Montaup-Coll d'Arenes-Cassamanya-Planells de Mereig-Roc del Quer

Ruta que segueix la vall de Montaup, vall plana d'obturació glacial i on es van sedimentar llims grisos massius i sediments torrencials fins colmatar-la. El cordó lateral de la glacera de la Valira d'Orient se segueix des d'aquí fins a Mereig passant per sota del Roc del Quer. El camí s'enfila per sobre dels planells per entrar en un engorjat rocós format per roques calcàries d'edat devoniana. Es pot resseguir una falla que posa en contacte els terrenys calcàris amb els pissarrencs negres d'edat siluriana. Aquests darrers contenen sulfurs de ferro (pirita) i amb l'aigua es desestabilitza separant-se en sulfat de ferro, fet que augmenta l'acidesa de l'aigua i dissol els carbonats. Aquest fenòmen s'observa molt bé seguint el riu de Montaup amunt i a les molleres als peus de l'Estanyó i el Cassamanya. A la part alta de la vall de Montaup es pot observar l'aspecte ruïnòs de les calcàries i la formació de grans depressions semicirculars que funcionen com dolines kàstiques, no tant per la dissolució però si per la important fractutació que presenten els carbonats. Pujant cap al Coll d'Arenes s'observen fenòmens d'inestabilitat dels vessants, tant antigues cicatrius d'esllavissaments com lobulacions de gelifuxió actuals. Dalt del Coll d'Arenes és possible observar xaragalls en els terrenys pissarrencs que formen un important regolit, al peu del qual se situen les mineralitzacions de tipus "gossan" amb òxids de ferro més o menys hidratats (gohetita-hematites-limonita). L'alteració d'aquestes superfícies somitals per formar regolit fa que quedin les pissarres del Silurià molt esmicolades, podent experimentar fenòmens d'erosió importants. En direcció del Cassamanya s'imposa la pujada del Coll d'Arenes que el formen les roques calcàries del Devonià. Donat que les capes estan molt verticalitzades l'aspecte a dalt del Coll d'Arenes és molt peculiar. Cal fixar-se en el cabuçament de les capes calcàries, que es troben inclinades lleugerament cap al sud; i molt més endevant a la baixada del pic es podrà observar que estan inclinades al nord. Aquest fenòmen s'esdevé en tots els indrets que les roques estan plegades en forma sinclinal (com una "U" o més aviat com una "V"), de fet estem en la unitat geològica del sinclinal de Tor-Cassamanya i que se segueix fins al massís d'Encampadana. Un cop a la baixada i a prop del pic de Cassamanya s'ha pogut identificar una capa de riolita (roques subvolcàniques) que s'ha enclavat com un dic entre les roques carbonàtiques, i que tenen orígen en la migració del magma que en el seu dia van formar els grans batòlits de granodiorita situats més a l'Est i al Sud (Granit d'Andorra - Montlluís).