Montserrat: Monestir - Camí de Sant Miquel - Cresta del Serrat de Sant Joan - Canal dels Micos Est

Ruta extraordinàriament intrèpida, aventurera i trepidant a Montserrat. És un no parar de sensacions, una rere l'altra, gairebé sense aturador.

La ruta recorre la solitària Cresta del Serrat de Sant Joan i davalla per la poc freqüentada Canal dels Micos Est (no confondre amb la Canal dels Micos situada al peu dels Ecos).

El recorregut per la Cresta del Serrat de Sant Joan inclou un fotimer de cims (més de 20 agulles), nombroses grimpades i desgrimpades, quatre ràpels, dues arestes i un pas entre roques on cal fer un intrèpid pas de la fe.

El descens per la Canal dels Micos Est compta amb diversos passos equipats amb cordes, algun d'ells amb un pendent molt pronunciat. És una canal salvatge i desafiant, on cal davallar molt concentrat i vigilar de no fer caure pedres.

Es tracta doncs d'una ruta pels amants de l'aventura i el repte. De ben segur, no et deixarà indiferent. Nosaltres l'hem gaudit moltíssim. Esperem que tu també la gaudeixis.

La ruta ha estat ideada i preparada pel David Bros i pel Marc Sabaté. Els vull agrair que m'hagin convidat a acompanyar-los.


___________________________

BREU RESSENYA:

Deixem el vehicle a l'Aparcament del Monestir de Montserrat. Voregem la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat i ens desviem a l'esquerra per enfilar el Camí de Sant Miquel. Després de vorejar una tanca, ens plantem al peu de la Roca de l’Àngel o de la Llicència, a la qual hi grimpem i desgrimpem. Voltem la Capella de Sant Miquel, passem a frec de la Bassa de Sant Miquel i quan arribem al Pla de Sant Miquel prenem el Camí Vell de Collbató a Montserrat. Creuem el Torrent de Sant Joan, que aquí canvia de nom a Torrent Fondo, i poc després arribem al Pla de les Bateries. Ens equipem i iniciem la travessa per la Serra de Sant Joan, grimpant primer al Cim de la Roca 474B. Crestegem al llarg de un quilòmetre, fent múltiples grimpades, desgrimpades i flanquejos, travessant algunes arestes, coronant nombroses agulles i davallant un total de 4 ràpels. Les agulles coronades que tenen nom són l’Agulla de la Pulgui, la Roca 474. i l'Agulleta dels Dos Forats, caracteritzada per tenir un forat per dins que té dues sortides a la vessant sud. Quan el serrat perd caràcter i es desdibuixa, cavallem per una curta canal entre dues roques, passem per dalt de les Restes d’una ermita i enfilem el Tram final del Serrat de Sant Joan. Caminem per la carena uns metres i sortim del Serrat de Sant Joan prenent un sender a la dreta que mena al Funicular de Sant Joan. En lloc de seguir pel camí, ens desviem a l'esquerra i pugem pel rocam, abastant una carena que ens duu a un esplèndid Mirador. Davallem per camí poc definit i una mica emboscat que ens deixa a l'entrada de la Canal dels Micos Est. Davallem per la costeruda i relliscosa canal, ajudats per passos equipats amb cordes i fent un ràpel. Enllacem amb un camí fressat, que duu a vies d’escalada, on hi trobem un nou pas equipat amb corda. Visitem la Cova del Triangle i gaudim de la panoràmica des de la Miranda de Fra Garí. Desfem camí, descendim i enllacem amb el camí del Via Crucis, que desemboca a les Escales dels Pobres. Ja només ens resta resseguir la carretera per arribar al punt on hem aparcat el vehicle.


___________________________

A TENIR PRESENT:

La ruta inclou nombroses grimpades de grau III i IV, així com algunes desgrimpades curtes però amb verticalitat.

Les parts més difícils de la ruta són:
- Una paret vertical a la part inicial de la cresta, equipada amb dos parabolts, on hi podem posar dos estreps per facilitar l'ascensió
- Una grimpada de grau IV per ascendir a l'Agulla de la Pulgui. Ens podem assegurar amb cintes exprés a dos parabolts muntats a la paret de roca
- Un pas on cal fer oposició entre dues parets de roca i tot seguit un pas de la fe per passar d'una paret a l'altra
- El descens per un tram molt vertical a la part final de la Canal dels Micos Est. Una opció per reduir la dificultat d'aquest pas és muntar un ràpel a un arbre.

Per això he qualificat la ruta com a alpinisme "Només experts".

Aquests trams més desafiants seran atractius per muntanyencs avesats als passos equipats, a canals montserratines i a grimpades. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.


___________________________

EQUIPAMENT:

Cal anar equipat amb material d'escalada i ràpel: talabard, vuit o ATC o revers, assegurador, mosquetons, dues cintes exprés, casc i guants.

Convé dur un o dos estreps per superar una paret vertical a l'inici de la cresta.

No cal dur peus de gat. Convé dur calçat de muntanya amb bona adherència a la roca. Però si et sents més segur anant amb peus de gat, endavant. Et faran servei en dues agulles.

Cal dur una corda de 40 metres. Nosaltres n'hem dut dues per anar muntant un ràpel mentre els altres companys baixen pel ràpel anterior.


___________________________

VARIACIONS:

Si es vol fer la ruta més senzilla, es pot tornar pel Camí de Sant Miquel en lloc de davallar per la Canal dels Micos Est.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 3 parts:
1) Camí i Capella de Sant Miquel i Pla de les Bateries
2) Cresta del Serrat de Sant Joan
3) Descens per la Canal dels Micos Est


1) Camí i Capella de Sant Miquel i Pla de les Bateries

Deixem el vehicle a l'Aparcament del Monestir de Montserrat. Caminem en lleuger ascens en direcció sud-oest, vorejant la Basílica de la Mare de Déu de Montserrat.

Des d'aquí podem contemplar la Canal dels Micos Est, per on davallarem al final de la ruta.

Passem pel costat de l'Estació del Cremallera de Montserrat i poc després girem a l'esquerra, per enfilar el Camí de Sant Miquel.

Després de vorejar una tanca de ferro, arribem a la singular Roca de l’Àngel o de la Llicència, a la qual grimpem amb facilitat per la vessant sud.

Després de desgrimpar i reprendre el camí de Sant Miquel, arribem a la Capella de Sant Miquel, i pocs metres després passem pel costat de la Bassa de Sant Miquel.

Quan arribem al Pla de Sant Miquel, abandonem el camí asfaltat i prenem el Camí Vell de Collbató a Montserrat.

Al cap d'uns pocs centenars de metres, albirem el Serrat de les Garrigoses i el Serrat de Sant Joan, cap a on ens dirigim.

Quan arribem al creuament amb el Torrent de Sant Joan, que aquí canvia de nom a Torrent Fondo, girem a la dreta i resseguim uns pocs metres el torrent amunt, on hi ha un curiós i estret pas entre dos blocs de roca.

Reprenem el trajecte pel Camí Vell fins que accedim al Pla de les Bateries, on gaudim de les esplèndides vistes del Serrat de les Garrigoses.



2) Cresta del Serrat de Sant Joan

Aquest és el punt d'inici de la travessa per la Serra de Sant Joan. Ens equipem i iniciem l'ascens per unes plaques de roca, amb alguna grimpadeta de grau III, però majoritàriament de grau I i II.

Assolim poc després el Cim de la Roca 474B, el primer cim de la ruta. Des d'aquí albirem la cresta del Serrat de Sant Joan, que s'alça davant nostre.

Baixem caminant de la Roca 474B i iniciem el recorregut per la dorsal de la cresta, aquí molt ampla, mansa i amb poc pendent.

Després d'uns metres ens plantem davant d'una curiosa roca amb una fisura vertical. Aquí tenim dues opcions: flanquejar la roca per l'esquerra, acotant el cap i amb una mica d'exposició, o fent una grimpada extraplomada amb bones preses. Un de nosaltres ha preferit flanquejar i els altres tres hem grimpat.

Tot just superat aquest pas, ens trobem una paret vertical força llisa equipada amb dos parabolts. Hi Muntem dos estreps i pugem amunt buscant les poques preses que trobem i ajudant-nos amb els estreps.

Un cop superada la paret, la cresta es torna més estreta i més accidentada, amb petites agulles que ens obliguen a fer diverses grimpades i desgrimpades, sense gaire dificultat, encara que cal estar concentrat, especialment a les desgrimpades.

La següent agulla la flanquegem per la dreta i després ascendim per una llastra de roca, de grau II+, fins el cim de l'agulla.

Després d'una desgrimpada senzilla, ens trobem davant la paret de roca de l'Agulla de la Pulgui, solcada per una fissura amb bones preses. Escalem a l'agulla (grau IV), assegurant-nos a dos parabolts amb dues cintes exprés. Hi ha bones preses per mans i peus.

Després de coronat el cim, fem el Primer ràpel, de 12 metres, muntat a una anella.

Tot seguit, per ascendir a la següent agulla, fem primer un flanqueig a la dreta i després grimpem pel vessant nord per una placa de conglomerat (grau III).

Davallem de l'agulla fent una desgrimpada curta però exposada, perquè a la nostra esquerra hi ha un estimball considerable.

Continuem per la cresta ascendint a la Roca 474, fent una grimpada de grau III. Un cop coronat el cim, muntem un ràpel a dues anelles per baixar-ne. És un ràpel interessant, perquè cal "aterrar" en una estreta aresta de roca.

Grimpem a una segona agulla, de la que baixem fent un Ràpel de fortuna de 10 metres. Com que no hi ha cap anocratge, muntem el ràpel al voltant d'un sortint de la roca. Com que així no es pot recuperar la corda, el darrer de nosaltres passa la corda per una soca de romaní. Com que no és molt sòlida, el darrer de nosaltres ha baixat amb cura, sense tirar-se gaire enrere, per no tibar la corda.

El punt on hem enllaçat és el peu de l'Agulleta dels Dos Forats. Si baixem un metre avall veurem els dos forats que travessen la roca.

Grimpem dalt d'aquesta agulleta, i en baixem pel vessant oposat fent el Quart ràpel, de 15 m.

El ràpel ens deixa a un collet, al peu d'una agulla i una massa de roca que s'aixequen sobre nostre. Fem un flanqueig a la dreta per la falda de la roca i després enfilem una dorsal per la qual grimpem amunt sense massa complicació (grau II).

Arribem a un nou collet on, opcionalment, podem grimpar dalt d'una petita agulla, amb molt bones vistes.

Un cop desgrimpada aquesta agulla, iniciem una grimpada de grau IV, força vertical però amb bones preses. Una alternativa més fàcil és pujar per una esquerda situada més a la dreta.

Fem una curta desgrimpada, amb poca visibilitat d'on posar els peus. Tot seguit tornem a grimpar a un cim (grau II) i a desgrimpar.

Continuem per la cresta, grimpant a un altre cim. La desgrimpada pel vessant oposat, una mica exposada, ens deixa a una aresta estreta, que recorrem. És un dels trams més estrets de la cresta.

Grimpem a diverses agulles consecutives (grau III+) i arribem a dues roques separades per una profunda canal. Aquest és un dels passos més agosarats de la ruta. Cal posar un peu a una roca i l'altre peu a l'altra roca, fent oposició, pujant una mica i aleshores fent un pas de la fe per agafar-nos a la roca i grimpar amunt.

Continuem remuntant la cresta, coronant més cims. Algunes desgrimpades són delicades, encara que curtes.

Fem una grimpada de grau III per ascendir a una roca. Tot seguit travessem un tram estret, sense dificultat però una mica aeri.

Grimpem a dos cims consecutius (grau II) i davallem per una curta i estreta canal entre dues roques. Voregem la roca de l'esquerra i allà hi trobem les Restes d’una ermita.

Encetem el Tram final del Serrat de Sant Joan. Aquí el serrat es desdibuixa, la cresta comença a perdre caràcter, es fa més ample i fàcil.
Remuntem la carena fins que trobem un sender a la dreta.



3) Descens per la Canal dels Micos Est

El sender voreja la Roca 407 i mena a un ampli camí, que mena a l'estació superior del Funicular de Sant Joan.

Passem per davant de l'estació i, en lloc de continuar pel camí, ens desviem a l'esquerra i pugem pel rocam, en direcció est.

Girem a l'esquerra i resseguim una carena en direcció nord que ens duu a un Mirador amb esplèndides vistes sobre el Monestir de Montserrat.

Girem cua i davallem en direcció sud amb pendent suau, per camí poc definit però transitable. Després d'uns metres, girem a l'esquerra i continuem per camí poc definit i emboscat en alguns trams. La clau és seguir la traça i saber cap a on ens dirigim: el coll que es converteix en la Canal dels Micos Est.

Convé no confondre aquesta canal amb la canal del mateix nom de la zona dels Ecos.

Enfilem la canal avall, per terreny molt descompost i una mica emboscat. Cal vigilar de no relliscar, especialment a mida que el pendent augmenta.

Aviat trobem uns Passos equipats amb cordes, força senzills, que ens permeten anar davallant per la canal sense relliscar.

Progressivament el pendent es va fent més pronunciat. Aquí els passos equipats amb corda són essencials per no anar avall, atès que el terreny és molt descompost. Cal vigilar molt de no tirar pedres sobre el company de sota.

Enllacem amb una llastra de roca a la banda esquerra, on el pendent és tan fort que aprofitem les cordes ja muntades per rapelar avall.

Quan ja estem arribant prop del final de la canal, ens trobem que no hi ha cordes i que hem de desgrimpar (una alternativa seria muntar un ràpel a un arbre). Desgrimpem amb cura i arribem a un camí fressat, que recorre el peu de la paret de roca i que duu a vies d’escalada.

Ens desviem de la paret de roca i davallem per un tram costerut equipat amb una corda nuada.

Enllacem amb un sender que resseguim en direcció nord-oest, duent-nos a la Cova del Triangle, amb una forma que li dóna nom.

Continuem pel sender i arribem a la Miranda de Fra Garí, on ens desequipem i gaudim de les vistes del Monestir.

Girem cua i davallem per un serpentejant camí amb graons de fusta que desemboca en el camí del Via Crucis. Resseguim aquest camí, passant per sobre del funicular i girem a la dreta per enfilar les Escales dels Pobres avall.

Ja només ens resta vorejar la basílica de la Mare de Déu de Montserrat i caminar uns centenars de metres fins arribar al punt on hem aparcat el vehicle.