Estanys de Soliguera i Serra de Campirme

Remuntarem el riu de Peracalç i el torrent de Soliguera fins al naixement mateix, als estanys de Campirme, al petit circ que presideixen el cim homònim i els colls de Fines-tres i de Mascarida. La tornada la farem enlairats, resseguint la serra de Campirme. A la cabana de Peracalç tancarem el cercle i davallarem, de nou, per la ribera de Soliguera i de Peracalç.

Punt de sortida: Pont de la Molina (1200 m), a 5,5 km de Ribera de Cardós, abans d’arribar a Estaon, quan la carretera creua el riu d’Estaon; hi ha una mica de lloc per aparcar.
Fonts: atès que hi ha animals en estabulació lliure, no cal comptar amb l’aigua de bar-rancs i torrents, tret que ens hi abeurem molt amunt. A la cabana de Peracalç, hi ha d’haver la font de Peracalç, i a Comaferrera, la font del Matrimoni; segura-ment, però deuen ser surgències de localització difícil. A les bordes de Perafita hi ha –aquí sí– una font.

Descripció de l’itinerari
Al pont de la Molina mateix prenem el camí GR-11; de seguida desemboca en una pista que prenem enllà. Just abans de travessar un pont sobre el riu d’Estaon, deixem la pista i ens esbiaixem a la dreta per tal de continuar pel camí GR-11, que puja per la riba esquerra (la pista puja per la riba dreta i passa per les ruïnes de la borda de Calatxo). Havent travessat una palanca , tornem de nou a la pista.
Creuem el riu per un pont i tot seguit, a la dreta de la pista, la borda de Gori. Poc més enllà, la pista es converteix en un camí ample i còmode.
Arribem a les bordes de Nibrós, passades les quals el GR-11 es desvia a la dreta, cap a coll de Jou. A partir d’aquest punt el camí es fa més estret i ja no tindrem les marques blanques i vermelles del GR; les nostres, tot i que aquí i allà es poden perdre, seran grogues.
El camí continua pujant per la riba esquerra. Deixem enrere, a la riba dreta, les bordes de Clavillats.
Després de travessar el riu de Peracalç per una palanca que és una llosa d’una sola peça, arribem a les bordes de Perafita; just abans d’entrar-hi, hi ha la font.
Travessem el conjunt de bordes pel carrer que hi queda entremig en direcció al torrent, que creuarem a gual en diversos punts. Entre el segon i el tercer guals, hi ha una cabana de pedra seca que, arribat el cas, ens pot aixoplugar: les bordes són tancades.
Atents a les marques de pintura groga, anem remuntant el torrent de Soliguera per un corriol que ens porta a la cabana de Peracalç, que està ben condicionada i és oberta.
Tot i que la direcció cap als estanys és evident, és possible que perdem el camí; tard o d’hora els tornarem a trobar..
Damunt nostre, veiem un nivòmetre; així que hi arribem, girem a l’esquerra; hem començat a fer el tomb a l’estany i encara no l’hem vist. Finalment, l’estany de Soliguera. Aquest estany i l’estany de Finestres, els passem per l’esquerra. L’estany Gran de Campirme i els estanys de Campirme els passarem preferentment per la dreta, sobre-tot perquè el conjunt d’estanyols superiors –que tenen el nom d’estanys de Campir-me– poden ser un aiguamoll que farem bé d’evitar. A més, ja serem a la banda del coll de Mascarida, on ens cal pujar.
Guanyada la carena, anem cap a Campirme, sense que ens calgui passar exactament pel coll de Finestres. Des del cim, el panorama és amplíssim: la ribera de Cardós, Tude-la, Monteixo, Baiau, massís de la Pica, el circ de Tavascan...
Des del cim, emprenem la serra de Campirme en sentit sud. Passarem, successivament, pel turó de Vialada, per una cabaneta que hi ha al peu d’un turonet, per un collet on hi una placa solar i, tot seguit, arribarem a Penyes Negres.
Des de Penyes Negres, continuem encara per la carena fins a trobar, més que no pas una pista, unes roderes. Tot i que al final es perden, les seguim en una mitja lluna que ens porta fins a una pista. Quan les roderes es perden, estem arribant a la pista, que, d’altra banda, hem tingut sempre a la vista.
Seguim la pista fins que s’acaba, als plans de Comaferrera. A Comaferrera, busquem fites i senyals grocs, que és fàcil que trobem; si no, continuem endavant com si la pista no s’hagués acabat, i acabarem trobant un corriol i algun senyal groc. Aquest corriol i el que passa una mica més amunt acaben confluint.
Sempre camí enllà, així que veurem el replà que hi ha per damunt del de la cabana de Peracalç, fem un gir a la dreta i, tan bon punt veurem la cabana per sota nostre, fem un segon gir a la dreta i ens adrecem a la cabana, on desfem el camí de pujada.