Montserrat: Via directa al Mirador dels Atrapats - Serrat del Penitent - 20 Cims sense corda - Serra de les Paparres -El Pont

Ruta molt intensa, trepidant i aventurera per Monserrat.

És una veritable marató de grimpades, tant per camins costeruts (Via directa al Mirador dels Atrapats), com per Serrats amb diversos cims (Serrat del Penitent i Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres), com per cims aïllats.

Si t'agrada grimpar per Montserrat, aquesta ruta et seduirà. Et faràs un fart de fer grimpades.

La ruta s'enfila a 16 cims citats al llibre "Montserrat, cims sense corda":
- Miranda de Sant Pere
- Miranda de Santa Caterina
- Miranda de Sant Joan o Miranda Xica
- Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena (al llibre rep el nom de Mirador de Sant Joan)
- Miranda de Santa Magdalena
- Ullal de les Magdalenes
- Roca 414
- Roca 457 al Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
- Roca 458 al Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
- Roca 459 al Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
- Roca 460 al Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
- Roca 461 al Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
- Miranda dels Pollegons
- Roca Mala Nord (roca 480)
- Roca Mala Sud (roca 481)
- Roca de Trullagons

Però també culmina aquests cims no esmentats al llibre:
- Diverses roques-agulles al Serrat del Penitent
- La Paparra
- Cara de Mico
- Cim sense nom al Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
- Roca inferior a la Miranda dels Pollegons

Per fer el primer tram de la ruta (la via directa al Mirador dels Atrapats), m'he basat en la ruta "Drecera Directíssima al Banc del Mirador dels Atrapats a Collbató" de l'usuari sabategalofre, molt ben explicada.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem al carrer dels Pins de Collbató. Ascendim per la Drecera dels Graus, però ben aviat ens desviem a la dreta per recórrer la via directa al Mirador dels Atrapats. Combinem grimpades amb flanquejos i un pas equipat amb corda. Creuem el Mirador dels Atrapats, resseguim el Camí Vell de Collbató a Montserrat uns centenars de metres i iniciem l'ascensió pel Serrat del Penitent. Travessem el Serrat del Penitent per la carena, fent múltiples grimpades, desgrimpades, una canal i algun flanqueig. Accedim a la Balma del Penitent, grimpem pel rocater i coronem la Miranda de Sant Pere. Tot seguit grimpem a un promontori i ascendim a la Miranda de Santa Caterina. Creuem el Pas de la Mallenquera, passem pel Bassal dels Corbs, travessem un malpàs i grimpem conglomerat amunt per culminar el cim de la Miranda de Sant Joan o Miranda Xica. Grimpem al Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena, davallem i ens situem al peu de l'aresta sud de la Miranda de Santa Magdalena. Ascendim per l'aresta sud i culminem el cim. Davallem pel vessant nord, travessem un collet i grimpem a l'Ullal de les Magdalenes. Desgrimpem, davallem per un sender i visitem les ruïnes de l'Ermita de Santa Magdalena. Continuem avall i girem a l'esquerra per baixar per les boniques Escales de Jacob. Enllacem amb el Camí Nou de Sant Jeroni i en uns centenars de metres, ascendim a la Roca 414 per una canal arbrada. Tot seguit, grimpem al cim de La Paparra i després al cim de la Cara de Mico, on extremem les precaucions a la desgrimpada. Travessem el Mirador de la Serra de Bellavista o Serra de l’Alzina de les Paparres i resseguim la carena, tot coronant els 6 cims de les roques 457, 458, 459, 460, 461 i un darrer cim sense nom. Enllacem amb el Camí del Pont i coronem la Miranda dels Pollegons i la Roca sota la Miranda dels Pollegons. Ens desviem del Camí del Pont per visitar el Bassal de la Sajolida i fem una anada-tornada per coronar els cims de la Roca Mala Nord i la Roca Mala Sud. Continuem davallant pel Camí del Pont i ens desviem a la dreta per visitar El Pont, un imponent pont de roca natural. Tornem a desviar-nos per ascendir a la Roca de Trullagons i continuem avall per corriols, senders i pistes fins arribar al punt d'inici de la ruta.

___________________________

A TENIR PRESENT:

La majoria de cims i grimpades són fàcils, però hi ha algunes d'una certa dificultat.

Les parts més difícils de la ruta són un flanqueig i dues grimpades al Serrat del Penitent, la grimpada pel vessant sud de la Miranda de la Magdalena, la desgrimpada de l'Ullal de la Magdalena, la grimpada i desgrimpada a la Cara de Mico i la desgrimpada pel vessant sud de la Roca Mala Nord. Per això he qualificat la ruta d'alpinisme amb nivell de dificultat "Difícil".

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats a grimpades pel conglomerat montserratí. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.

La majoria d'aquests passos més difícils es poden evitar saltant-se el cim (per exemple a l'Ullal de la Magdalena, a la Cara de Mico i a la Roca Mala Nord) i prosseguint la ruta. Però hi ha algunes del Serrat del Penitent que cal fer-les perquè no hi ha camí alternatiu.

Respecte l'ascensió a la Miranda de la Magdalena, es pot evitar donant la volta per l'Est, passant per l'Ermita de Sant Onofre al peu de la Roca 408 i pujant les Escales de Jacob.

No cal dur corda ni anar equipat. Però pot ser útil un cordino per la desgrimpada de l'Ullal de les Magdalenes, on hi ha un parabolt. Jo l'he baixat sense cordino, però pot ser necessari per algunes persones.

També pot ser útil corda i material per rapelar per davallar de la Cara de Mico, que està equipada amb dues anelles per rapelar. Jo l'he baixat desgrimpant, però és la desgrimpada més delicada de tota la ruta. Si no ho veus clar, no hi pugis (pots saltar-te aquest cim), o puja-hi grimpant i després baixa rapelant.

Abstenir-se si es té vertigen.

___________________________

VARIACIONS:

Les principals variacions de la ruta són per evitar els cims de major dificultat, per exemple, l'ascensió per l'aresta sud de la Miranda de Santa Magdalena, l'Ullal de les Magdalenes i la Cara de Mico.

En aquests casos, es pot passar de llarg d'aquests cims o es poden vorejar.

Si es vol escurçar la ruta, es pot obviar l'anada-tornada per accedir al Bassal de la Sajolida i l'anada-tornada per ascendir a la Roca Mala Nord i la Roca Mala Sud.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 5 trams:
1) Via directa al Mirador dels Atrapats
2) Serrat del Penitent
3) Cims de les Magdalenes
4) Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres
5) Camí del Pont


Tram 1: Via directa al Mirador dels Atrapats

Aparquem al carrer dels Pins de Collbató. Ascendim per un carrer asfaltat i resseguim un sender ascendent en direcció nord indicat amb un rètol.

Uns metres més amunt, prenem un trencall a la dreta i ascendim per la Drecera dels Graus, senyalitzada amb fites i marques vermelles i blanques.

Poc després, deixem la drecera dels graus tot girant a la dreta en un revolt del camí. Aquí iniciem la via directa al Mirador dels Atrapats. El camí no està molt fressat, però s'intueix prou bé i està indicat amb marques blaves (una mica pàl·lides) que ajuden a seguir-lo.

Després de fer un flanqueig alternant rocater i camí, iniciem l'ascensió per una llarga placa inclinada de conglomerat. Grimpem amunt per la placa, sense dificultat.

En finalitzar la placa, fem un flanqueig a l’esquerra, seguit d'una grimpada per conglomerat partit per una esquerda senyalitzada amb marques blaves.

Continuem amb un flanqueig a l'esquerra, indicat amb fletxes blanques, que dóna pas a un ressalt de roca vertical que superem ajudats per un una corda nuada. És un pas divertit. Cal tirar una mica de braços.

El pendent se suavitza. Alternem caminar i grimpar, fins que arribem a una canal amb un arbre al capdamunt, on hem de grimpar.

Aquesta darrera grimpada ens deixa just davant del Mirador dels Atrapats, on gaudim de les esplèndides vistes.


Tram 2: Serrat del Penitent

Resseguim el Camí Vell de Collbató a Montserrat, en sentit ascendent. Després de diversos revolts, arribem a un punt de poc pendent on comença el Serrat del Penitent. Girem a l'esquerra i iniciem l'ascensió pel Serrat del Penitent.

El camí està poc definit però s'intueix prou bé. Anem trobant fites que ens ajuden a orientar-nos. Però el camí és molt obvi: cal anar pujant per la carena del Serrat. A mida que anem pujant, anem albirant la imponent Miranda de Santa Magdalena a la llunyania.

Després d'uns 300 metres, el Serrat comença a fer-se més estret. Fem diverses grimpades i desgrimpades senzilles i superem les primeres agulles.

Arribem a un ressalt de roca que cal superar flanquejant-lo per l'esquerra. És un pas senzill però una mica exposat, perquè hi ha una mica de timba. Abans, hi havia un fi cable de vida en aquest pas, però algú l'ha retirat recentment.

Un cop superat el ressalt, ens trobem davant d'una agulla a la que podríem grimpar, però com que veiem que hi ha una altra agulla al darrera i que després hauríem de davallar de la carena per l'esquerra, decidim directament desgrimpar aquí mateix per l’esquerra.

Voregem les dues agulles per l'esquerra i ens situem al peu d'una placa de conglomerat inclinada i costeruda, però amb un pendent no excessiu. Grimpem per aquesta placa de conglomerat i tornem dalt de la carena.

Trobem ara davant nostre una agulla. Hi grimpem per un pas força vertical però curt i poc exposat. Fa uns mesos aquí hi havia abans una corda nuada, però algú l'ha tret.

Continuem per la cresta-carena i arribem al peu d'una altra agulla, anomenada Joanot Martorell, més alta que l'anterior i amb fort pendent, però menys vertical. Hi grimpem ajudats per bones preses. A dalt hi trobem un parabolt amb un mailló, per muntar un ràpel si es recorre el Serrat en sentit descendent.

Sortim de la cresta fent un flanqueig a la dreta, per un corriol entre matolls, i tot seguit ascendim per una placa de conglomerat que mena a una canal arbrada. L'agulla de l'esquerra de la canal rep el nom d'Ausiàs March.

Fent una mica de contorsionisme i ajudant-nos amb els troncs dels arbres, ascendim dalt de la canal i pugem per una placa inclinada de conglomerat fins el cim de la carena.

Fem una grimpada senzilla per superar un ressalt de roca. A partir d'aquí, la carena s’eixampla i se suavitza el pendent.

Després d'anar carena amunt uns metres, ens desviem a l'esquerra per accedir a la Balma del Penitent, on hi ha una petita moreneta. A pocs metres de la balma hi hi trobem restes d’una antiga cisterna.

Tot just al costat de la cisterna, grimpem pel rocater i continuem per la carena fins arribar a la Miranda de Sant Pere.


Tram 3: Cims de les Magdalenes

Caminem amb poc pendent fins assolir el cim de la Miranda de Sant Pere i caminem fins la punta de la Miranda. Les vistes són sensacionals.

Reculem i ens dirigim a un promontori de conglomerat. Hi podem grimpar pel vessant sud, més costerut, o pel vessant est, on la grimpada és més fàcil. Decidim grimpar pel vessant sud.

Travessem la part superior del promontori, resseguim un corriol entre matolls i ens plantem al peu de la Miranda de Santa Caterina. Hi ascendim pel seu vessant est, sense dificultat.

Davallem de la Miranda de Santa Caterina i girem a l'esquerra en direcció oest pel Pas de la Mallenquera. Travessem aquest pas i arribem al Bassal dels Corbs, on gràcies a les pluges del dia abans, hi trobem aigua.

Tot seguit, travessem un malpàs. Aquest malpàs feia impressió des de la Miranda de Santa Caterina, però és poc inclinat i ben fàcil.

Un cop superat el malpàs, girem a l’esquerra i grimpem conglomerat amunt en diagonal en direcció al coll que separa la Miranda de Sant Joan del Contrafort de la Miranda de Santa Magdalena.

Un cop arribem al coll, girem a la dreta i caminem en direcció sud fins el cim de la Miranda de Sant Joan o Miranda Xica, amb vistes fabuloses sobre el Serrat del Penitent, el Serrat de Sant Joan, la Serra Llarga i la Capella de Sant Joan.

Tot seguit, tornem enrere i grimpem sense dificultat per coronar el bonic Contrafort de la Miranda de Sta Magdalena pel seu vessant est.

Davallem del contrafort i ens situem al peu del vessant sud de la Miranda de Santa Magdalena. Es tracta d'un pas una mica vertical a l'inici però que es va suavitzant progressivament. Hi grimpem i després caminem fins coronar el cim de la Miranda. Les vistes són sensacionals.

Caminem avall pel vessant nord de la Miranda i travessem un coll fins arribar al peu del bonic Ullal de les Magdalenes. Hi grimpem amb cura i el coronem. Les vistes sobre el Monestir, l'Elefant, la Mòmia i el Pla de les Taràntules són fabuloses.

Davallem de l'Ullal amb molta cura. Per qui no vulgui fer desgrimpada lliure, pot ser útil utilitzar un cordino lligat a un parabolt que trobem al cim de l'Ullal, i davallar utilitzant el cordino.

Davallem per un sender, travessem les ruïnes de l'Ermita de santa Magdalena, continuem davallant per un camí serpentejant i arribem a un trencall, on prenem el sender de l'esquerra, que travessa un espectacular pas entre dues agulles i mena a les Escales de Jacob.

Davallem per les escales, girem a l'esquerra i enllacem amb el Camí Nou de Sant Jeroni.


Tram 4: Serrat de Bellavista o de l'Alzina de les Paparres

Resseguim el Camí Nou de Sant Jeroni uns 400 metres. Hi trobem un banc de pedra a la banda esquerra. Uns pocs metres després, enfilem una canal arbrada amunt a l'esquerra, per on s'hi pot pujar bé, que mena a la Roca 414.

Des d'allà caminem uns pocs metres i ens situem en el collet entre la La Paparra i la Cara de Mico. Ascendim primer a La Paparra, fent una grimpada molt senzilla.

Tot seguit, tornem al collet, ens situem al peu de la Cara de Mico i grimpem a una petita feixa, on fem un curt flanqueig a la dreta, tornem a grimpar amunt, fem un nou flanqueig a l'esquerra i ascendim fent oposició per una curta canal, des de la qual coronem el cim. La grimpada no és difícil, però la desgrimpada és delicada, perquè la desgrimpada entre els dos flanquejos és aèria exposada. Cal doncs davallar amb cura. Al cim hi ha dues anelles per si es vol davallar rapelant.

Retornem al Camí Nou i pugem per unes escales de pedra al Mirador de la Serra de Bellavista o Serra de l’Alzina de les Paparres, amb unes vistes esplèndides sobre la part sud d'aquesta part de Montserrat.

En lloc de tornar al Camí Nou, resseguim la carena de la Serra, i coronem consecutivament 6 petits cims: primer ascendim caminant a la Roca 457, sense cap dificultat. Després coronem la Roca 458, pujant-hi caminant. La grimpada a la Roca 459 és més costeruda, però és senzilla. Per davaller, desgrimpem per la banda dreta (vessant nord), on el pendent és menor que per la vessant oest. Continuem per la carena i assolim el cim de la Roca 460 fent una grimpadeta, i tot seguit fem una grimpada per culminar la Roca 461. Finalment, fem una grimpadeta molt fàcil per ascendir a un Cim sense nom.

Continuem uns metres per la carena i enllacem amb el Camí del Pont, que davalla a la nostra esquerra.


Tram 5: Camí del Pont

Recorrem el Camí del Pont en sentit descendent, passant per un Mirador natural amb bones vistes i desviant-nos uns metres per ascendir caminant i sense dificultat a la Miranda dels Pollegons.

Continuem uns metres avall i fem una grimpadeta per coronar la Roca sota la Miranda dels Pollegons, amb unes vistes aèries sobre el Torrent del Pont, els Pollegons i el Serrat de la Vinya Nova. Aquesta roca presenta un fort estimball pel vessant est.

Continuem pel Camí del Pont fins arribar al Coll de la Sajolida. Allà girem a la dreta i davallem per un corriol per visitar el Bassal de la Sajolida , que trobem amb aigua. Tot seguit, retornem al Coll de la Sajolida però recorrent primer uns metres del Clot de la Sajolida i després tornant pel mateix corriol d'abans.

Des del Coll de la Sajolida fem una anada-tornada per coronar la Roca Mala Nord i la Roca Mala Sud. Primer grimpem a la Roca Mala Nord pel seu vessant est. El pendent és fort, però la grimpada no és difícil. Un cop al cim, desgrimpem amb cura pel vessant sud.

Tot seguit, pugem a la Roca Mala Sud, fent una fàcil grimpada i ajudant-nos d’un arbre proper al cim.

Tornem al Coll de la Sajolida i continuem davallant pel Camí del Pont.

Ens desviem del camí prenent un corriol descendent a la dreta, força fresat i molt costerut, que ens duu al fabulós Pont de pedra del Torrent del Pont. Es tracta d'una immensa roca que va caure sobre altres roques formant un esplèndid pont natural.

Tornem al Camí del Pont, caminem avall, i ens desviem a la dreta per coronar la Roca de Trullagons, un esperó de roca que fa les funcions de mirador natural sobre el Torrent del Pont, que corre ben avall nostre.

Continuem pel Camí del Pont i arribem a una cruïlla de camins, on continuem recte, per un bonic sender entre pins i marfull.

A un cantó del sender accedim a una Petita cova. Tot seguit trobem una bifurcació on prenem el sender de la dreta, indicat amb marques blaves.

Aquest sender es converteix ben aviat en una pista forestal que desemboca en la zona urbanitzada de Collbató on hem aparcat el vehicle.