Grand Quayrat pel refugi d'Espingo des de les granges d'Astau (Pirineu central)

Ascensió a un dels cims més emblemàtics de la part francesa del Pirineu Central que, per trobar-se lleugerament separat cap al nord i en situació perpendicular respecte al cordal principal de la zona del Perdiguero, ofereix unes fantàstiques panoràmiques tant dels cordals i cims més propers (Maupas, Cabrioules, Perdiguero, Gourgs Blancs...) com dels més distants, inclosos els cims culminants dels principals massissos d'aquesta part de la serralada (Aneto, Posets, Bachimala, Vignemale, Balaitus, Neouvielle...).

Tot i no ser tècnicament complicada, es tracta d’una ascensió exigent pel que fa a la duresa del terreny ja que cal superar dos nivells de contraforts per diferents passos, amb molts trams de terreny descompost i de blocs, i amb alguna grimpada on cal parar atenció. D’altra banda i com que l’ascensió resulta bastant llarga i amb força desnivell, també es pot fer des del refugi d’Espingo en comptes de l’aparcament de les Granges d’Astau, unes dues hores de camí i 900 metres de desnivell més amunt.

Per arribar-hi un desviament indicant cap al Lac d’Oô, a la localitat francesa de Cazeaux propera a Bagnères de Luchon, ens deixarà a l’indret de les Granges d’Astau (lloc amb força visitants i amb diversos establiments comercials). Per una pista barrada al trànsit iniciarem la ruta de pujada pel GR-10 que en aproximadament dues hores ens deixarà primer en el bell i concorregut paratge del Lac d’Oô, que vorejarem per l’esquerra en el sentit de la marxa, i després al coll d’Espingo, porta d’entrada a l’ampli circ glacial on es troben diversos estanys (Espingo, Saussat, el Portillon més amunt...) i on a pocs metres a la nostra dreta veurem el refugi d’Espingo.

Des d’aquest punt a la nostra esquerra, cap al sud-est, es pot veure el nostre objectiu i els dos nivells de contraforts que haurem de superar per assolir la cresta que ens ha de deixar al cim.

Deixant el camí per on veníem i prenent un corriol cap a l’esquerra, en sentit sud-est, per terreny herbós arribarem a una tartera que prendrem cap amunt, seguint fites, de la qual sortirem per la dreta per iniciar el llarg flanqueig en diagonal que ens anirà enlairant per l’àmplia terrassa situada per sobre del primer nivell de contraforts, on per accedir-hi haurem de superar un ressalt rocós i inclinat que demana atenció especialment si, com habitualment passa a primeres hores del dia, el terreny és mullat (es pot mirar d'evitar més amunt).

El camí, ben fitat, travessa diversos trams de blocs per anar a trobar, girant cap a l’est, un petit esglaó que ens durà poc després fins a una xemeneia –situada a la dreta d’unes agulles— que ens permetrà, ajudant-nos de les mans, superar el segon nivell de contraforts. Girant a la dreta en sentit sud per aquesta terrassa convé seguir les fites i les traces de corriol que ens portaran fins a una llarga canal que caldrà superar, ajudant-nos de les mans en alguns punts, per arribar a la cresta del Grand Quayrat, a l’alçada del coll que el separa del Petit Quayrat (en el track, a l’anada es fa drecera sortint a la cresta més amunt del coll per una zona de plaques inclinades: és més fàcil de fer si seguim la ruta de tornada arribant-nos fins al coll, punt marcat al track).

Girant des del coll a la dreta, cap al sud, pujarem per l’àmplia cresta superant sense gaire dificultat algunes plaques inclinades (en sec, és clar) per arribar més tard, a l’alçada del cim nord, a la zona en què la cresta s’estreny amb grans blocs i on podem optar per flanquejar-la per l’esquerra, pel vessant oriental dels Cabrioules, per passos més assequibles i menys aeris que ens portaran al cim sud, sota el gran monòlit cimer que corona la muntanya.

Després de gaudir del fantàstic espectacle de valls, estanys, cims i cordals que ens ofereix el cim, el retorn es fa pel mateix camí, gairebé 19 km i 2000 metres de desnivell positiu més tard (les dades del GPS no són prou precises, tal com mostra la ibp).


Reportatge fotogràfic complet: