Miranda dels Ecos (100 Cims) per la Canal de la Font del Llum

Abans de tot: avisar de que el recorregut del GPS es un seguit de ratlles que van i venen, cosa que el fa difícil de seguir. Es el que passa a vegades quan et mous per les parets de Montserrat. De totes maneres els camins son bastant evidents en quasi a tot el recorregut. Només costa una mica de trobar el camí que porta a la Miranda un cop passat el Coll de Migdia i el punt en que, un cop estàs pujant per la que sembla que es coneix com la Canal del Camell has de deixar-la per girar cap a l’esquerra. Si no ho fas i continues amunt, com he fet jo, arribes a un cul de sal en el que t’adones que no vas bé, que no pots continuar. Has de tornar una mica enrere fins trobar un corriol que et porta al camí correcte.


Feia anys que no pujava pel Camí de la Font de la Llum. No sé que he fet però ni al pujar ni al baixar he vist l’indicador que marcava el corriol que et portava a la Font de la Llum. Explico aquest detall, que a mí no em preocupa massa perquè no acostumo a anar a veure fonts, pel cas de que algú s’atraveixi a fer servir aquest track i tingui interés en anar-hi. El camí de la canal de la Font de la Llum o camí del coll de migdia té parts amb el terra molt descompost, però es puja força ràpid i bé si es fan servir les branques i les arrels per anar guanyant altura. En uns 45 minuts s’arriba al Coll de Migdia sortint de l’aparcament de Santa Cecília.


Un cop arribats al Coll de Migdia s’han de baixar uns metres per la torrentera per agafar un corriol a mà dreta. M’ha costat de trobar fins que he vist una marca groga en una pedra. Aquí ha calgut fer un flanqueig una mica delicat però curt ( al menys m’ho ha semblat a mi, perquè mentre començava a fer-lo m’ha passat un altre caminant que anava a tota pastilla, com si caminés per un terreny pla 🤣🤣🤣). Un cop veus les senyals grogues es tracta d’anar pujant. No passen gaires minuts ( 11 en concret n’he trigat jo) fins que entres a la part més interessant i coneguda de la Canal dels Micos. Primer hi ha una canaleta molt estreta i dreta que et situa a sota dels populars teixos. Hi ha qui la puja per oposició. Jo, que soc molt prim, l’he pogut passar sense haver d’utilitzar aquesta tècnica. M’ha recordat la canal que puja a la Roca de Sant Salvador ( l’Elefant). Un cop passat aquest pas estàs sota els teixos que donen nom a la Canal dels Micos. Es passen sense masses dificultats però cal sortit pel mig de les arrels. Jo anava una mica decantat cap al cantò esquerra i m’h quedat la motxil-la enredada i he hagut de fer maniobres per modificar la posició i poguer continuar pujant. Un cop superat el tram dels teixos arribes a un altre dels punts destacats: una curta grimpada en que hi ha un cable de vida que t’ajuda i et fa fàcil la pujada, seguit del mateix cable que et protegeix en un flanqueig, curt però exposat. De pujada ho he passat sense cap problema i sense assegurar però a la tornada m’he posat l’arnè perquè la sensació d’exposició i perill aumenta molt. A més la desgrimpada del cable m’ha resultat complicada. No veia a on posar els peus amb seguretat. Aquí vaig patir una caiguda fa uns mesos quan també baixava de la Miranda dels Ecos per aquesta via. Vull remarcar això perquè entenc que, en general, s’en parla poc del risc d’aquesta tram de la baixada cap a la Canal dels Micos. Per tant aconsello que el tram del cable de vida es fassi assegurat i amb molta calma quan es fa de baixada


Un cop passada la Canal dels Micos s’entra a una altre canal costeruda, que sembla que es la Canal del Camell. Es dura però no es massa complicada tècnicament. Aquí s’ha d’anar en compta de no passar de llarg. Hi ha un punt en que les marques grogues et fan girar cap a l’esquerra per a poguer continuar pujant cap a la Miranda dels Ecos. Jo no ho vaig veure i vaig continuar canal amunt fins que al cap de pocs minuts ja veus que no pots continuar. He desfet el camí però de seguida he vist un estret corriol , ben fácil de seguir que m’ha portat al camí que havia d’haver agafat. El que vé ara es una nova i dreta canal, aquesta equipada amb una corda que potser té una vintena de metres. Aquesta corda ajuda moltíssim a pujar, et permet anar molt més ràpid del que ho faries su pugesis grimpant per la roca. Passat aquest tram de corda ja quasi estem al collet que dona l’entrada a l’allargassat cim de la Miranda dels Ecos. Arribar aquí ha estat força exigent però les panoràmiques justifiquen el patiment sofer: pel meu gust es el cim mes bonic de Montserrat.


La tornada l’he fet pel mateix itinerari. Nomes vull destacar el que ja he dit sobre el cable de vida. Aneu amb molt de compte en aquest tram!