La Ribera de Cardós: pic de Gen Robatlle (1850 m) per la canal del Bosc, des d’Aineto

Aclarim, d’entrada, que l’Ed. Alpina l’anomena pic de Castilló.

Aquest itinerari té tres trams ben diferenciats; en fem els aclariments imprescindibles.

TRAM AINETO (1209 m) – CANAL DEL BOSC (1420 m). Tret del fort desnivell inicial, és un tram còmode i clar: no ens cal sinó seguir el GR-11 en direcció a Lleret fins que, a la dreta del camí, trobarem una petita cabana de pedra seca.

TRAM CANAL DEL BOSC (1420 M – 1600 M). Tot just passada la cabana, abandonem el GR-11 i ens en separem esbiaixats a la dreta. Primer, travessem uns vuitanta metres on no hi ha arbres; després, ens entaforem entre els avellaners, però tan sols vint o trenta metres, més enllà dels quals sortim en una tartera: la canal del Bosc.
El tram que comença ara no es pot dir que sigui còmode; però, si més no, és clar: cent cinquanta metres de desnivell per una tartera ininterrompuda i pendent; no és del tot estable, però tampoc és de les més ingrates.
Arribem al final de la tartera i, una vintena de me- tres més amunt, haurem de decidir si ens decantem a la dreta o a l’esquerra. Cap a la dreta, ens enfilarem al serrat de les Portes; cap a l’esquerra, l’anirem més o menys flanquejant (opció reflectida al track).

TRAM 1600 m – PIC DE GEN ROBATLLE. Sense la tartera, que ens feia de calçada i ens marcava el camí, comença la part més confusa de l’itinerari. Naturalment, no hi ha camí, i, per bé que la direcció sempre serà la mateixa que ja portàvem (O-NO), el terreny ens obliga constantment a separar-nos-en per recuperar-la més endavant: aquí, perquè hi ha uns arbrissons (roures rebordonits majoritàriament) que ens priven el pas -i la visió-, o unes escobes; allà, perquè hem de grimpar unes roques (II-)... Tot plegat desorienta una mica... i agraïm els actuals mitjans tecnològics.
A la fi arribem a la base del pic; l’opció més còmoda per acabar-hi de pujar és per l’esquerra (S). Al capdamunt hi ha un vern. No hem de confondre el pic de Gen Robatlle amb una dent que té a l’oest; dent, d’altra banda, més aparent que real, atès que per la banda que no veiem s’anivella força amb la carena que té al darrere.
Tornem pel mateix camí, la qual cosa serà ben difícil fins que no haurem arribat a la tartera.

DIFICULTAT: "moderada" per la navegació del darrer tram