamisella, Montabona, Certascan, Guerossos, Guiló, Tres Comptes, Encantats, Monastero, Fonguero, Sotllo, pica d'Estats, pica Roja, Monteixo, Lavans, Medacorba, Coma-pedrosa, Tristaina, Salòria, Saburó, Mainera, Pala Pedregosa, Montorroio, Montsent de Pallars, Carbonero, Vidals, Tort, Felià, Cerví, Pessó, Mussoles, Fosser, Mariolo, Dellui, Carlit, Forcanada, Molières, Feixant, Gerbosa i ... els que em deixo.
Així com els estanys de: sant Maurici, Llong. Redó, Bergús, Contraig, Gavatxos, A-mitges, Subenuix, Monastero, Muntanyeta, , Carbonera, Morto, Castiesso, Cubiesso, Neriolo i Tort i el congost de Tarradets,....no té preu tot el que es veu des d’aquests cims!

L'excursió comença a l'aparcament de prat Pierró, a uns tres kms d'Espot; a partir d'aquest punt només es pot seguir a peu o amb el servei de taxis.
L'itinerari segueix la transitada ruta turística fins l’estany de Sant Maurici. Ruta molt ben senyalitzada, i els metres inicials son un passeig amb baranes de fusta i petits ponts per a travessar torrenteres. Després el camí surt del bosc durant una estona i segueix sent molt evident.
Estrictament no cal arribar-hi, ja que pocs metres abans surt a l’esquerra el trencall del camí al refugi Ernest Mallafré i al portarró d’Espot.
Però és recomanable acabar d’arribar a l’estany per a poder-lo contemplar i admirar. De totes maneres haurem de tornar al trencall i seguir, sense cap mena de problema, l’esmentat camí al Portarró.
El camí és molt marcat i tots els trencalls estan senyalitzats. Molt aviat passem a tocar del refugi, que deixem a l’esquerra, i anem revoltant l’estany una mica enlairats. A mesura que ens acostem a la seva capçalera el camí comença a guanyar alçada.
Pràcticament a l’alçada de l’esmentada capçalera trobem l’entrada a la vall de Subenuix i per tant deixem el camí al Portarró a la dreta i enfilem el camí de l’esquerra, que és més estret, però igualment molt marcat.
Anem pujant per l’esquerra del torrent (la nostra dreta). L’altre vorera del torrent està ocupada per una gran tartera.
A una alçada de 2125 metres, aproximadament, el camí travessa el torrent i segueix pujant per la vorera dreta (la nostra esquerra).
Així arribem a l’alçada de l’estany de Subenuix, situat a 2200 metres d’alçada; però el camí el flanqueja enlairat, i l’estany el veiem enfonsat a la nostra dreta.
El camí segueix ben fresat fins arribar a la zona dels estanyols de Subenuix, un indret on hi ha varis estanyols, el més gran rep el nom d’estany Xic de Subenuix. És en aquesta zona on hi ha l’única possibilitat de plantar una tenda en tota la vall.
Aquí el camí desapareix i hem de seguir guanyant alçada sense camí. No hi ha cap problema d’orientació ja que el fons de la vall i el coll son evidents, ja que la vall és estreta i curta i en marcada direcció sud; de tota manera l’itinerari està perfectament fitat, i d’aquesta manera anirem esquivant tant com podrem la tartera.
D’anar seguint les fites o no depèn que ens trobem submergits en una caòtica tartera o que anem seguint el rastre d’un corriol, el qual busca i troba sempre el pas per a estalviar la tartera.
Aquest rastre de corriol i les fites ens porten decididament a l’E de la vall, gairebé sota mateix de la carena que la separa de la vall de Monastero, és a dir, sota el cim Feixant de Monastero.
És en aquest indret on el corriol va buscant tots els racons d’herbei i, a la vegada, es va apropant al peu de la gran graonada que sembla tancar la vall.
Per a superar-la, el corriol encara es decanta més a l’esquerra (E), car en aquest costat molt aviat hi ha un llom herbós que permet estalviar novament la tartera.
Dalt de la graonada s’entra a la coma final de la vall, encerclada a l’E pel pic Morto i a l’W pels dos cims de Subenuix.
A mesura que anem pujant també ens hem de fixar en el coll que tanca la vall, ja que en realitat el coll queda partit en dos, el de l’esquerra (E) és més baix i més a prop del pic Morto, l’altre coll està més a la dreta (W) i per tant més a prop del pic de Subenuix, entre els dos colls hi ha un bony, que s’anomena pic dels Estanyets i que arriba als 2892 metres.
Encara més a la dreta, i pràcticament a sota mateix del pic de Subenuix encara hi ha un altre petit coll, ens hi hem de fixar perquè serà per on baixarem després directament fins el fons de la vall.
Però anem per parts, primer hem d’arribar al coll E situat a 2789 metres d’alçada. Com no podia ser d’altre manera, el pendent s’accentua força en la darrera pala abans del coll i per a pujar-hi ens hem d’arrapar a la base del pic Morto, per a estalviar-nos l’esmicolada tartera.
En arribar-hi la panoràmica se’ns obra als estanys de la capçalera de la vall fosca, amb els estanys de la Muntanyeta, Morto, Castiesso, Cubieso i Neriolo; els primers els tenim pràcticament a sota mateix i també veiem que el vessant S del coll és molt planer i herbat.
Ara comença la part més delicada de l’excursió que consisteix en la pujada al pic Morto.
Primer hem de flanquejar uns metres per sota el fil de la cresta pel vessant S (la nostra dreta)
És un sector una mica llarg i evident, seguint unes rapisses herboses. No hi ha cap dificultat, ja que podem caminar-hi perfectament, però el pendent és molt pronunciat, i per tant, cal caminar amb precaució.
Així ens apropem al fil de la cresta, on hi ha una breta, situada ja molt a prop del cim, que ens permet passat a l’altre vessant (N).
En aquest vessant el panorama canvia radicalment, ja que passem de les terrasses herboses a les de granit, i per tant augmenta la seguretat, ja que ara tindrem molt bones preses en las que assegurar-nos.
L’itinerari a seguir en aquest vessant, és també molt evident, ja que hem de seguir pujant en diagonal vers una marcada bretxa que hi ha a l’E del cim i pràcticament a sota.
Durant aquesta marxa en diagonal passem per sota el cim, ja que anirem del vessant W a l’E.
Arribats, sense complicacions a aquesta bretxa (que té un marcat dit a l’esquerra) hem de passat novament al vessant S i grimpar uns metres per aquest vessant per tal d’arribar novament a una petita bretxa.
Ara tornem a entrar al vessant N, on veurem una ampla cornisa que ens permet seguir pujant en diagonal. En aquesta marxa tornem a passar per sota el cim, ja que aquesta vegada anirem d’W a E.
Finalment sortim novament a una bretxa a tocar del cim. Ara els últims metres els farem fàcilment pujant pel vessant S.
Seguint aquest itinerari, en gran part pel vessant N i en forma de “Z” per sota el cim, l’assolirem sense gaires complicacions.
Gaudim de la vista d’aquest cim, poc visitat i segurament tindrem la necessitat d’arribar-nos al proper pic de Subenuix. És pràcticament una pujada obligatòria, ja que per baixar del pic Morto hem de tornar al coll E exactament pel camí de pujada, i situats ja al coll la temptació del Subenuix és inevitable.
Per a fer-ho només ens caldrà seguir la cresta en direcció W, per tal de pujar al pic dels Estanyets, de 2892 metres, sense cap complicació, però lleugerament decantats al vessant S, i d’allí baixar al coll W.
Arribats al coll W, de 2859 metres, seguirem pujant per la carena, per mateix llom, o decantats lleugerament a l’esquerra (S); passarem a frec d’una petita cota de 2892 metres i darrera d’ella hi ha una petita bretxa, situada a 2888 metres d’alçada.
Haig de remarcar aquesta petita bretxa perquè és on baixarem a la tornada.
Però de moment seguim pujant, sense entrebancs, i uns metres abans d’arribar al cim enllaçarem amb el fresat camí que puja al cim des del coll dels Gavatxos.
Camí que seguirem i d’aquesta manera arribarem al cim del Subenuix, els metres finals ens haurem d’ajudar una mica de les mans, però sense cap complicació important.
Haig de repetir i remarcar que la panoràmica des d’aquest cim és extraordinària, tal com ja he explicat al començament d’aquesta descripció.
Assaborim abastament d’aquest panorama i emprenem la tornada pel mateix camí de pujada fins la petita bretxa situada a 2888 metres.
Aquí tenim dues opcions, una consisteix en seguir el camí de pujada fins el coll W i baixar al fons de la vall de Subenuix, o fer-ho directament des d’aquesta bretxa, ja que una fina tartera permet baixar a bon pas i escurçant molt el temps; abans d’enllaçar amb l’itinerari de pujada, la fina tartera dona pas a una zona de pedres no tan fines, llavors la marxa s’elenteix. No és aconsellable fer-la de pujada, ja que faríem una passa endavant i dues o tres endarrere, però de baixada és molt còmode, ja que de cada passa, per inèrcia en fas dues més.
Arribats al fons de la vall retrobem el camí de pujada, que seguirem íntegrament fins l’aparcament del prat de Pierró.

HORARIS:
del prat Pierró a l'estany de Sant Maurici: 1h
de l'estany de Sant Maurici a l’estany de Subenuix: 1h 10mn
de l’estany de Subenuix al coll E: 1h 15mn
del coll E al pic Morto: 30mn
del pic Morto novament al coll E: 30mn
del coll E al pic de Subenuix: 40mn
del pic de Subenuix a l’estany de Subenuix, directa per la tartera: 45mn
de l’estany de Subenuix al de Sant Maurici: 35mn
de l'estany de Sant Maurici al prat Pierró: 50mn
TOTAL: 7h 15mn

NOTA IMPORTANT:
Haig de remarcar que aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, seguir més l’explicació que el traçat, que concretament en aquesta excursió no té cap mena de pèrdua. Principalment el traçat final al pic Morto és aproximat, però no és exacte, en la descripció he adjuntat un croquis amb el traçat perfectament dibuixat.
També la baixada directa des del cim del Subenuix és també aproximada, però no exacte; aquí també haurem d’anar baixant procurant escollir el millor indret per anar perdent alçada.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2019/02/espot-i-pics-morto-2902-m-i-subenuix.html
o be clicant directament aquí sota a "veure més"