Pala Alta del Sarradé, 2982 metres, per l’estany del Sarradé

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pirineu Lleidatà podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "pirineulleidajsp" i us apareixeran totes.

En primer lloc haig d’aclarir que aquesta ressenya es basa en una excursió realitzada el 5 de setembre del 2010 i també sobre un intent també del setembre, però del 2008, aquest frustrat pel mal temps.
Interessant i poc freqüentada excursió a aquest cim i també per aquesta vall, tot i que el camí d’accés fins l’estany del Sarradé és molt ben marcat i senyalitzat amb estaques amb la punta groga.
Però a partir de l’estany el camí desapareix, tant per anar al cim com per a seguir el curs de la vall.
Durant molts anys fou considerat com un cim de més de 3000 metres fins que mesures més modernes en varen determinar que no hi arribava; potser per això va deixar de tenir interès i aquest se’l va quedar gairebé en exclusiva el seu veí de l’altre costat de l’estany de Coma-les-bienes, és a dir: la Punta Alta.
La seva ascensió no és complicada però si de gran desnivell i el tram final sense camí, només ens guiarem per les fites, l’únic entrebanc seran les tarteres de grans blocs que en algun moment inevitablement haurem de superar.
A més aquesta descripció torna, per desig exprés del que escriu aquestes ratlles, per l’estany superior del Sarradé. Òbviament no és necessari tornar-hi, ja que podem tornar per on hem vingut, però la meva fal•lera personal pels estanys m’hi va portar, ja que és un estany que difícilment hi passaràs en algun altre moment; era la oportunitat d’ara o mai.
Vull fer aquest aclariment, ja que el descens d’uns 500 metres de desnivell des del cim fins aquest estany és una “turmentada” tartera amb blocs de totes mides i evidentment ni fites, ni camí, rés de rés. Has de baixar per on bonament vulguis fer-ho.
Però la recompensa d’estar en aquest solitari estany, on ben poques persones deuen haver-hi estat compensa la “baixadeta”.
Per no parlar de l’estany Gran del Sarradé, on al costat de l’entrada d’aigües hi ha un racó idíl•lic entre els arbres.
El dia d’aquesta excursió va fer un temps radiant i vaig romandre més d’una hora dalt del cim i vaig anar anotant la panoràmica que anava veient i que transcric tal com la vaig apuntar:
Aneto, Posets, Perdiguero, Vallhiverna, Russell, Cotiella, Turbón, Pessó, Mussoles, Mariolo, Montsent de Pallars, Mont-roio, Pala Pedragossa, Mainera, Peguera, Vidals, Subenuix, Dellui, Encantats, Monteixo, pica Roja, pica d'Estats, Certascan, Flamisella, Mont-roig, Mauberme, Montarto, Besiberri, Coma-lo-forno, punta Alta, el poble de Barruera i el campanar d'Erill!!
Les excursions per Aigüestortes les podem fer de dues maneres, una és començant a caminar des de l’entrada del Parc, on hi ha un aparcament i la caseta d’informació del Parc, o pujant amb els taxis que et porten fins Aigüestortes o fins l’estany de la Llebreta (que és on arrenca el camí a la vall del Sarradé).
Aquesta ressenya comença a l’entrada del Parc i puja a l’estany de la Llebreta a peu.
Poca explicació mereix el camí que arrenca del davant mateix de la caseta d’informació del Parc, ja que és un camí molt transitat per excursionistes i turistes.
El camí és força bonic i va sempre pel marge esquerra del riu de Sant Nicolau (la nostra dreta) i el travessa per una palanca uns metres abans d’arribar a la sortida d’aigües de l’estany de la Llebreta.
Seguim llavors la carretera que voreja l’estany fins arribar una mica abans de la capçalera de l’estany.
Hi ha una fita i unes estaques amb la punta groga a la nostra esquerra que ens indiquen el començament del camí a l’estany del Sarradé.
El camí és molt evident i senyalitzat amb les estaques i comença en fortes giragonses per dins del bosc. Entre els arbres podem anar observant com l’estany de la Llebreta va quedant enfonsat.
No portem gaire estona pujant que arribem a una captació d’aigües del torrent del Sarradé.
Fins aquí també arriba una pista. Si hem pujat amb taxi fins l’estany de la Llebreta, podem haver-lo deixat més amunt de l’estany, just a l’indret on arrenca aquesta pista secundària que porta a la captació d’aigües. D’aquesta manera ens estalviarem els primers metres de forta pujada.
Estalviats o no els primers metres de pujada, aquesta continua i/o potser s’accentua a continuació. El torrent en aquesta fase de la caminada queda sempre a la nostra dreta.
Hem sortit dels 1600 metres d’alçada de l’estany de la Llebreta i el pendent no comença a suavitzar-se fins els 1900 aproximadament on també el bosc comença a aclarir-se i a anar disminuint.
A la cota 2000 el camí travessa el torrent i ja tenim ben visible davant nostre la graonada final de l’estany. Una graonada que ens farà guanyar 150 metres més de desnivell.
Superada la graonada arribem a la sortida d’aigües del bonic i gran estany del Sarradé, situat a 2123 metres d’alçada.
Si hem sortit de la caseta d’informació del Parc, situada a uns 1400 metres, ja hem portem més de 700 de desnivell.
L’indret és molt bonic, per a seguir vers la Pala Alta hem de girar a l’esquerra i travessar el torrent per la sortida d’aigües de l’estany; però si ens ho podem permetre, podem acostar-nos fins l’altre costat de l’estany, ja que tindrem una vista molt bonica i podrem descansar a l’ombra dels arbres.
L’excursió continua, doncs travessant el torrent per la sortida d’aigües de l’estany.
Ara ja no hi ha estaques amb la punta groga i en prou feines alguna fita i a estones el que sembla un rastre de camí.
El cim, tal i com el seu nom indica, té una gran “pala” que permet arribar-hi caminant per on més ens agradi, però aquesta pala està defensada íntegrament per una petita graonada.
Anem per on anem ens la trobarem i l’haurem de superar. Hi ha varies curtes canals que permeten arribar a la pala. Aquest itinerari escull la que sembla més fàcil i que es troba més al Sud, però podem anar remuntant la coma, sempre a prop de la base de la graonada, i inclús arribant pràcticament al final de la coma també hi ha una canal que permet remuntar a la part superior.
Després d’aquesta introducció al cim, tornem a situar-nos a l’estany; hem d’encarar la coma que se’ns obra al davant, superant primer una forta pujada.
Hi ha tartera i blocs, i anem a buscar sempre el que sembla el millor pas. Però no tot és tartera i l’anirem alternant amb trams més o menys herbats.
Anem guanyant alçada, procurant anar decantats a la nostra dreta. Aproximadament a uns 2400 metres veiem una canal una mica herbada que sembla fàcil de superar.
Vers ella ens dirigim i, potser ajudats de les mans en algun moment, arribem sense cap dificultat a sobre la graonada i davant nostre ja tenim la gran pala tarterosa amb el cim al fons.
A partir d’ara el traçat és orientatiu, doncs l’espai és molt ampli i podem pujar per on ens agradi més, procurant sempre anar a buscar els indrets herbats o de tartera més assequible.
D’aquesta manera ens plantem dalt de la Pala Alta del Sarradé de gairebé 3000 metres, i en arribar al cim la panoràmica s’obre de cop a l’altre vessant i ens apareixen el massís de la Maladeta i dels Besiberri i la Punta Alta davant mateix amb l’estany de Coma-les-bienes als nostres peus.
La panoràmica ja ha quedat descrita anteriorment, però cal recalcar que és aquest cim és un mirador extraordinari.
Per tornar tenim dues opcions, tal com també ja s’ha comentat.
La més curta és tornar per on hem vingut; i una segona és fer una volta per tal de passar per l’estany superior dels Sarradé, que des del cim estant sembla que ens estigui reclamant.
Per anar directament a aquest estany, pocs metres després d’haver sortit del cim veiem a la nostra esquerra una nova canal que permet tornar a baixar de la pala, però aquesta vegada per una coma encarada directament a l’E.
L’estany és visible al fons de la coma i rés ens impedeix arribar-hi; “només” cal anar superant una monumental tartera amb molta paciència.
En la baixada per aquesta coma el traçat també és totalment orientatiu, doncs no hi ha camí ni fites.
Òbviament si la Divina Providència ens obsequia amb alguna congesta, sigui ben vinguda i no tinguem cap recança en fer-la servir per estalviar-nos uns quants metres de tartera.
Després d’aquesta entretinguda baixada arribem al bonic i solitari estany Superior de Sarradé ó de Sarradé d’Amunt, situat a 2466 metres d’alçada, és a dir hem fet uns 500 metres de baixada per tartera.
L’estany és totalment voltat per tartera, però en començar a baixar ens trobem ja sectors amb vegetació, però tampoc hi ha camí. Vaig optar per anar sempre per l’esquerra del torrent, ja que el terreny semblava millor.
En algun moment sembla haver-hi algun rastre de corriol, però no té continuïtat.
L’estany Gran de Sarradé ja es veu al fons, així com un de petit, penjat a mitja muntanya a la dreta.
El descens és lent per la manca de camí, i amb cada vegada més vegetació cal posar més atenció en trobar el millor pas per anar avançant. En algun moment el pendent és una mica més pronunciat, però anem avançant.
Poc després de sortir d’aquest estanyet és millor separar-se una mica de la torrentera per anar a buscar una sèrie de replans que permeten esquivar en part una graonada.
Finalment arribem novament a l’estany Gran de Sarradé, precisament a la part més bonica de l’estany. Al mateix indret on abans potser havíem anat voluntàriament abans de començar la pujada final al cim.
Ara ja només ens queda revoltar l’estany per la seva esquerra i en arribar a l’altre costat retrobem el camí d’anada que seguirem en sentit invers.
HORARIS:
De l’aparcament a l’entrada del parc a l’estany de la Llebreta: 55mn
De l’estany de la Llebreta a la captació d’aigües: 25mn
De la captació a creuar el torrent: 20mn
De creuar el torrent a l’estany de Sarradé: 30mn
De l’estany a la Pala Alta del Sarradé: 2h 25mn
Del cim de la Pala Alta a l’estany Superior de Sarradé: 1h
De l’estany Superior a l’estany Gran: 50mn
De l’estany Gran a l’estany de la Llebreta: 55mn
De l’estany de la Llebreta a l’aparcament: 50mn
TOTAL: 8h 10mn
NOTA: Si pugem amb taxi fins l’estany de la Llebreta l’horari queda reduït en 1h 45mn.
També tenim l’opció de partir l’excursió en dues jornades, ja que l’indret de l’estany Gran de Sarradé és molt bonic.
També haig de remarcar que el traçat d’aquest itinerari està fet des de l’ordinador i que per tant, el traçat pot no ajustar-se a l’indret exacte per on passa l’itinerari. Per aquesta raó és molt important, en aquest cas, seguir més l’explicació que el traçat. Que d’altre manera és com es seguien les ressenyes abans de l’aparició dels GPS i satèl•lits.

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com.es/2018/05/pala-alta-del-sarrade-2982-metres-per.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"