Muntanyes de Tivissa: Castell de Sant Blai - Cresta del Ventall - Cresta del Morral - Morral de Pena-Roja - Cresta dels Caus

Ruta molt intrèpida i aventurera, que recorre tres crestes (una parcialment i dues completament), un espectacular i imponent morral de roca, un cim (Punta dels Caus), diversos graus, dos barrancs, un castell, una ermita, una gran creu de ferro, i tot això amanit amb unes vistes espectaculars de les muntanyes de Tivissa.

Feia temps que tenia entre cella i cella recórrer la Cresta del Morral de Pena-Roja, però no m'acabava de decidir perquè no hi ha cap ressenya a wikiloc (no hi ha cap ruta que la recorri) ni tampoc a Internet. Per tant, no sabia si es podia fer. Finalment, m'he decidit fer-la i confesso que ha estat una experiència magnífica.

La Cresta del Morral de Pena-Roja és una llarga cresta que desemboca a l'imponent Morral de Pena-Roja. Quan la facis, et faràs un fart de crestejar, grimpar i desgrimpar, amb passos molt variats i constants canvis. És una cresta de baixa dificultat tècnica (majoritàriament grimpades de grau I i II, amb alguna curta de grau III), però cal tenir present que alguns trams són estrets i amb un cert estimball a banda i banda, fet que la fa desafiant. És una cresta on cal estar concentrat, però és molt divertida i aventurera.

La ruta també recorre un tram de l'espectacular Cresta del Ventall. Es tracta del tram més fàcil, que no té cap dificultat. És un tram curt, però divertit.

La ruta també recorre la Carena dels Caus i la Cresta dels Caus, de poca dificultat. Aquesta cresta és menys costeruda i menys estreta que la Cresta del Morral de Pena-Roja i té només estimball a una banda. Però és divertida i entretinguda. Cal estar concentrat per posar els peus on toca.

Si t'agrada grimpar, carenejar i crestejar amb poca dificultat tècnica, aquesta ruta t'agradarà molt. Faràs grimpades a dojo i hauràs de posar tots els sentits per progressar.


___________________________

BREU RESSENYA:

Aparquem a Los Pedrells, deixant el cotxe a l'ombra d'una grossa alzina, al costat d’una bassa de bombers. Creuem el Barranc de Sant Blai ascendim pel Grau que puja entre el Castell de Sant Blai i la Creu de Sant Blai. Grimpem a les ruïnes del Castell àrab de Sant Blai i després grimpem a la Creu de sant Blai. Visitem l'Ermita de sant Blai i ascendim al cim de la Cresta del Ventall, que recorrem en un tram curt. Resseguim senders i corriols fins el Coll de Maula, on prenem un serpentejant corriol descendent que mena al Barranc de Pena-Roja. Recorrem el barranc, trobant alguns masos en ruïnes i alguns drets, i prenem un trencall a la dreta per iniciar l'ascenció a la intrèpida Cresta del Morral de Pena-Roja. Anem primer per camí no definit, fent algunes grimpades, però ben aviat la cresta s'estreta i es buida de vegetació. Fem un fotimer de grimpades per la cresta i alguna desgrimpada fins arribar al peu del Morral de Pena-Roja. Hi ascendim grimpant pel rocater sense camí definit. Davallem fins prop del Coll de Maula i ascendim fent algunes grimpades a la Punta dels Caus, de 529 m. Resseguim la Carena dels Caus en sentit descendent i després enllacem amb la bonica Cresta dels Caus, que recorrem fins la seva punta, el Cap de Serp. Davallem per un grau costerut, travessem el Barranc dels Caus i resseguim corriols, senders i pistes fins arribar al punt on hem aparcat.


___________________________

A TENIR PRESENT:

Les parts més difícils de la ruta són algunes grimpades de la Cresta del Morral de Pena-Roja. Per això he qualificat la ruta com a "Difícil". Però si s'està acostumat a crestejar i grimpar, no tenen massa dificultat. A més, la roca és calcària d'una qualitat excepcional, amb molt bones preses en tots els passos.

Alguns ressalts una mica verticals es poden flanquejar, per si prefereixes seguir un traçat més fàcil.

Alguns trams de cresta són molt estrets. En aquests trams cal estar molt atent, mantenir l'equilibri i posar els peus on toca. En algun punt cal també posar les mans per assegurar. Però són també trams aventurers i divertits.

Aquests trams més difícils no seran cap problema per muntanyencs avesats a crestes. Però poden ser dificultosos per persones menys avesades.

No cal anar equipat ni dur cordes.

Si el vent bufa fort, cal anar amb compte als trams més estrets de cresta.

Abstenir-se si es té vertigen.

___________________________

VARIACIONS:

Si es vol escurçar la ruta, es pot obviar la Punta dels Caus i la Carena-Cresta dels Caus.

Per fer-ho, quan arribis al Coll de Maula després d'haver recorregut la Cresta del Morral de Pena-Roja i d'haver ascendit i davallat del Morral de Pena-Roja, cal que ressegueixis el camí asfaltat descendent en sentit est. Aquest camí asfaltat et durà al Barranc de sant Blai, a pocs metres de l'aparcament on has deixat el vehicle.

D'aquesta forma, escurçaràs la ruta 2,6 quilòmetres.


___________________________

RESSENYA DETALLADA:

La ruta es divideix en 4 parts:
1) Castell, Creu i Ermita de Sant Blai, i Cresta del Ventall
2) Barranc de Pena-Roja
3) Cresta del Morral de Pena-Roja i Morral de Pena-Roja
4) Punta i Cresta dels Caus


1) Castell, Creu i Ermita de Sant Blai, i Cresta del Ventall

Aparquem a Los Pedrells sota una gran alzina, al costat d’una bassa de bombers. Resseguim un camí asfaltat que creua el Barranc de Sant Blai.

Just on creuem el barranc, deixem el camí asfaltat i girem a l’esquerra per un corriol ascendent, on anem trobant algunes fites.

El corriol puja amb pendent creixent i supera el grau que duu al punt de la Cresta del Ventall entre el Castell de Sant Blai i la Creu de Sant Blai.

Un cop en aquest punt, girem a l'esquerra i grimpem sense dificultat per la cresta fins coronar el Castell, on gaudim de vistes esplèndides a la punta de la Cresta del Ventall.

El Castell de Sant Blai és un castell àrab, documentat el 1174, les ruïnes del qual es troben dalt d'un promontori a la Cresta del Ventall. S'hi conserven només restes de murs i la base, feta de pedra irregular lligada amb morter.

Tornem enrere i grimpem per un curt tram de cresta per ascendir a la Creu de sant Blai. És una grimpada amb fort pendent però amb molt bones preses, que la fan senzilla.

Davallem de la creu enllaçant amb un corriol serpentejant que mena a l'Ermita de sant Blai. Aquesta ermita fou construïda al segle XIX pel rector Pere Rius, d’estil gòtic, edificada sobre el solar d’una capella més antiga, suposadament relacionada amb el Castell de Sant Blai.

Tornem a pujar per on hem vingut, però quan ens acostem a la Creu de Sant Blai girem a l'esquerra per un corriol ascendent que va paral·lel al peu de la Cresta del Ventall.

Enllacem amb un camí asfaltat i continuem pujant fins que arribem al Coll del Ventall. Girem a la dreta per un sender ascendent que mena a la Cresta del Ventall, fent alguna grimpada.

Assolim la Cresta del Ventall i girem a la dreta per resseguir-la, fent algunes grimpades fàcils, fins arribar al cim de la cresta. Les vistes són sensacionals i l'estimball al vessant nord és impressionant.

Tornem enrere per la cresta, continuem uns metres per ella, davallem uns metres i girem a la dreta per enllaçar amb un corriol. El corriol travessa un collet, segueix una carena ascendent i puja a un Cim secundari.

En tot aquest tram, la panoràmica és esplèndida. D'una banda, podem veure bona part de la ruta que farem: Morral de Pena-Roja, Cresta del Morral, Punta dels Caus, Carena dels Caus, Cresta dels Caus. D'altra banda, albirem més enllà el riu Ebre al nord, amb Móra d'Ebre i Mora la Nova a ambdós costats.

Continuem per la carena i després enllacem amb un sender. Fem una desgrimpada per un tram de roca i finalment enllacem amb un camí asfaltat. Aquí girem a l'esquerra i en pocs metres assolim el Coll de Maula, de 461 m.


2) Barranc de Pena-Roja

Al Coll de Maula hi trobem una cruïlla de camins. Prenem precisament el corriol descendent menys evident, però senyalitzat amb un pal indicador.

Davallem per aquest corriol, que va serpentejant a banda i banda fins arribar prop de la llera del Barranc de Pena-Roja. A partir d'aquí, anirem resseguint el barranc pel seu marge esquerra, sense entrar a la llera en cap moment. El camí està senyalitzat amb marques blanques i vermelles.

Durant el recorregut, anem trobant diversos masos, alguns dempeus i altres en ruïnes. Primer passem per les ruïnes del mas de Pena-Roja, després passem per les ruïnes d'un mas, més tard trobem les ruïnes de dos masos, passem pel Mas Pataca, on el corriol es converteix en pista forestal, continuem passant per masos en ruïnes i arribem al Mas Cedona, que sembla recentment rehabilitat i habitat.

Continuem per la pista i a la dreta, a uns centenars de metres albirem el Mas Simetries, que es troba al peu de la Cresta del Morral de Pena-Roja.

Pocs metres més enllà arribem a un trencall. Prenem la pista forestal de la dreta, que ens duu al punt d'inici de la Cresta del Morral de Pena-Roja. Aquest és el punt de menor alçada de la ruta.


3) Cresta del Morral de Pena-Roja i Morral de Pena-Roja

El primer tram que recorrem un cop abandonada la pista forestal no té camí definit. Per progressar amb més facilitat, anem buscant els punts on hi ha més roca i menys vegetació (majoritàriament gatosa, romaní, garric i ginebre). Aquest és potser el tram de la ruta on s'agreixen més pantalons llargs per evitar esgarrinxades (encara que jo hi he anat amb pantaló curt).

Malgrat no haver camí gaire definit, s'intueixen de tant en tant trams de corriol poc fressat, que aprofitem. De totes formes, la direcció a seguir no té pèrdua: cal anar per la carena en sentit ascendent.

Progressivement anem trobant més trams de roca, on fem algunes senzilles grimpadetes.

Arribem a un solitari pi situat en mig de la cresta. A partir d'aquí, la cresta es fa més estreta i més rocallosa, amb menys vegetació, fet que facilita l'ascensió. La roca és calcària de molt bona qualitat. Les botes de muntanya s'hi arrapen molt bé.

Trobem els primers ressalts de roca, que superem amb grimpades fàcils. La cresta comença a fer-se més divertida.

Superem un cim secundari i davallem a un coll on hi ha un pi. La cresta es va fent més estreta i aventurera. Les grimpades se succeeixen a dojo. Són curtetes i fàcils. El recorregut és molt divertit.

Entrem en un tram de cresta estret. Aquí la dificultat tècnica augmenta, però el nivell de dificultat continua sent baix. Trobem dos ressalts curts però verticals, que es poden grimpar o flanquejar per la dreta. Jo he triat grimpar-los, però es poden vorejar sense problema si es vol.

Arribem a un ressalt vertical amb una coveta als seus peus. Novament es pot grimpar o flanquejar per la dreta.

Continuem grimpant a dojo i trobant de tant en tant alguns ressalts que cal superar. Ara la cresta es fa més estreta i els ressalts ja no es poden flanquejar. Cal doncs grimpar-los. Però continuen sent de baixa dificultat tècnica. Semblen més difícils a les fotos del que són a la realitat.

En alguns punts, la cresta és tan estreta que hi caben els nostres peus i poc més. Aquí cal anar amb cura sobretot si bufa vent fort, per no desequilibrar-nos.

Arribem a un nou collet. Continuem cresta amunt fent sobretot grimpades però també alguna desgrimpada. Trobem algun ressalt vertical, però fàcil de superar gràcies a les bones preses i l'alta qualitat de la roca.

Recorrem ara trams de cresta molt estrets, on cal estar concentrat. Després, entrem en una zona de la cresta on se suavitza el pendent i l’estimball. I tot seguit, la cresta torna a fer-se estreta i tornem a grimpar.

Albirem ja una torre d'alta tensió situada sobre la cresta i el Morral de Pena-Roja al darrera. Fem un flanqueig per evitar un arbre situat sobre la cresta i continuem crestejant fent grimpades curtetes i senzilles. La dificultat tècnica és ara molt baixa.

Arribem a la torre d’alta tensió. La voregem per la cresta i continuem crestejant. Aquesta zona està una mica bruta de vegetació, però no hi ha estimball a l'esquerra, de forma que de tant en tant ens desviem a l'esquerra per esquivar vegetació a la cresta i procurem tornar a la cresta tan aviat podem.

Quan ja ens estem acostant al Morral de Pena-Roja, la cresta es torna més neta de vegetació, la qual cosa facilita la progressió.

Superem un petit promontori de roca al peu del Morral, i iniciem l'ascensió al Morral de Pena Roja, sense camí definit.

Busquem els punts amb més roca i menys vegetació i grimpem amunt fins assolir el cim del Morral de Pena-Roja, de 500 m. Les vistes de 360 graus són esplèndides. De fet, podem veure la major part de la ruta: Cresta del Ventall, carena posterior, Barranc de Pena-Roja, Cresta del Morral, Punta dels Caus i fins i tot el riu Ebre, el Pic de l'Àliga i el Pas de l'Ase a la llunyania.

Iniciem el descens del Morral de Pena-Roja pel costat del cingle, per la banda nord-est, oposada a la que hem pujat per l'oest.

El camí s'intueix però no està molt definit. Cal estar atents perquè, poc després de passar pel costat d'unes roques a la nostra dreta, hem de girar a la dret i seguir un corriol poc fressat a l'inici, per dirigir-nos cap a la Punta dels Caus.


4) Punta i Cresta dels Caus

Després d'uns cent metres de camí poc definit, enllacem amb un corriol fressat que envolta el peu de la Punta dels Caus i que va en direcció al Coll de Maula, per on hem passat anteriorment.

Just uns metres abans d'arribar al Coll de Maula, cal estar molt atents perquè hem de girar a l'esquerra i ascendir per un corriol amagat ascendent, difícil de veure.

Ascendim per aquest corriol entre arbres i ben aviat arribem a una carena rocallosa, amb poca vegetació, indicada amb algunes fites. Aquí ja albirem amb claredat la Punta dels Caus.

El pendent es fa més fort i comencem a grimpar rocater amunt per un grau, seguint unes pàlides marques verdes. La roca té molt bones preses, fet que ens facilita molt ascendir per aquest grau.

Al cap d'uns metres, coronem la carena i la resseguim per culminar la Punta dels Caus, de 529 m, on gaudim de vistes fabuloses. A partir d'aquí, el que queda de ruta és majoritàriament baixada.

Iniciem el descens per la Carena dels Caus. El camí s'intueix per sobre de les roques, però no té pèrdua: cal seguir la carena. La banda est de la carena té un fort estimball, però la banda oest té molt poc pendent.

Arribem a un punt on la massa de roca té una entrada per l'est. Això ens obliga a desviar-nos cap a l'oest. El camí que serpenteja avall està indicat amb fites, encara que en algun punt és poc evident. Cal estar molt atent i anar buscant les fites amb la vista. Cal també vigilar de no relliscar, perquè el camí és costerut i en algun punt la roca es troba coberta per grava.

Un cop hem superat aquest descens, ens trobem ja davant de la Cresta dels Caus. Encara que podríem flanquejar per l'esquerra el punt inicial de la cresta, decidim grimpar-lo i coronar la dorsal de la cresta.

A partir d'aquí, fem grimpades per superar diversos ressalts, de baixa dificultat tècnica, però a la major part de la cresta cal simplement anar passant de roca en roca, evitant escletxes i vegetació.

Finalment, acabem la cresta ascendint al Cap de Serp, l'extrem final de la cresta, on gaudim de bones vistes. Mirem enrere, per contemplar tot el recorregut que hem fet des de la Punta dels Caus.

Retrocedim uns metres per on hem vingut, fins un suau collet i allà emprenem el descens de la cresta per un grau costerut poc visible al cantó est. Des del coll, hem d'anar a l'esquerra, buscant el cantó est de la cresta, i fer una desgrimpada des d'una roca. Tot seguit, hem de girar a l'esquerra, continuar davallant pel peu de la cresta per un tram una mica descompost i finalment enllaçar amb un fressat sender que travessa antics camps de conreu.

Ja només ens resta resseguir corriols, senders i pistes fins arribar al punt d'inici de la ruta, on hem aparcat el cotxe.