Mont-roig [100 Cims FEEC/ICGC]-Estany Calberante-Refugi/Estany de la Gola-Cascada/Parking de Sartari-[IBP145HKG]-[18.08.2021]

01.Estacionamiento/inicio/Aparcamiento Sartari.

L'Unarre és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Noguera Pallaresa per l'esquerra. Neix a la Bassa de Curiós a 2.494,8 metres d'altitud, just sota el pic de la Gallina. Transcorre per la vall d'Unarre, petita vall d'origen glacial oberta cap al sud oest, i desaigua a la Noguera Pallaresa als Plans d'Escalarre, a 943 metres d'altitud. El règim del riu és d'alta muntanya, i una presa en regula el cabal i en desvia una part cap a la Central d'Esterri d'Àneu per a la seva explotació hidroelèctrica. El riu es troba al municipi de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Entre el seu naixement fins a l'altitud de 1.490 metres el riu Unarre forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

02.Enlace con Camí de l'Estany de la Gola/Marcas amarillas.

03.Poste indicativo *La Gola* 30'/ Planell de Sartari.

04.Cascada de Sartari.

La Cascada de Sartari és un salt d'aigua d'uns 80 metres d'alçada situat al Parc Natural de l'Alt Pirineu, que es troba entre l'Estany de Ventolau i el Planell de Sartari, a uns 2.200 metres. Les seves aigües provenen de l'Estany de Ventolau i el conjunt lacustre dels Tres Estanys, coronats per cims com el Pic de Ventolau, el pic de Tres Estanys o el pic de la Coma del Forn. El salt està format per dues parts diferenciades. La primera, un salt d'uns 25 metres que s'interromp al picar amb una roca que emergeix de la muntanya i que divideix el flux en dos. A partir d'aquí, es converteix en cascada per als pròxims 55 metres. El seu cabal és molt estacional. El màxim sol ser al mes de maig amb el desgel i en altres èpoques pot ser molt moderat, tot i que sempre hi baixa aigua. Els anys que s'acumula una bona quantitat de neu durant l'hivern, al llarg de la primavera la cascada baixa amb un cabal important, fent que una part del flux salti tot el desnivell sense interrupcions.

05.Poste metálico diferentes indicaciones.

06.Refugi lliure 'La Gola'.

El Refugi de l'Estany de la Gola és un refugi de muntanya de la vall d'Unarre, dins del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi d'Unarre. Està situat a 2.231,4 m d'altitud, a uns 170 metres al sud-est de la petita presa de l'Estany de la Gola, a l'esquerra del Riu d'Unarre. S'hi arriba seguint el Camí de l'Estany de la Gola des de les Bordes d'Aurós, que és prou practicable per a vehicles tot terreny -amb accés restringit en tractar-se d'un parc natural- fins al nord del Planell de Sartari, des d'on només es pot continuar a peu. La seva construcció es feu amb el material de l'enderroc de les antigues instal·lacions de la presa i d'uns barracons propietat de l'empresa hidroelèctrica que explotava els recursos de la zona. Es troba dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És un refugi lliure, propietat de l'Ajuntament de la Guingueta d'Àneu. La seva situació, a la capçalera del Riu d'Unarre, en un circ de muntanyes d'alçades superiors als 2.500 metres, el fan un lloc idoni per als practicants de l'excursionisme. Tanca la vall del Riu d'Unarre pel costat de ponent la Serra Mitjana, i pel de llevant, la carena formada, de nord a sud, pels cims del Mont-roig, Pic de la Gallina, Pic de Ventolau, Pic dels Tres Estanys, Pica de la Coma del Forn i Serra Mascarida, rere la qual hi ha el Campirme.

07.Estany de la Gola/Panel/Poste metálico amarillo Estany Calberante 1,2 km.

L'estany de la Gola és un llac glacial situat a 2.249 metres d'altitud i amb una capacitat de 1,5 hectòmetres cúbics situat a la conca lacustre de la capçalera de la vall d'Unarre del municipi de la Guingueta d'Àneu, al Pallars Sobirà. És el lloc de naixement del riu d'Unarre, i està inclòs en el Parc Natural de l'Alt Pirineu. S'hi arriba seguint el Camí de l'Estany de la Gola. Per augmentar la capacitat de l'estany, als anys 60 del segle XX es va començar a construir una presa per part de l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya, amb el propòsit de disposar de més aigua embassada per la central d'Esterri d'Àneu, però es va deixar inacabada. L'any 2009 es va fer una restauració paisatgística a la zona[3] i es va construir el refugi de l'Estany de la Gola aprofitant el que havia estat un barracó per a les obres de la presa.

08.Paso alternativo apoyo cadena-cable.

09.Intersección/Poste metálico Estany Calberante 0,5 km/ Estany de la Gola.

10.Poste metálico Estany Calberante 0,2 km.-Coll Curiós 0,7 km.

11.Poste corto madera *Estany Calberante 3'*

12.Estany Calberante.

Les serres i els pics de la Vall d'Unarre formen un circ d'origen glacial, envoltant un conjunt d'estanys; a l'oest es troba la Bassa de Curiós situada a 2.494 metres d'altitud, l'estany de Calberante a 2.358 metres i l'estany de la Gola a 2.250 metres, on neix el riu d'Unarre. A l'est es troben els Tres Estanys i l'estany de Ventolau, a 2.344 metres, que desaigüen al riu d'Unarre aigües avall de la cascada de Sartari, al Planell de Sartari.

13.Coll Curiós/Enlace con *Alta Ruta Pirinenca -HRP-*

L'Alta Ruta Pirinenca o ARP (en francès Haute Randonnée Pyrénéenne o HRP) és un itinerari d'alta muntanya que travessa els Pirineus, d'Hendaia, a l'Atlàntic, fins a Portbou a la Mediterrània. Discorre per mitjana i alta muntanya i evita les pistes i l'asfaltat. A diferència dels senders de gran recorregut GR 10 (francès) i el GR 11 (espanyol i andorrà), que no travessen la frontera, l'ARP segueix molt més la carena la carena pirinenca i alterna entre els dos vessants quan convé pel relleu o pels equipaments, tot i que la major part del recorregut és en territori francès. No està senyalitzat excepte en llocs difícils o perdedors, però se'n publiquen guies des que Georges Véron en va fer la primera el 1974.

14.Poste metálico amarillo Coll Curiós.

15.Bassa de Curiós.

16.Parada kit kat.

17.Coll de Calberante/Izquierda/Abandonamos HRP.

18.Vistas Estany Major de la Gallina y del Pic de Ventolau (2854 mts).

19.Hitos.

20.Collet de la Gallina (2648 mts).

21.Izquierda/Vista Estany Inferior de la Gallina-Refugio libre Enric Pujol.

22.Diferentes vistas.

23.Tramo rocas.

24.Collada de Mont-roig.

25.Brecha a la izquierda con vistas al Vall de Nyiri y las Bassetes del Cap de Nyiri/Vista tartera ascendida.

26.Mont-roig (vértice geodésico).

El Mont-roig,de 2.864 metres és una muntanya de la capçalera de les valls de Cardós i del Riu d'Unarre, fronterera entre Catalunya i Occitània. Els pobles més propers són Tavascan i Cerbi. Està situat a cavall dels termes municipals d'Alt Àneu, la Guingueta d'Àneu i Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà i de la comuna occitana de Coflens (Coserans), a la vall de Salau. Disposa de dos refugis de muntanya oberts en les seves proximitats, el Refugi Mont-Roig "Enric Pujol" en el seu vessant meridional, a l'altitud de 2.290 metres i el Refugi de l'Estany de la Gola al sud, a l'altitud de 2.231 metres, construït l'any 2010. Una característica particular de la muntanya és que té tres cims distribuïts al llarg d'una carena de 700 metres. Al cim més oriental (2.847) s'hi pot trobar el vèrtex geodèsic 265063001. El punt més alt es troba seguint la carena direcció NE (2.864). A l'extrem més occidental de la carena hi trobem el Mont Roig Nord (2.856), una punta de molt difícil accés des del cim principal perquè està separada de les altres per una canal molt pronunciada anomenada Canal Central. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

27.Hito cimero/Panorámica.

28.Mont-Roig Sur.

29.Mont-Roig Norte.

A1.Planell de Sartari.

El Planell de Sartari és un planell d'unes 7 hectàrees d'extensió situat a la vall d'Unarre a una altitud de 1.957 metres que rep aigua del riu d'Unarre procedent de l'Estany de la Gola per la cascada de la Gola, aigua procedent de l'Estany de Ventolau i el conjunt lacustre dels Tres Estanys per la remarcable cascada de Sartari i per alguns barrancs que descendeixen de la Serra de Mascarida. És un indret de gran valor paisatgístic, ramader i ecològic (molleres). La planura d'herba és creuada per dos corrents principals d'aigua amb moltes ramificacions que s'acaben agrupant en dues sortides, a cada banda de la vall d'Unarre, i que s'uneixen sota el planell després d'unes cascades. S'hi arriba pel Camí de l'Estany de la Gola, i té un aparcament al seu nom, que es troba a 1 km més al sud, a una altitud de 1.800 metres.

A2.Estany de Ventolau

A3.Pic de la Gola 2546 mts.

A4.Cap de la Pala de L´Abell.

A5.Pic de Ventolau

El Pic de Ventolau és una muntanya de 2.851 metres. Es troba a cavall dels termes municipals de la Guingueta d'Àneu i Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà. Forma part del massís del Mont-Roig, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Forma part de la carena que separa la valls del Riu de Tavascan i la vall d'Unarre, i ofereix un bon mirador d'aquesta zona del Pirineu. És al nord del Pic dels Tres Estanys, al sud-est del Pic de la Gallina i a migdia del Circ de la Gallina, amb l'Estany Major de la Gallina. L'ascensió es pot fer des de la Vall d'Unarre passant per l'Estany de la Gola, o bé des del Refugi de la Pleta del Prat.

A6.Pico Inferior de la Gallina

A7.Estany Major de la Gallina

El conjunt dels estanys de la Gallina forma un excel·lent exemple d'estanys en rosari situats a una altitud entre 2266 i 2487 m. La conca està orientada de sud-oest a nord-est amb el Mont-roig (2847 m) i el Pic de Ventolau (2843 m) al sud coronant la seva conca. El conjunt d'estanys està format per cinc estanys i diversos estanyets i basses. L' estany Major de la Gallina amb 11.7 ha de superfície és el més gran del circ, i juntament amb l'Inferior o de Baix de la Gallina de 4.6 ha i 19 m de fondària, són els dos més representatius del conjunt.[1] Els estanys estan tots per sobre el límit del bosc. La vegetació de la conca està constituïda principalment per gespets o prats de gesp (Festuca eskia) amb alguns prats de Carex curvula a les parts més altes de la conca. Pel que fa a la vegetació de plantes aquàtiques, cap d'aquests estanys en presenta, tot i que per exemple l'Inferior es troba a una altitud comparable a la de l'estany Mariola i no hi ha massa diferències en la composició química de l'aigua. Són també estanys ultra-oligotròfics, amb una concentració molt baixa de nutrients.[1] Pel que fa a la fauna d'amfibis, destaca la presència del tritó pirinenc (Calotriton asper) i la granota roja (Rana temporaria). Com a l'estany de Mariola, en cap dels estanys de la Gallina s'hi ha arribat a introduir mai peixos, i són per tant estanys d'elevat valor des del punt de vista de la conservació del patrimoni natural. L'estat ecològic dels estanys és Molt Bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. L'estat de conservació del conjunt d'estanys és excel·lent, a més a més han quedat inclosos dins del nou Parc Natural de l'Alt Pirineu, que hauria de garantir que segueixin en aquest estat. Al costat de l'estany Inferior de la Gallina hi ha el refugi lliure Enric Pujol, que per les seves dimensions reduïdes i poca freqüentació no suposa cap risc per l'estany.

A8.Estany Superior de la Gallina

A9.Estany Mitjà

A10.Estany Inferior de la Gallina/Refugi Enric Pujol.

El Refugi Enric Pujol, o Mont-roig "Enric Pujol" és un refugi de muntanya del terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà. És a 2.288,7 m d'altitud, en el vessant sud-oest del Serrat de la Gallina, a prop de l'extrem sud-est de l'Estany Inferior de la Gallina. Refugi lliure pertanyent a la FEEC.

A11.Pic de la Gallina 2756 mts.

El Pic de la Gallina és una muntanya de 2.756,5 metres d'altitud que es troba a cavall dels termes municipals de la Guingueta d'Àneu i de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà. Forma part de la carena que separa les valls del Riu d'Unarre, a ponent, de la del Riu de Tavascan, a llevant. Té a prop, a migdia seu, el Pic Major de la Gallina i, una mica més allunyat, al nord-oest, el cim del Mont-roig. Sota els dos pics de la Gallina, al sud-est, s'obre el Circ de la Gallina.

A12.Estanyet de la Tartera