Montsaliente per la Vall de Cabanes (Aigüestortes)

Ruta d’ascensió al cim del Montsaliente, situat al nord-est del sector pirinenc d’Aigüestortes, per la Vall de Cabanes. D’entrada val a dir que es tracta d’un recorregut que qualifiquem de difícil no perquè sigui tècnicament complicat sinó per l’esforç que suposa la duresa del terreny ja que, a partir de l’Estany Negre de Cabanes (la meitat pràcticament de la distància), trobarem terreny molt trencat, de blocs granítics desiguals, un veritable caos de roques que, a partir del Clot de Cabanes, són gegantins, gairebé ciclopis, i pels quals inevitablement haurem d’avançar. En tractar-se a més d’una ruta poc freqüentada per la seva duresa gairebé no trobarem ni fites ni traces de camí que ens ajudin a progressar en aquesta part del recorregut, tot i que no sigui difícil orientar-s’hi.

Aclarit aquest extrem, la ruta és espectacular per diversos motius. Per la vegetació variada i exuberant de la primera part de la ruta (fins a l’Estany Negre de Cabanes, per camí ben indicat i fressat) en què destaca l’avetosa inicial del bosc de Gerdar. Pels bells paisatges que hi anirem trobant, especialment l’espectacular l’Estany Negre i el magnífic i feréstec paisatge de l’esmolada Serra de les Agudes i de l’imponent Montsaliente... Per les grandioses i amplíssimes panoràmiques des del coll previ al cim fins al mateix cim: vistes de 360 graus, amb multitud de cims de gran part del Pirineu Central a la vista (Maladetes, Perdiguero, Mont-Roig, Pica d’Estats, Comapedrosa...), del Prepirineu oriental (Cadí...); de la corprenedora i vertical cara sud del cordal del Montsaliente i el Bassiero; de les muntanyes i fondalades del Parc Natural (Peguera, Encantats, Subenuix, Coma d’Amitges, part alta de la Vall de Cabanes...).

La ruta comença a l’aparcament d’un pronunciat revolt de la carretera local C-142Z, passat el refugi de Gerdar (s’hi arriba per la C-28, per una desviació indicada al km 56’8 de la C-28 cap a la Bonaigua). Des d’allà mateix un fressat corriol ben indicat remunta per la frondosa avetosa del Gerdar en paral•lel al riu de Cabanes. Després de travessar-lo per una passera de troncs el camí s’engorja i esdevé mes costerut.

Finalment una bifurcació indica els estanys Llong (per on tornarem) i Negre de Cabanes, on arribarem després de superar l’Estanyoleta, al peu de la sortida d’aigües de l’estany i lloc de naixement del riu. L’Estany Negre, amb un petit illot, enfonsat entre espectaculars parets i amb el perfil dels Pics de Bassiero al fons, és d’una bellesa pintoresca... de la que val la pena gaudir abans de començar la penosa ascensió que ens queda fins al nostre objectiu.

De primer, voltarem l’estany pel sud, movent-nos entre enormes i desiguals roques, fins trobar el vessament d’aigües del Riu de les Abadies, que haurem de remuntar penosament per terreny també trencat (hi trobarem blocs, mulleres, zones de vegetació inestables i un aixopluc en una cavitat) fins al menut Estany de les Abadies, que voltarem per la dreta.

Passat l’estanyol ascendirem per un corriol bastant definit i amb fites que haurem de deixar aviat per engorjar-nos per un corredor (més blocs). A partir d’aquí no trobarem cap rastre de camí i ens haurem de guiar per la nostra iniciativa. En el nostre cas, fent drecera per una inclinada pala herbosa per assolir el Clot de Cabanes i, des d’allà, adonar-nos realment del que encara ens queda: un autèntic caos de blocs enormes, que ocupen també els vessants de la grandiosa fondalada, fins al costerut coll que separa el Montsaliente, a la nostra dreta, del Pui Pla i la impressionant cresta de la Serra de les Agudes.

Força temps després, segons les forces que tinguem, per fi arribarem al coll, farts de superar blocs inhumans i una costeruda pala herbosa final que fins i tot s’acaba agraint. La mirada des del coll és impactant: enormes vistes cap a la coma d’Amitges, la successió de cims en diferents plans del propi massís i de la serralada... Remuntant l’àmplia aresta decantats a la dreta per evitar la part més escarpada, culminarem finalment el feixuc esforç: les panoràmiques des del Montsaliente són realment corprenedores (entre les grandioses vistes que hem anat descrivint albirarem també la Coma de Cabanes amb diversos estanys: estanys de Cabanes, de Xemeneia, Blau, Gelat).

El retorn el farem aproximadament pel mateix recorregut, guiant-nos pel nostre propi criteri fins arribar al corredor de pujada, on ens desviarem (també sense camí definit) cap a la dreta, en sentit est, per fer drecera i no haver de perdre gaire alçada (més blocs) fins a un collet passat el qual es camí es va definint (nosaltres vam sortir a un collet més a la dreta del principal, però que no ofereix especials problemes). En una fondalada trobarem una bifurcació fitada: davallarem cap a l’esquerra, cap a la coma de l’Estany Llong (per la dreta ens n'aniríem al refugi del Pla de la Font). Amb l’estany visible ens haurem d’empassar encara alguns blocs (més dispersos i homogenis), vorejar-lo per l’esquerra i anar a trobar la bifurcació indicada cap a l’estany Negre.

Finalment, haurem de davallar encara els més de 600 metres de desnivell que ens resten per arribar a l’aparcament de sortida, que assolirem després de fer els aproximadament 16 km i a prop de 1500 metres de desnivell positiu (la distància aportada pel GPS és incorrecta) d’una molt esforçada, feixuga i, encara que pot arribar a ennuegar, aconsellable ruta.