La Ribera de Cardós: Pui Tabaca per Estaon, Serra Mitjana i bordes de Peracalç

Per a aquesta ruta, em remeto a la completíssima descripció que trobareu a https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pui-tabaca-per-la-cresta-dels-puis-la-serra-mitjana-i-la-vall-i-bordes-destaon-vidal-masover-nibros-26653070. L’única cosa que s’hi ha afegit ha estat la meritòria pujada al Roc del Farradal. A més, quan hi ha res ben fet, no cal trencar-se la closca intentant, en va, millorar-ho. Gràcies, Aventura’t.
Tot just em limitaré a fer algunes observacions perquè l’usuari les tingui en compte conjuntament a les de l’esmentada referència.
1) Per arribar a la collada d’Amill, hi ha un vestigi de corriol que més o menys es pot anar transitant; però fa de mal dir si gaires anys més, perquè l’assetgen totes les espècies espinoses que es poden trobar a Catalunya: esbarzers, gavarreres, ginebres, aranyoners, argelagues..., totes. No hi quedareu atrapats, podreu anar passant; però, per l’amor de Déu, aquell dia poseu-vos calça llarga.
2) La pujada al Pui Xic és laboriosa, sostinguda i força dreta; tanmateix, com que anem entre alzines rebordonides, ens estalviem la sensació d’exposició; a més, la roca té bona adherència i les preses de què ens haurem de valer aquí i allà són bones. El Pui Gros és molt més senzill que el Xic: s’hi puja i se’n baixa amb tota facilitat.
3) Així que arribem als 1600 m aproximadament haurem de prendre una decisió. Si ja n’hem tingut prou, de grimpar, farem un flanqueig lleugerament ascendent per sota el Pui Tabaca, que ens quedarà a la dreta; anirem a sortir més o menys cap als 1660 m, passat el Pui Tabaca, però interceptarem el camí que puja des de Lladrós, la ruta clàssica. Ara bé, si volem completar la cresta, continuarem fins al plat fort de la jornada, el tram de cresta II+.
4) Amb relació al tram de cresta II+, la roca continua sent bona i les preses també. Adjunto una fotografia que m’ajudarà a fer algunes observacions. El primer tram (groc-carbassa) és el més tècnic; el fem ben bé per la canaleta, que ens dóna una certa sensació de protecció. El segon tram (carbassa-vermell) passa per darrere de la roca punxeguda i és més senzill. El tercer tram (vermell-verd) és si fa no fa com el segon, per bé que la fotografia enganya i sembla més dret del que és realment; de fet, és el més planer de tots tres. El darrer tram (verd-blau), que ens portarà fins al cim, recupera la tònica general de la cresta: la dificultat minva i també la sensació d’exposició.
Així que arribem al Pui Tabaca, haurem de fer l’última grimpada per entrar dins de la plataforma que el corona: no està previst que s’hi arribi per aquesta banda.
A fi de fer-nos una mica la idea de les proporcions –en no haver-hi cap figura humana a la fotografia–, pensem que la plataforma del cim és un mirador a tres bandes amb un petit refugi de fusta al mig.
5) En relació amb els senyals de pintura vermella que ens acompanyaran al llarg de tota la cresta, volem fer un aclariment: estan concebuts per a la pujada, únicament els veurem en sentit ascendent. Si volguéssim tornar a baixar per aquesta banda, hauríem de ser més imaginatius i buscar pel nostre compte els millors passos. És per això que hem inclòs la possibilitat del flanqueig 1600-1660 m per sota del cim.