Miranda del Príncep,Miranda dels Ecos, Sant Jeroni, Albarda Castellana i Montgrós , pels Camins del Pas de l’Esfinx i Ecos

Reconec que la culpa del que he patit avui ha estat meva i tan sols meva. No era el millor dia per fer una caminada com aquesta en la que hi havía punts humits, inclús nevats, com al camí que rodeja la Miranda dels Ecos. Moltes vegades la roca estava seca però la sola de les botes no, a causa de caminar per trams humits. Altres vegades la roca estava una mica humida. I es ben conegut que a Montserrat no te la pots jugar si el terreny no està en perfectes condicions. Aquesta situació ha fet que la ruta m’hagi exigit molta concentració i calma al passar per punts en que hi havia grans desnivells i, especialment en els flanquejos sobre roca, dels que l’itinerari que he fet en té moltíssims.



Hi ha les raons que he descrit en el paràgraf anterior, que tenen a veure amb les condicions de la ruta, però jo tampoc he estat encertat en la logística. Portava molta menys aigua de la necessària i a més no he començat a beure fins que estava totalment assedegat. També he estat molta estona sense menjar. Tot junt ha provocat que anés més lent del que esperava, especialment en la pujada per la Canal del Gegant Encantat, en la que una cama m’ha començat a fer la gitza. Els problemes de la cama amb amenaces de rampes i dolors diversos m’han fet reduir el ritme fins al punt en que no tenía clar si aconseguiría acabar la ruta amb claror o si em veuria obligat de fer-ho amb el frontal, cosa que no em feia gràcia per l’estat dels camins que he esmentat en el paràgraf anterior. C9m a resultat d’això he optat per quedar-me als avancims de l’Albarda i del Montgrós. Si algú vol fer aquesta ruta i està fort físicament no hauría d’afagir gaire cansament ni desnivell al de la ruta.



El tercer aspecte que cal tindre en compte es el tècnic. La ruta no es gens fàcil, no la pot fer tothom. Per descomptat que gent molt acostumada a grimpar, escaladors, gent jove , o no, però molt forta físicament la farà i la gaudirà perquès es molt maca, però si no estàs dintre d’algún d’aquests grups ho passaràs malament. Intentaré anar explicant els punts que m’han semblat més importants:



Miranda del Príncep.Aquesta nova incorporació als 100 Cims t’obliga a fer una flanquejos amb molta inclinació i un bon patil 10 o més metres a sota. Una caiguda pot ser molt greu. Impresiona una mica veure aquests flanquejos. No s’ha de tindre por i, sobretot, no intertar-los amb roca molla.un dop passats aquests flanquejos s’ha de pujar per una curta canal que no té cap dificultat important ni al pujar ni al baixar.



El Camí del Pas se l’Esfinx.Es molt maco amb grans vistes de la zona dels Frares Encantats, de la Miranda del Princep, de l’Esfinx, de les roques dels Aurons, de les del Salt de la Nina, dels Ecos, del Montgrös, etc. Una gran travessa equivalent a la dels Frares i Agulles en el que es refereix a vistes de les Agulles que l’envolten. Ara bé, a Frares i Agulles acostumes a tindre cordes i cadenes que protegeixen els passos mès complicats. El Camí del Pas de l’Esfinx també havía tingut passos equipats fa uns anys però ara NO enTÉ CAP i les grimpades i desgrimpdes sobre roca son constants però, sobretot, hi ha un bon nombre de flanquejos, flanquejos amb força més pati del que hi havía a la Miranda del Príncep. S’ha de anar molt ben calçat, no tindre por i sobretot nolt ben concentrat al passar aquests flanquejos. Avui la roca no estava seca del tot i aumentava el risc. L’he trovada mès perillosa que l’única vegada en que l’havía fet. Es una magnífica travessa si t’agrada el risc.



Pujada a la Miranda dels Ecos.He deixat el recorregut que feia pel Camí del Pas de l’Esfinx per pujar per una dreta canal que m’ha portat en pocs minuts a sota la famosa Cadena dels Ecos . Hi havia pujat una vegada, amb molt de patiment. Un cop pujada em vaig dir que el meu error era que vaig probar-ho massa arrambat al cantó esquerra. Vist el pas des de baix i veient com la va pujar el meu company d’aventura em vaig jurar que la propera vegada la pujaría pel mig, on sembla que hi ha més i millors preses pee els peus. Avui anava sol i m’havia promés que si no ho veia clar em feria enrere. La corda i la cadena no arriben a terra pel que cal grimpar una mica fins que s’arriba a la seva altura. No recordava aquest detall. Total que he fet anar la corda tot el que he pogut cap a la canaleta que hi ha al costat esquerra; total que he començat a pujar per un sector que encara sembla pitjor que el que vaig fer servir a la vegada anterior. He pujat força bé agafat de la corda amb nusos fins que la roca s’ha acabat un metre abans de finalitzar la pujada i només tenía terra, sense preses i que donava la sensació se que relliscaría si hi posava la bota. També veia com no podía acostar la corda a on estava, m’obligaba a anar cap al centre de la llenca de roca i no ho veia clar. He pensat, noi hauràs de tornar a baixar, però al final he fet una mica de ramonatge fins que he arribat a les arrels d’un arbret que hi ha a la part superior dela canaleta per la que pujava i he pogut sortir del pas. N’he sortit amb mès facilitat que la vegada anteriori content per la tria que he fet. Un cop passat aquest pas he continuat pujant fins que m’he trobat amb uns 30-40 metres de camí, el que està obert a la cara nord de la muntanya amb uns cm. de neu. Amb calma he passat aquest tram per pujar al cim de la Miranda dels Ecos. La baixada per l’altre cantó es dreta, amb un tram de corda que ajuda a baixar. El punt clau es el flanqueig que hi ha a pocs metres de la Canal dels Micos. Està protegit per un cable però te un pati impresionant. Jo el passo sempre assegurat amb mosquetons i talabard. Es pot passar sense asseegurar però un error, una caiguda es una mort segura. Recomano que tothom que vulgui pujar a la Miranda dels Ecos ho fassi assegurat en aquest tram. La Canal dels Micos demana molta atenció, més de baixada que no pas de pujada però jo no la trobo complicada. Només em preocupa una mica el moment en que has de posat la bota sobre les branques del teix, ja que estàn molt llises i rellisquen una miqueta, però agafat a les arrels i branques del teix es redueix moltíssim el risc d’accident.



La Canal del Gegent Encantat. Curta, molt erosionada i dreta però permet una ascensió més curta al cim de Sant Jeroni que no pas la que tindràs si continues pel PR C78. Surt a pocs metres del cim de Sant Jeroni. No es gens complicada més enllà del pendent que té. Està marcada amb senyals blaus bastant frequents.



PR C-78 des del Coll del Montgrós fins al Coll del Miracle.Té trams amb descens molt drets i perillosos, no per caure al buit però si per a relliscar i trenacar-te una mà o un tormell. Es important portar un bon calçat i bona sola sens perdre en cap moment la concentració. Les branques dels arbres minimitzen els riscos ja que ajuden a assegurar els trams de descens. Un cop arribes a tocar del Cilindre el PR gira cap a la dreta i mica en mica el camí es va fent menys perillós fins que s’arriba a caminar-hi amb molta comoditat