La Mola Castellona pel Barranc de la Caramella

Aproximació: La aproximació d'avui es un pel enrevessada, us deixo doncs l'enllaç a Google Maps partint de la propera població de Roquetes, perquè pugueu prendre les indicacions que us semblin millors per arribar fins al punt d'inici d'aquesta ruta.. En tot moment el camí es apte per a un turisme i al final del trajecte, hi ha una tanca que impedeix que els vehicles arribin fins a Casa Carvallo, però s'ha habilitat una ample zona d'aparcament que dista uns 500 metres.

Descripció: Ruta imprescindible per poder apreciar les dimensions dels barrancs que hi ha a aquesta banda dels Ports. Remuntant el Barranc de la Caramella, hem pogut gaudir del seus grogs, i dels penya-segats que l'envolten, també del fantàstic salt que fa el riu que prové del Barranc del Racó de la Gralla.
Des del Coll de l'Escaleta veiem el Mont Caro i tot seguit des de la talaia immillorable de la Mola Castellona, punt privilegiat d'aquest cantó dels Ports, em pogut apreciar les dimensions del estimballs de la Mola del Moro, la profunditat del Barranc de la Conca, o la plana de l'Ebre i del Delta. Un regal per a tots el sentits. 

Itinerari: Iniciem la ruta a la Casa de Carvallo, pujant les escales que hi ha a la dreta de la casa. Resseguim el camí encimentat que va remuntant el riu, un camí molt clar en tot moment. Anem creuant el gorgs, alguns artificials que servien per acumular i canalitzar l'aigua d'aquest barranc per donar subministre d'aigua potable. Un cop arribats a la última presa, al final del barranc, veiem a la nostre dreta La Cua de Cavall, salt d'aigua que prové del Barranc de la Caramella i a l'esquerra el salt d'aigua que prove del Barranc de la Gralla, i aquí es on conflueixen. Creuem doncs aquesta presa, i comencem a enfilar per un camí en el que haurem de fer servir les mans de tant en tant, es força vertical i molt moll ja que en aquesta ocasió i regalima aigua. El camí a trams es poc clar, l'hem d'anar endevinant, si més no, ens em d'anar dirigint cap a la paret que tenim a dalt, El Racó dels Degotalls, sense deixar d'anar girant el cap per gaudir de les vistes que anem deixant enrere. El camí transcorre entre matolls i un cop em arribat a ran de paret, comencem a caminar amb un bon estimball al nostre costat esquerra, em d'estar alerta en algun tram, sense cap dificultat però alerta. Des d'aquí les vistes sobre el salt d'aigua del Barranc del Racó de la Gralla son espectaculars, es un salt tant gran que no em cap en una foto vertical, la estampa es grandiosa. Ben aviat arriben al punt on l'aigua salta cap a la Cua de Cavall, el Barranc de la Caramella, el creuem i tot seguit trobem Els Forats de la Caramella, unes obertures a la paret am una balma més o menys gran que ens serviria de eixepluc si plogues. Poc després trobem una placa al terra que ens indica que el camí que hi ha a la nostra esquerra ens tornaria a la Casa de Carvallo, es una opció en cas de fer una ruta curta però bonica. Nosaltres seguim a la dreta direcció al Caro, però fem una escapada Barranc del Racó de la Gralla amunt per poder veure el salt d'aigua que hi ha. Desfem el camí per on em vingut i continuem cap al Caro, o millor dit cap al Coll de l'Escaleta que es on ens desviem, el camí es molt clar, passem per una formació rocosa en forma de dromedari on es hi fem unes fotos i desprès pel Raco de la Gralla. Prosseguim fins al Coll de l'Escaleta, des d'on veiem el Caro, girem cap a l'esquerra, direcció cap a la paret de roca i veiem al terra una placa que ara ens indica el camí cap a la Mola Castellona, ens enfilem per un escletxa que te la paret i un cap dalt, ja veiem la Mola, en aquest tram es perden les marques vermelles que ens anaven acompanyant i tampoc i ha fites, el camí per això es clar, abaix en una clariana i torna a haver una gran fita de pedres que confirma la bona direcció. El camí ens acosta a la cinglera sobre el Barranc de la Conca a la nostre dreta, les vistes sobre la Mola del Moro i les impressionants parets, son espectaculars, d'aquí ens desviem cap a la carena que tenim a la nostre esquerra per accedir a la Mola Castellona, un balcó perfecte per dominar tot el territori que s'ens obre als nostres peus, es un bon lloc per fer un mos, gaudir de la vista i preparar-nos per la baixada que ens espera.
Desfem els nostres passos fins a trobar el camí que prove del Coll de l'Escaleta per on veníem abans i continuem el nostre descens, passant pel costat de la cisterna de la UEC i per sota de la Mola Castellona. Ben aviat arribem a un pla rocós on hi ha una placa que ens indica que el trencall que tenim a l'esquerra es la drecera que comunica amb el camí que pujava al Coll de l'Escaleta, prop del Barranc del Racó de la Gralla. En aquest punt veiem perfectament unes senyals de pintura vermella al terra que ens indican el nostre camí. Veiem clarament la Roca del Migdia i el corriol penjat al buit que haurem de seguir. Comencem doncs el descens, un baixada dura i pedregosa fins arribar al corriol que transcorre per la Roca del Migdia, no te cap pas dificil, només hem d'estar al cas d'on posem els peus ja que es un tram exposat al barranc. Trobem al final d'aquest corriol el Forat del Vent, pas que ens permet travessar aquesta paret i enfilar l'ultim descens cap a la Casa de Carvallo. El camí està ben senyalitzat com en tot el trajecte amb senyals vermelles, però es un recorregut molt dur, es molt costerut i pedregós, es fa difícil endevinar per on ens farà baixar el camí de retorn per lo abrupte del terreny. Al cap de dos hores i 1/4 de la Mola Castellona, ja som al riu, a Casa de Carvallo, al mirar enrere costa de encertar per on em baixat, realment es un laberint, però preciós. Estem cansats, la ruta es dura però inoblidable. 

Observacions: 
Em anat trobant aigua fins al Barranc del Racó de la Gralla. La ruta es exigent, s'ha d'estar acostumat a trescar per aquest terrenys i saber orientar-se, hi ha punts perdedors. No te cap dificultat tècnica específica, però te alguns passos exposats al barranc, s'ha d'anar amb precaució. Si la fem a l'hivern, i a glaçat, no es aconsellable començar molt d'hora, la pujada fins als Degotalls després de creuar el riu, per on hi regalima l'aigua, l'hem trobat glaçada cosa que fa perillosa la ascensió.