Gruta de Casteret i Torre de Marboré des de Góriz i Cuello Gordo (Massís de Monte Perdido)

Ruta parcialment circular d'ascensió al cim de la Torre de Marboré partint de les proximitats de Cuello Gordo i passant pel refugi de Góriz i la Gruta de Marboré. La Torre de Maboré delimita amb el Casco, el Pic de Marboré i els Pics de la Cascada, la imponent paret nord del circ de Gavarnie, amb un desnivell de 1500 metres des del fons de la vall. És a més un mirador extraordinari, potser el millor, de la impressionant cascada de Gavarnie, de 425 metres de caiguda i la de majors dimensions del continent europeu.

Es tracta d'un itinerari exigent per la distància i el desnivell, sense gaires dificultats tècniques tot i que cal anar amb compte en alguns punts (1).

La ruta comença a Ciarracils a prop de Cuello Gordo, a la Sierra de las Cutas, on arribarem utilitzant el bus de muntanya que hi puja per una pista des de Nerín. Des de l'indret on deixa el bus seguirem un camí bastant planer que progressa entre la Serra Custodia a l'est i l'espectacular fondalada de la Vall d'Ordesa a l'oest (cal prestar atenció als punt en què el corriol s'acosta a l'abisme), i que porta al concorregut refugi de Góriz.

Des del refugi seguirem el camí, força fressat, cap al nord-oest en direcció a la Bretxa de Roland. Aquest camí, que progressa per sota de magnífiques terrasses i muralles, remunta cap a la Faja Luenga i el Cuello de Millaris, a partir del qual agafarem un corriol que es va fent més costerut i descompost, fins arribar a l'entrada de la singular Gruta de Casteret (a 2670 metres, considerada la gruta glaçada més alta del món), situada al vessant occidental del Pico Anónimo, amb boniques vistes cap a la Bretxa i la part més nord-occidental del massís (2).

Des de la Gruta baixarem a la fondalada propera per voltar el Pico Anónimo, per terreny força inestable i pendent (és el tram més penós de l'itinerari) fins al Cuello de los Sarrios. Prosseguint la marxa cap a la base del Casco des d'aquest ampli coll confluirem, en un collet amb un bivac, amb el camí que ve de la Bretxa de Roland pel Paso de los Sarrios (3). Continuant la marxa cap a la Torre de Marboré, la ruta d'ascensió més habitual és per un evident, pendent i descompost corredor central, ajudant-nos amb les mans al tram final per poder accedir a l'ampli altipla cimer.

En el nostre cas, en canvi, atesa la quantitat de neu al corredor, vam optar per voltar la muntanya per una terrassa meridional seguint fites. Per aquest accés l'única dificultat, relativa, és que haurem de prestar atenció a un ressalt horitzontal que superarem en diagonal ajudant-nos amb els mans. Les fites ens duran a un collet a la línia carenera, que permet enfilar cap al cim després de contemplar l'espectacular cara nord del pic caient verticalment cap al circ de Gavarnie.

Després de gaudir de les excepcionals panorámiques que ofereix l'ampli i allargassat cim (massissos de Vignemale, de Neouvielle, principals cims del massís de Monte Perdido...), especialment cap a l'abisme de Gavarnie, la paret nord i la cascada, continuarem camí cap a l'est per sota de les muralles meridionals de la Espalda de Marboré (també en aquesta part podem trobar congestes de neu, més planeres, durant bona part de l'estiu) per arribar a la Faja Roya.

Seguint la Faja Roya per sota dels contraforts occidentals del Cilindro passarem per una zona de blocs colossals (l'anomenada 'Ciudad de Piedra') abans de confluir amb el camí de pujada al Monte Perdido. Davallant arribarem al refugi de Góriz per un camí molt fressat encara que, si heu de tornar a Ciarracils, podeu fer drecera directament (atenció perquè us caldrà superar un inesperat ressalt rocós si seguíssiu el track) per completar els més de 28 km i gairebé 1400 metres de desnivell d'una molt interessant i intensa ruta.


-------

(1) Tot i la llarga distància, superior als 28 km, la meitat del recorregut (13 km entre l'anada i la tornada des de Ciarracils al refugi de Góriz) es fan per terreny bastant planer. També es pot plantejar l'ascensió en dues etapes, fent nit al refugi de Góriz o a les seves proximitats, ja que està permès acampar-hi durant la nit.

(2) Actualment una tanca protegeix la cova a pocs metres de l'entrada i impedeix que es pugui penetrar en el seu interior. La gruta està situada a l'interior del Pico Anónimo i conté una glacera subterrània ocupada per un gran llac glaçat. L'aigua s'escola per les seves parets i forma cascades de glaç de 25 metres de glaç, que desapareixen a l'estiu per efecte de l'escalfament global. Per accedir-hi a l'interior cap demanar un permís especial al Parc Nacional.

(3) Es pot aprofitar l'ascensió a la Torre per pujar primer al cim del Casco, si les forces acompanyen (caldrà sumar-hi 1 km i gairebé 200 metres més de desnivell). Aquí teniu la ruta si no l'heu fet i us paga l'esforç: https://es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/casco-de-marbore-per-la-bretxa-de-roland-des-del-col-de-tentes-massis-de-monte-perdido-10458775.