La Ribera de Cardós: Roca del Ferral i els cortals de Lleret

Pengem íntegre el track d’aquesta excursió a fi d’orientar el caminant en dos sentits contraris: què s’ha de fer perquè resulta interessant i què no s’ha de fer perquè és un calvari.
El primer tram és realment agradable. El camí tradicional que enllaça Lleret i Aineto (que el GR-11 aprofita) és sovint arrencat de la roca i aquí i allà hi ha voladissos fets amb lloses de pedra per compensar-ne l’estretor.
El segon tram, possiblement el més innovador, és la ruta d’accés a la Roca del Ferral, on se sol arribar just per l’altra banda, és a dir, pels cortals de Lleret; hi ha una fita a la vora del camí que potser té la finalitat de marcar-ne l’inici. Es tracta de remuntar la carena-cresta fins que tenim la Roca del Ferral a la nostra esquerra i una mica per sota nostre. Ens haurem d’ajudar de les mans gairebé sempre; no és una grimpada difícil, però sí extraordinàriament sostinguda: 300 m de desnivell. La carena està sembrada de roures rebordonits que de vegades semblarà que no ens volen deixar passar (són roures, no pas alzines de carrasca; per tant, el tacte no resulta desagradable, més aviat suau); no els farem concessions i anirem sempre pel bell mig de la carena, sense separar-nos-en. Hi haurà un punt, tanmateix, que els roures ens escopiran cap a la dreta; superat aquest tram, molt breu, anirem a sortir en una tartera que travessa un corriol tènue, en diagonal i a l’esquerra. Així que arribem a l’altre extrem de la tartera, recuperem l’eix central de la carena i acabem d’arribar a dalt, on dèiem que veuríem, a la nostra esquerra i una mica per sota, la Roca del Ferral.
El millor consell que puc donar és que a 1700 m, quan haureu acabat la carena, aneu a buscar les ruïnes pròximes d’un antic cortal (SO) i us dirigiu a la Roca del Ferral, que teniu a tocar.
Ara bé, podria passar que en acabar la carena, de la mateixa manera que veiem la Roca del Ferral, veiéssim, al NO, un pic que ens fa patxoca. Si hi voleu anar, aneu-hi (no he esborrat aquesta part del track perquè crec que recull el millor trajecte per arribar-hi), però tan sols pot haver-hi un motiu per què ho feu: sou grandíssims pecadors i us cal una penitència severa. Per arribar-hi no hi ha camí, i haureu de travessar un matollar infinit de bàlec de bona mida que us entrebancarà permanentment; estareu contents quan podreu trepitjar una mata de bruc, un neret escarransit o una plapa de tartera, encara que sigui una mica inestable; de més a més –tot i que us haurà fet l’efecte que tenim el presumpte cim a tocar–, el suplici no s’acabarà mai: 400 m de desnivell. A sobre, quan hi arribareu, tot plegat resultarà que era una il•lusió òptica: vist des de baix, semblava un pic; quan hi sou al damunt és un bony a la carena. Això sí, la vista cap al Caubo i la carena que baixa cap a Tavascan és immillorable. Aquest punt a la carena no té nom; el consigno provisionalment com Calvari de Lleret. Li escau. La baixada no serà pas millor; tot i que el track mira d’aprofitar tants pedaços de tartera com pot, tard o d’hora, a causa de les constants travetes del bàlec, acabareu anant per terra, i blasfemant si sou de la mena renegaire.
Tornem a la Roca del Ferral. Per sota del promontori, cap a llevant, hi ha la cova de les Encantades i unes petites piques on aquestes dones d’aigua feien la bugada. Vaig voltar i remenar (n’he deixat constància al track), però confesso amargament que vaig ser incapaç de trobar cap rastre de les fades, tot i que sospito que hi devia passar ben a prop. No tot ens surt sempre com voldríem.
A partir de la Roca del Farral, prendrem un camí força visible (el reguer de Lleret). Tanmateix, pel terreny assolanat, perquè deu travessar el que havien estat trossos artigats i perquè s’hi passa poc i es manté menys, ara i adés haureu de passar de perfil entre bàlecs de la mida d’una ginesta, tan alts com vosaltres, i evitar de tant en tant alguna gavarrera, per sort no gaires. Sigui com sigui arribareu al creuament amb el torrent de Blasi, on us desviareu lleugerament a l’esquerra per dirigir-vos al visible i proper cortal de Blasi, que està en perfecte estat de conservació.
Des del cortal de Blasi, on prendreu la direcció que us marca un senyal indicador, tot serà força més senzill; un camí que davalla fent constants ziga-zagues us portarà de nou fins a Lleret.